Fakes al menjar: un 30% de les notícies falses tenen a veure amb l'alimentació

La gran quantitat d'informació falsa sobre nutrició que circula per les xarxes pot comportar conductes errònies que poden acabar provocant trastorns de la conducta alimentària. Segons l'Associació Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (ASEAN) 3 de cada 10 notícies falses que circulen tenen a veure amb l'alimentació.

De fet, es calcula que només un 3% de les notícies sobre alimentació que es publiquen a les xarxes socials estan escrites o signades per professionals. El projecte "Alimenta't amb ciència", aparegut recentment a YouTube i TikTok, es proposa desmuntar les principals llegendes urbanes relacionades amb l'alimentació que sovint ens mengem acríticament.

"Beu-te ràpid el suc de taronja que es perden les vitamines"

És possible que aquesta frase fos una estratègia dels pares i mares perquè ens beguéssim ràpid el suc. No obstant això, cap fonament científic l'avala. De fet, Oriol Comas-Basté, professor associat i investigador del Departament de Nutrició, Ciències de l'Alimentació i Gastronomia de la UB i un dels creadors d'"Alimenta't amb ciència" assegura que no és tan fàcil que les vitamines desapareguin del suc:

"La ciència ha demostrat que les vitamines poden durar entre 12 i 14 hores i que hauríem d'escalfar el suc a 120º per destruir-les."

Existeixen els superaliments?

Encara que els especialistes no neguen que hi ha aliments que contenen una quantitat elevada de micronutrients, això no ratifica l'existència d'aliments miraculosos. Segons els experts, en alimentació no hi ha cap dieta ni cap aliment que, en ingerir-lo, ens faci un efecte concret.

Per això, el professor Comas-Basté afirma amb rotunditat que aquesta idea és falsa:

"Els superaliments són com els superherois, no existeixen. A les persones que treballem en l'àmbit de la nutrició, aquest concepte no ens agrada. Ni superaliment ni dieta miracle."

Sense gluten és més sa?

Des del punt de vista científic, no hi ha cap estudi que hagi demostrat que fer una dieta sense gluten vagi bé per a una persona que no és celíaca. De fet, Carolina Ripollès-Àvila assegura que eliminar el gluten sense ser celíac pot tenir efectes perjudicials:

"Una persona que no necessita una dieta sense gluten, però que decideix ingerir productes sense gluten, està renunciant a productes que tenen diferents minerals i altres nutrients que, al final, s'estan perdent."

Desintoxicar-se després d'afartar-se

Sovint, després de festes i de grans tiberis, sentim coneguts que fan dietes o tractaments per "desintoxicar l'organisme".

Tot i això, Carolina Ripollès-Àvila, professora i investigadora Serra-Hunter del Departament de Ciència Animal i dels Aliments de la Universitat Autònoma de Barcelona, màster en seguretat alimentària i salut pública i una de les impulsores d'"Alimenta't amb ciència", deixa clar que "el que hem menjat, menjat està" i que una intoxicació només es dona quan ingerim un element tòxic.

De fet, una intoxicació en cap cas es pot solucionar amb una dieta o un aliment específic:

"Els únics tractaments de desintoxicació que hi ha es fan als hospitals i a persones que realment ho necessiten, perquè han ingerit o inhalat un tòxic. Per eliminar aquest tòxic, no es pot fer ús d'una dieta detox, ni d'un batut ni d'un te miraculós."

Una llimona contra el càncer?

Encara que hi hagi titulars que asseguren que la pell de la llimona té un efecte combatiu contra el càncer molt més poderós que cap altre tractament, no podem atribuir aquest caràcter miraculós a l'aliment. Així i tot, Oriol Comas-Basté anima a ingerir llimona pel seu alt valor nutritiu:

"Prenguem-ne, en qualsevol moment del dia i de qualsevol forma. Vitamines diferents, minerals diferents, antioxidants... La llimona és molt interessant."

Una copa de vi negre equival a una hora d'exercici?

Si això fos veritat, segurament perdre pes seria una mica més fàcil. Però no ho és! Aquesta fake news prové d'un estudi realitzat el 2012 i on es va demostrar que el resveratrol, un component que es troba al vi negre, millorava la capacitat muscular i cardiovascular. A partir d'aquí, com diu Oriol Comas-Basté, l'estudi va degenerar en una sèrie d'informacions falses:

"Després s'ha vist que els professionals que van fer l'estudi en cap moment van comentar res de la copa de vi. A més a més, hauríem de prendre uns cent litres de vi al dia per obtenir la dosi de resveratrol que se'ls hi donava als animals amb què es va fer l'estudi."

L'alimentació i la salut són terreny adobat perquè circuli informació inexacta, descontextualitzada o directament falsa. Per això, projectes com "Alimenta't amb ciència" contribueixen a reduir l'impacte d'aquesta desinformació i s'haurien de convertir en referents a l'hora de contrastar els dubtes que se'ns generen a tots de tant en tant.