És possible manipular les properes eleccions espanyoles?

Quan s'acosten les eleccions, més d'un creua els dits perquè no li toqui estar en una mesa i haver de passar-se tot un diumenge al col·legi electoral. Però precisament aquest fet, la participació de ciutadans anònims, és el que garanteix que els resultats no es puguin alterar.

Aquest any 2023 que acaba de començar és any electoral perquè al maig hi ha eleccions municipals, algunes comunitats autònomes també celebraran comicis i a finals d'any hi haurà la convocatòria de les eleccions espanyoles.

Enmig d'aquest ambient sorgeixen missatges a les xarxes socials alertant d'una possible manipulació dels resultats electorals per part del president espanyol, Pedro Sánchez.

Al "Fets o fakes" ja hem explicat alguna vegada que una gran part de les mentides i conspiracions agafen un fet real per distorsionar-lo. En aquest cas, arran dels canvis reals que s'han fet al consell d'administració de l'empresa que recopila els resultats electorals, Indra, els conspiranoics asseguren que són canvis fets amb l'objectiu que el govern de Pedro Sánchez aconsegueixi el control d'aquesta empresa per modificar els resultats de les eleccions.

Es tracta d'una argumentació que dona per descomptat que l'empresa té la capacitat de manipular els resultats, i això, els experts consultats asseguren que no es pot fer.

Segons expliquen, hi ha 4 garanties principals que fan que no es pugui manipular el resultat electoral.

El resultat depèn dels ciutadans anònims

En un dia d'eleccions, els col·legis electorals tanquen a les vuit del vespre i aleshores comença l'escrutini, el recompte dels vots. Es fa de manera manual per part dels membres de la mesa, amb la presència de responsables dels partits polítics (els interventors), i és públic; cosa que significa que qualsevol ciutadà hi pot estar present quan es compten els vots, i l'única condició és "que es conservi l'ordre públic", segons el Ministeri de l'Interior.

La importància, doncs, està en el fet que "som els mateixos ciutadans els que tirem endavant el procés electoral", com explica el senador Josep Maria Reniu, que va ser membre de la Junta Electoral Provincial a les eleccions catalanes de febrer del 2021 per part d'Esquerra Republicana.

"Les meses electorals no estan constituïdes per persones designades per partits o per l'administració, o per l'interès d'una corporació. Són ciutadans i ciutadanes a qui ha tocat per sorteig. És un deure ciutadà haver de formar part de les meses electorals. Això ja revesteix de garantia el procediment perquè defuig la intromissió dels partits o, en un cas hipotètic, de l'administració."

Els partits polítics poden presentar reclamacions

Un cop s'ha fet el recompte de vots, cada mesa electoral apunta el resultat en una acta oficial. Tots els membres de la mesa han d'estar d'acord amb el resultat i firmen l'acta. Si els interventors, que són els representants dels partits a la mesa, tenen alguna reclamació, ho han de comunicar en aquest moment.

Acabat el recompte, les paperetes es destrueixen, menys les que han estat objecte d'alguna reclamació o aquelles a les quals s'ha negat validesa, que es conserven.

Als interventors se'ls dona una copia de l'acta. Sovint en fan una fotografia i l'envien al seu partit polític. Per tant, els partits fan un recompte paral·lel en temps real i amb accés directe al recompte de vots.

L'acta oficial s'entregarà al jutjat de pau més proper perquè arribi finalment a les juntes electorals. I s'entrega juntament amb les paperetes que s'han conservat.

L'encarregat de traslladar l'acta del col·legi electoral al jutjat serà el president de la mesa i pot demanar escorta policial.

Per tant, en el procés de recompte de vots hi participen els ciutadans anònims, els partits polítics, el sistema judicial i la policia.

El sistema informàtic no compta vots, només recopila dades

Durant la nit electoral, els resultats de cada mesa es comuniquen al centre de dades per poder fer el recompte provisional i ho fa un responsable de l'administració. Concretament, truca per telèfon i dicta els resultats; per tant, la resta de presents ho poden sentir.

