Cançó de la setmana d'iCat: "Mare de dracs", de Tesa

Hi ha un accent de veritat en la música de Tesa, igual que en la de Xavi Sarrià: no són turistes en el món de les músiques tradicionals, sinó artistes contemporanis conscients de la història cultural del seu país. Al seu tercer disc, "Rap d'arrel", la rapera d'Almussafes es marca un viatge apassionant pel passat i fon el seu rap de carrer amb el cant d'estil i altres pals tradicionals com el cant de batre i la seguidilla. Ho fa amb notables companys de viatge, com Jonatan i Christian Penalba, el cantador Josep Aparicio "Apa" i Miquel Gil, amb qui s'embranca en una ferotge granaïna que no té res a envejar en contundència sonora al gangsta rap. La segona del disc, "Mare de dracs", gasta funk i lletra poderosa, i està en la línia de "Rural" i "El amor no duele": ha arribat per quedar-s'hi i per afegir al seu perfil algun adjectiu més. Tesa és rural, feminista, lliure i ignífuga.