Fins a quin punt el confinament està reduint la contaminació?

Des que va començar l'estat d'alarma, el dissabte 14 de març, el descens dels contaminants d'origen antròpic, és a dir, humà, ha arribat a ser entre el 75% i el 85%, amb estacions que han reduït més del 90% d'NO₂ respecte a la mitjana dels últims cinc anys en un mes de març.

Dins de la zona de baixes emissions de Barcelona, els nivells es redueixen més a les estacions situades en zones habitualment de trànsit intens. Fora de la zona de baixes emissions, però en el seu radi d'influència, el descens també és més acusat en les estacions de trànsit intens.

Dimecres 8 d'abril, a les 15.00, per exemple:

Aquests nivells en un dia laborable, segons alguns experts, no els trobaríem a l'aire de Catalunya des de la dècada dels anys 40.

Si ens fixem en les grans ciutats, els nivells d'NO₂, derivats directament del trànsit rodat, volten els 10 a 20 micrograms per metre cúbic. En aquesta hora, haurien d'estar entre 30 i 60 micrograms per metre cúbic. No deixa indiferent el nivell d'NO₂ d'Igualada, amb 5, mentre que a Bellver de Cerdanya és d'1.

Les partícules, en part emeses pel trànsit (frens, fregament, tubs d'escapament, etc.), es troben també en nivells baixíssims. L'ozó troposfèric O3, derivat de la contaminació nostra, però sobretot del notable augment de la radiació solar d'aquesta època, s'ha disparat fins a valors molt normals en un dia de la primera dècada d'abril.

Amb el confinament, la natura se'ns apropa

I encara un altre efecte positiu de l'estat d'alarma. Amb els humans confinats, la resta d'espècies se senten alleujades i comencen a confiar i a envair el territori fins ara domesticat. Fa dies que el soroll provinent de l'activitat de les persones ha disminuït de forma més que notable. De mesures a molts pobles i ciutats entre els 50 i els 80 decibels, s'ha passat als 20 a 30 decibels. Fins i tot menors que en hores nocturnes i amb vent en calma.

A més a més, les vies de comunicació, ferrocarril i carrers urbans han vist com desapareixia una part importantíssima dels cotxes i trens. El resultat és que les espècies que no s'acostaven a l'hàbitat humà ho fan aquests dies sense contemplacions.

S'han vist senglars a la Diagonal de Barcelona, dofins a les platges de Sant Pol o d'Altafulla i guineus apropant-se a les poblacions. I no només a casa nostra, fins i tot ens arriben imatges d'unes decidides cabres silvestres campant pels carrers d'una població de Gal·les. Si això continua unes setmanes més, tal com sembla, encara tindrem més sorpreses.

És una primavera esplèndida per a la natura. Els pescadors de Barcelona també van gravar fa uns dies dofins a prop del litoral de la ciutat i les imatges d'aigua cristal·lina a les platges de la Barceloneta i el Somorrostro que han corregut per mitjans i xarxes ho corroboren encara més.

Sembla que els animals es preguntin "on s'han ficat?"- I, com sempre, ja hi ha algú que hi ha pensat i que hi posa una mica d'humor.

Sens dubte, els estudiosos tenen una oportunitat única de prendre mesures de camp privilegiades a l'espera de poder desenvolupar els estudis pertinents per reforçar la necessitat d'actuar amb contundència contra la contaminació.