A més a més, la central de dades també truca a l'atzar a una mostra de les meses per comprovar els resultats. Les dades del recompte es donen "només amb els efectes de facilitar la informació provisional dels resultats", segons el Ministeri de l'Interior.

Aquest sistema informàtic funciona com una gran base de dades que recopila els resultats. Se serveix d'un algoritme que, d'acord a la llei, calcula els escons que corresponen segons els vots. Aquests resultats es consideren provisionals.

Aquest sistema informàtic, que no compta vots i només els recopila perquè funciona com una base de dades, és el que gestiona l'empresa Indra o la que hagi guanyat el concurs públic a través de qual l'administració adjudica la prestació d'aquest servei.

Per Reniu, l'empresa Indra ha ofert un bon servei:

"L'empresa Indra no fa l'escrutini, fa la totalització dels vots. El que passa és que sovint es diu que Indra farà l'escrutini, i no. Indra té un know how de fa molts anys i ho fa força bé. El que fa és la totalització (la suma) dels resultats electorals."

A aquest sistema informàtic també hi acudeix la Junta Electoral per comprovar les dades i introduir els vots dels ciutadans que viuen a l'estranger.

Les juntes electoral comproven que s'han introduït correctament les dades. És una comprovació general, que es fa de manera més concreta si es detecta algun desajust.

Ho explica el director de l'Escola d'Administració Pública de Catalunya, Ismael Peña-López, exdirector general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat de Catalunya, que va coordinar el dispositiu per a les últimes eleccions a la Generalitat del 14 de febrer de 2021:

"La Junta Electoral fa servir la base de dades per a dues coses: per entrar els vots de l'exterior i per fer unes comprovacions generals, per demarcacions provincials, i mirar que surten els números que ha dit tothom. Després pot acarar l'acta amb les dades concretes i corregir el que calgui. Es fa de manera circumstancial si hi ha al·legacions dels partits."

El sistema és complex i utilitzant la intel·ligència artificial, explica Peña-López, relaciona les dades per detectar alteracions.

"Quan s'envien les dades digitals a la central hi ha una intel·ligència artificial que mira que tot vagi bé. Si en una mesa hi votaven 1.000 persones i hi surten 2.000 vots, el sistema ho detecta."

Les actes es guarden per si cal fer comprovacions

Els resultats que es coneixen la nit electoral es consideren provisionals. Al cap de tres dies, la Junta Electoral fa l'escrutini general, que normalment no difereix gaire del provisional. A més, aquest escrutini general també és públic. Si un ciutadà el vol veure, ho pot fer.

El que fa la Junta Electoral és verificar que els resultats que s'han introduït al sistema informàtic són els que corresponen a les actes oficials, afegeix els vots dels ciutadans que viuen a l'estranger i resol les reclamacions que hi pugui haver.

Les actes es mantenen fins que els resultats ja són oficials i el mandat de les juntes electorals s'allarga uns cent dies després dels comicis. La Junta Electoral Central publica els resultats al BOE 40 dies després de l'acabament de l'escrutini.

Hi ha alguna manera d'alterar els resultats electorals?

"No és possible manipular els resultats de les eleccions ni a Espanya ni a Catalunya", diu clarament Reniu. Si considerem que el recompte de vots és públic i que els partits polítics tenen totes les dades, en cas que es fes una modificació del sistema informàtic, "seria descobert al moment."

A més a més, modificar el sistema informàtic és pràcticament impossible. Fins i tot en el cas que es volgués subornar l'empresa Indra per modificar un resultat electoral, no s'hauria de canviar un vot, s'haurien de canviar els resultats de moltes meses i es detectaria a l'instant. S'hauria de pagar un cost polític molt alt per una suposada tupinada, que es detectaria ràpidament, corrobora Peña-López.

