És el salt definitiu de l'esport femení?

Així ho narrava el gran Pere Escobar:

"Final! Final! Final a Göteborg! El Barça és campió de la Women's Champions League!"

Quina eufòria tan justificada aquesta setmana amb el triomf de les jugadores del Barça a la final de la Champions. I que bé que ho va celebrar Gerard Piqué a Twitter recalcant que és la sisena Champions del Barça de futbol en tota la seva història.

Ja fa uns anys que el futbol femení ha comparegut per quedar-se. Però, alerta, ha comparegut a l'esfera mediàtica, a l'agenda dels mitjans. Existir, fa molt de temps que existeix, i que demana amb dret absolut condició d'igualtat.

El futbol, i en general l'esport femení, està passant de ser quota perquè toca, per correcció política, a realitat tangible, respectada, necessària, reclamada.

Fem una mica d'història

Parlar amb Horacio Seguí és parlar amb un pou de ciència. Tant del fotoperiodisme com de la història del Barça. Té 91 anys i conserva una memòria prodigiosa. Li demano i no li costa gens ni mica remuntar-se a la llunyana temporada 1969-1970. Ell feia les fotos per a "RB", inicials de Revista Barcelonista, i cada dia anava al Camp Nou. Ho coneixia tot i tothom.

Tenia bon rotllo amb un grup de noies a qui el club deixava utilitzar les instal·lacions per a entrenar-se una mica i fer quatre tocs de pilota. Ningú se les prenia seriosament però elles el que volien era jugar a futbol, ser futbolistes. L'Horacio va improvisar un dia una foto d'una d'elles, Inmaculada Galcerán, i l'aleshores entrenador del primer equip, el britànic Vic Buckingham que va ser portada de la revista.

Una mica més tard, pels voltants de Nadal, aquelles noies es van unir en un equip van jugar al Camp Nou contra la Unió Esportiva Centelles. La història explica que les entrenava Antoni Ramallets, però aquí hi ha més pa que formatge. El mític blaugrana es va fer un parell de fotos amb elles i potser els va donar un parell de consells.

I en un salt temporal de mig segle, compareixem a la fita de Göteborg. El recital, un somni complert, un trajecte difícil, un esclat de felicitat. Aitana Bonmatí ho resumia així:

" És un somni. Un somni fet realitat. I això quedarà per sempre... Som eternes."