Filmoteca d'emergència: sis pel·lícules on el confinament s'ha convertit en art

Volem que el cinema continuï sent un company essencial de la nostra vida. Li devem moltíssimes hores de felicitat, i us continuarà sent fidel. Per distreure's i guanyar temps, per créixer i poder dialogar, per relaxar-nos una estona o, potser, també iniciar una recerca que enriqueixi el futur. Aquest és el primer capítol d'una sèrie de recomanacions de pel·lícules que tenen relació amb la difícil situació que estem vivint. Seran històries amb perspectives i estils ben diferents que ens poden ajudar a comprendre, aprendre i, també, a meravellar-nos amb la diversitat i personalitat de les visions que representen. Comencem amb sis exemples d'una temàtica que hem definit així: Cap confinament no és com els altres.

1. "El diario de Ana Frank" (The Diary of Anne Frank), de George Stevens (1959)

És la història de 8 persones que van conviure recloses, més de dos anys, en un minúscul amagatall d'un àtic d'Amsterdam, amenaçades per un virus letal, de nom nazisme.

Les condicions eres duríssimes: no podien fer soroll durant més de 8 hores cada dia. La convivència era molt difícil, el menjar escassejava i la por era constant i extrema.

El director de "Gegant" volia Audrey Hepburn per interpretar la noia autora del diari, paper que va fer finalment Millie Perkins. La reconstrucció exacta de l'espai original en un plató de la Fox, l'ús voluntari d'un negre i blanc desesperançat i el fet que no hi ha espòiler possible -tots sabem com acaba la història- accentuen la tristor d'un drama humà que ens ha d'ajudar a descobrir com, en molts casos, la situació actual podria ser infinitament pitjor.

2. "Robinson Crusoe", de Luis Buñuel (1954)

Una manera diferent d'imaginar la reclusió, la més clàssica: a l'aire lliure, en una illa, després d'un naufragi. Ben mirat, una festa!

De totes les adaptacions fidels o no de la novel·la de Daniel Defoe, us trio la més inesperada: una coproducció de Mèxic i els Estats Units del director de "Viridiana", rodada a Manzanillo i als Estudios Tepecac, en color, i amb tot l'equip atacat de disenteria i malària. També el gran actor Dan O'Herlihy, que va ser finalista a l'Oscar.

El film és un llibre d'instruccions ideal de com es pot sobreviure a l'aïllament i de com s'activa la imaginació pràctica. També de com es pot vèncer la depressió. I per si no en teniu prou, busqueu "Nàufrag", la versió actualitzada amb Tom Hanks, i la més idealista de la Disney, "Los Robinsones de los mares del Sur" o com es pot fer de qualsevol arbre una llar meravellosa.

3. "El ángel exterminador", de Luis Buñuel (1962)

Dos Buñuels millor que no pas un. I ara que el compositor Stephen Sondheim ha fet 90 anys, aprofito per lamentar que l'edat li impedeixi completar el gran projecte final: un musical basat en "El ángel exterminador".

Una idea sensacional: els burgesos convidats a un sopar no poden abandonar la mansió de manera inexplicable, i intenten sobreviure, sotmesos a un confinament forçat, absurd i repetitiu que descobreix totes les seves misèries i brutícia. Una sàtira, un "trip" al·lucinogen, un mirall.

Potser tots aquests dies tancats acabarem descobrint molt millor el nostre jo i serem capaços de dir-nos moltes veritats. És una pel·lícula única, cruel i divertidíssima, plena d'ovelles, sacrilegis i barbaritats civilitzades, o potser a l'inrevés. Penso que veure-la, ara i junts, és un exercici sensacional d'una gran amiga: la irracionalitat. O tot el que està passant no és el triomf de la irracionalitat?

4. "La habitación" (Room), de Lenny Abrahamson (2015)

A vegades, ho sabem, una persona que ha viscut tancada en un amagatall durant anys i anys i anys emergeix i torna a la vida, a la llum, a la llibertat. Pot ser un cas de violència domèstica, o pot ser un segrest, o un misteri. I pot ser que una mare surti al món obert amb un fill que mai ha conegut res més que una habitació. Però ell i la seva mare han estat capaços de crear un univers infinit entre 4 parets.

Fora, podran viure millor a partir d'ara? Sí, és la pel·lícula amb què Brie Larson va guanyar l'Oscar. I sí, pertany a una tradició de films com "El col·leccionista", que superen el repte de filmar en un melic. Si la veiem ara, podrem entendre molt millor què ens està explicant.
 

5. "El hombre oculto", d'Alfonso Ungría (1971)

Alguns la van recordar quan es van estrenar "La trinchera infinita" o "Los girasoles ciegos", però aquesta va ser la primera d'Ungría i en plena dictadura.

És la història de lluitadors antifranquistes amagats a casa seva un cop acabada la guerra. Amb la confabulació de les famílies, viuen un present etern on arriba un moment que es perd la dimensió del temps i la realitat.

És una pel·lícula de catacumba, tan extravagant com ho és el personatge interpretat per Carlos Otero, envoltat de gent tan estranya com Julieta Serrano, Luis Ciges, Yelena Samarina i una parella impossible: Mario Gas i Carmen Maura, joveníssims!

L'opció és clara: desconnectar i descobrir la dimensió paral·lela: "The twilight zone". Què no faria el genial Rod Serling amb el coronavirus com a font d'inspiració?

6. "Un condenado a muerte se ha escapado" (Un condamné a mort s'est échappé), de Robert Bresson (1956)

I per acabar, el clàssic supercinèfil amb la situació més òbvia: el confinament a una presó. Perquè també a una cel·la cal instaurar un ordre, un sistema, una manera de respirar la vida. O fer dels sons un planeta. Encara que sigui per fugir al final de manera gairebé miraculosa.

Com si el més cartesià dels directors fes un joc de mans màgic per crear el final feliç perfecte. Obra mestra del cinema i del so al cinema: mireu-la, sí, però sobretot escolteu-la. Hauríem d'escoltar millor després d'aquesta experiència.

Recomanada per als sords de la vida, dels crits que ens envia la vida. He dit escoltar? Volia dir, sobretot, escoltar-nos.

Això és tot avui. No us perdeu el pròxim capítol d'aquesta filmoteca d'emergència de "La finestra indiscreta". I si voleu dir-hi la vostra, envieu-nos un correu a finestra@catradio.cat o feu servir l'etiqueta #FilmotecaFinestra.

Bona sort, ànims i una abraçada!