És cert que la renda bàsica universal promou la immigració il·legal?
Fa pocs dies, una representació de la Generalitat va anar al Marroc per presentar a la Universitat Mohammed V de Rabat la prova pilot de renda bàsica universal (RBU).
Segons alguns mitjans, l'objectiu del govern era atraure marroquins, a través de la delegació, per regalar-los una paga durant un temps.
La interpretació de determinats mitjans
La implantació de l'RBU, asseguren, és promoure la immigració il·legal regalant als marroquins que responguin a un suposat efecte crida una paga de 800 euros per adult i 300 per menor d'edat durant dos anys "a canvi de res".
Mitjans digitals de diferent adscripció, com ara e-Notícies, OK Diario, Racó Català o La Razón, han abonat a aquesta interpretació.
Les xarxes socials de seguida han fet viral la notícia. Els comentaris d'alguns comptes diuen coses com, per exemple, que "esgarrifa veure com el govern fomenta la crida d'immigració il·legal de manera massiva i amb recursos pagats entre tots", o "el procés de substitució demogràfica (islàmica) finançat per la societat a extingir", "estem en mans de suïcides-genocides", "mentrestant, a Catalunya, les empreses i autònoms, massacrats a impostos".
Molts dels comentaris de comptes de Twitter particulars responen a la piulada d'Aliança Catalana de Sílvia Orriols, amb la mateixa interpretació que els diaris anteriors.
En què consisteix la prova pilot de l'RBU?
Es tracta d'una proposta del Departament de la Presidència, que ha creat l'Oficina del Pla Pilot per Implementar la Renda Bàsica Universal, formada per un equip d'especialistes sota la direcció de Sergi Raventós.
El projecte preveu atorgar l'RBU a 5.000 persones de tot Catalunya, escollides de manera aleatòria.
Tal com assenyalen els mitjans que se n'han fet ressò, els participants rebrien una paga mensual de 800 euros per adult i de 300 euros per menor de 18 anys.
És cert que promou la immigració il·legal?
El projecte està parat. Va caure de la llei d'acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per l'esmena que al mes de març hi va presentar el PSC, argumentant que no s'hi preveia cap partida econòmica.
Com que el pla pilot de l'RBU no s'ha pogut implementar i no s'està aplicant, difícilment pot provocar un efecte crida, explica el portal Verificat.
Fonts del govern han explicat a Catalunya Ràdio que la xerrada del Marroc forma part de les que fa la Generalitat per explicar què és la renda bàsica universal i en cap cas buscava un efecte crida.
Tot i que el projecte està parat, el Departament de la Presidència ha mantingut l'Oficina del Pla Pilot, sense provocar cap mena de controvèrsia. Fins ara.
El soroll mediàtic ha aparegut quan un dels membres de l'oficina, Guillem Castells, ha anat al Marroc per explicar el projecte del govern dins d'unes jornades per reflexionar sobre les polítiques de joventut, organitzades per la delegació del govern al nord d'Àfrica i l'Institut d'Estudis Africans del Marroc.
En aquesta trobada es va parlar de la necessitat d'impulsar polítiques juvenils en qüestions com la formació, la capacitació professional i la inserció laboral o l'accés a l'habitatge, entre altres matèries. Una de les xerrades era la presentació del projecte de la Generalitat per implementar la renda bàsica universal, però no constituïa l'eix de les jornades.
No és el primer cop que la Generalitat té trobades internacionals per explicar el seu pla pilot de la RBU. Al gener d'aquest any, la consellera d'Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, el va presentar al govern de Finlàndia i un mes abans una delegació catalana va fer una videoconferència amb diputats del Parlament de Corea per intercanviar experiències amb aquest país que ja ha aplicat alguns plans pilots en aquest àmbit.
Cap d'aquestes actuacions va provocar una reacció semblant a la que hi ha hagut ara amb la presentació del pla al Marroc.
Una proposta que desperta interès
L'RBU és una assignació monetària que s'atorga als ciutadans a títol individual amb independència de la seva situació familiar. La rep tothom i no està subjecta a cap requisit econòmic o social, només cal acreditar la ciutadania o la residència. Es diu bàsica perquè ha de cobrir les necessitats materials més elementals.
A Catalunya defensen aquesta mesura ERC i la CUP.
A Espanya, Podem va intentar introduir-la, sense èxit, però hi ha altres països que s'hi han interessat.
A Finlàndia també es va fer una prova pilot l'any 2017, entre 2.000 persones sense feina de 25 a 58 anys. Els pagaven 560 euros lliures d'impostos i es va demostrar que millorava el seu nivell de benestar perquè els reduïa l'estrès i altres problemes de salut, però no els va canviar les perspectives laborals.
També s'ha experimentat a l'estat nord-americà d'Alaska on, des de l'any 1982, cada ciutadà rep una assignació només per estar viu. Després de tots aquests anys s'ha demostrat que els perceptors treballen igual que si no rebessin res, però, en canvi, han augmentat els índexs de fertilitat i natalitat.
Altres països també han fet proves per implementar la renda universal, com Kenya, el Canadà o Alemanya, i a l'Iran s'aplica des del 2011 amb el terme de "transferència d'efectiu", en què cada família rep al mes el 29% de la renda mitjana de les llars.
Els partidaris de l'RBU asseguren que millora la situació de les persones amb un nivell adquisitiu baix, incrementa els salaris de les feines més desagraïdes i les condicions laborals dels treballadors en general, es redueix el treball en negre i augmentaria la recaptació d'impostos.