Afegeix que, a més, en el procés d'introducció de les dades al sistema informàtic hi ha implicades moltes persones (tant els treballadors d'Indra com els funcionaris), amb ideologies diferents, i tots haurien de fer els ulls grossos, una situació molt poc probable.

"A les anteriors eleccions hi havia unes 400 persones al centre de càlcul de la Generalitat. Hauries de subornar aquestes 400 persones, que voten partits molt diferents, i les hauries de convèncer de rebentar una base de dades molt difícil de hackejar. I subornar Indra seria molt complicat... Tot per canviar un vot que tots els partits veurien que s'ha canviat, perquè tenen les dades. Fer-ho tindria un preu molt alt i la resta se n'adonarien."

L'única manera de modificar un resultat electoral seria implicant-hi molts ciutadans que es coordinessin en el moment de fer el recompte, un fet també pràcticament impossible, segons Reniu, perquè també hi haurien de participar els interventors dels diferents partits. A més a més, caldria molta gent de meses diferents perquè canviar un escó requereix molts vots.

"Suposaria fer un tasca coordinada ingent de milers o desenes de milers de persones, de ciutadans normals i corrents disposats a manipular els resultats, però la mateixa presència dels ciutadans vetllant les urnes, fent el recompte i podent observar tot l'escrutini, que és públic, fa que la possibilitat d'algun tipus de tupinada sigui tendint a zero."

Per què se sospita de l'empresa Indra?

L'empresa Indra és una de les principals companyies de defensa i ciberseguretat. Una de les seves activitats és fer les recopilacions de vots. A Espanya ho ha fet en nombrosos comicis sota governs de diferents partits. També en les últimes eleccions de la Generalitat de l'any 2021.

Ara, l'empresa torna a estar en el punt de mira per canvis en els membres del consell d'administració, uns canvis que es relacionen amb el Partit Socialista.

La principal accionista de l'empresa és la SEPI (la Societat Estatal de Participacions Industrials), per tant, l'Estat. En ser la principal accionista, influeix en el president que es tria, i en ser una empresa estatal, s'interpreta que el president escollit està ben vist pel govern espanyol que hi hagi.

El juny del 2022 van sortir 5 consellers independents del consell d'administració: 4 van ser destituïts i al cinquè no se li va renovar el mandat. Ho explica aquest article d'El País.

La sortida d'aquests membres del consell va ser forçada per una part dels accionistes: la SEPI, que depèn del govern espanyol, l'empresa basca SAPA i el fons Amber (accionista del grup PRISA, editor del diari El País).

Se'ls va fer fora per permetre que l'actual president, Marc Murtra, tingués el mateix poder executiu que els seus predecessors, un poder que ell no tenia perquè va ser escollit president sense càrrec executiu. Els seus antecessors sí que eren presidents executius, tant els nomenats per un govern del PP com del PSOE.

Murtra té una vinculació directa amb el PSC, ja que va ser cap de gabinet de Joan Clos quan va ser ministre d'Indústria.

Indra, sospitosa habitual

Les sospites sobre Indra no són noves. Quan hi ha hagut el PP al govern espanyol també hi ha hagut insinuacions de possible manipulació electoral. Unes insinuacions que, en aquest cas, apareixien des de l'òrbita de Podem, com mostra aquest tuit de l'ara ministre de Consum, Alberto Garzón.

També hi van haver algunes suspicàcies a Catalunya quan es van fer les eleccions del 21 de desembre del 2017, convocades per qui era president del govern espanyol, Mariano Rajoy, després d'aplicar l'article 155 de la Constitució, com es veu en aquestes piulades.

De fet, l'adjudicació a Indra del sistema informàtic de recopilació de vots per a aquelles eleccions ja va despertar interès, com, per exemple, en aquest article del diari Ara.

En les eleccions del 14 de febrer del 2021 a Catalunya, l'adjudicació a l'empresa Indra també va ser per procediment d'urgència.

Per tant, les suspicàcies al voltant d'Indra no són noves, però, segons els experts i la regulació electoral, són infundades en tots els casos.