Què ha après després d'un any i mig a la presó? De vostè mateix i de la naturalesa humana... Que la felicitat depèn del domini d'un mateix. També he descobert que el temps lineal ja no existeix i que tot recau en el poder de l'ara, de saber viure el moment present com el moment complaent. Que adaptar-se no vol dir renunciar a res. I que ara la cel·la és la meva llar i els companys del mòdul, són també família; de fet tampoc els esculls, però els estimes com són. Les presons són el fracàs més gran de la civilització, però a l'hora son reductes d'humanitat en estat pur. La setmana que ve marxeu cap a Madrid. Esteu preparats físicament i mentalment pel trasllat? Us fa por? En aquest 15 mesos he tingut temps per aprendre a perdre la por. Les últimes setmanes s'ha instal·lat en el col·lectiu dels presos polítics un clima de determinació i coratge que augura un judici ple de dignitat. Com afronteu el judici? Hi arribeu en les millors condicions físiques i de vitalitat de defensa? Em sento molt serè i tranquil. Tot l'equip jurídic d'Òmnium ha fet una feina brutal, però és que l'entitat està en un moment de maduresa que m'inspira molta confiança. També el suport que hem rebut de la gent durant aquests sis mesos d'estada a Catalunya ens serà de gran estímul.   Quins són els eixos de defensa conjunta amb la resta de presos polítics? La perversió d'aquest judici és que només podem anar-hi per acusar l'Estat perquè no ens podem ni declarar innocents, perquè això voldria dir que admetem que hi ha causa delictiva i que algú altre ha comès un delicte, i això és totalment fals. Tot això és una farsa per defensar la unitat d'Espanya i criminalitzar l'independentisme. Les defenses estan ben coordinades i estic segur que tots defensarem la legitimitat del referèndum i de les mobilitzacions perquè son l'exercici de drets humans. La jurisprudència del tribunal Suprem avala que la utilització de la desobediència civil com a instrument per preservar drets fonamentals, no només és legítima sinó que és una mostra del bon estat de salut d'un sistema democràtic.  Quina és l'estratègia conjunta que s'està treballant entre partits i entitats independentistes? Des d'Òmnium hem mantingut un espai de coordinació permanent, amb reunions periòdiques i intercanvi d'informació constant. Ens hauria agradat poder arribar més lluny, però les circumstancies no ho han permès. Tot i així no volem dedicar ni un segon a fer retrets a ningú, entenem que la situació és molt complexa i que un dels objectius de la repressió és generar divisió entre els acusats; però encara tenim marge de millora tots plegats. Té previst arribar a algun tipus de pacte amb la fiscalia? No, no puc, seria tant com condemnar les properes generacions de ciutadans d'aquest país i trair la memòria de tots els qui ens han precedit en la lluita i en circumstàncies molt més adverses que les nostres. Absolució o assumirem amb tota la dignitat la pena que ens caigui. Què demana Jordi Cuixart als partits independentistes? No és Jordi Cuixart, és Òmnium, i els demanem coherència. Al mateix temps que cal ser més, també cal ser més determinats. Entenem la complexitat del moment i per això som empàtics amb la situació actual, però també els demanem que actuïn amb responsabilitat i que parlin clar a la ciutadania. Ni les amenaces de repressió ni la presó poden ser límits a res, perquè quan el Jordi Sànchez i jo ja érem a la presó, van declarar la independència.   Està d'acord amb Dolors Bassa que l'independentisme no ha de deixar caure el govern de Pedro Sánchez? Això vol dir donar suport als pressupostos? Barrar el pas a l'extrema dreta és una obligació de qualsevol demòcrata i tothom n'ha d'assumir la responsabilitat que li pertoca, començant per deixar de dir que el sobiranisme ha fet despertar el feixisme, que és una afirmació d'una gravetat històrica del tot execrable: és com responsabilitzar les víctimes del nazisme del seu auge. Sobre els pressupostos, és un tema que com a entitat no ens pertoca. En tot cas, ens reafirmem en el que hem dit sempre: allò que sigui bo per Catalunya a la llarga ho serà també pels presos, però a l'inrevés no ho tenim gens clar. Pedro Sánchez diu que la solució passa pel diàleg entre catalans i per un nou Estatut. Aquest nou Estatut pot ser un pas per seguir avançant cap a la independència? Sobre el tema de l'Estatut m'agradaria creure que no és mala fe sinó ignorància, però és un despropòsit en qualsevol cas. La solució que reclama el 80% de la societat catalana passa per un referèndum, per la fi de la repressió i per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats. Dit això, però, totalment d'acord amb el tema del diàleg; però creure que només hem de parlar entre catalans és d'una incompetència absoluta. Els polítics són escollits per assumir responsabilitats, facilitar acords, trobar solucions. Que parlin d'una vegada sense límits. Diu el president espanyol que no plantejarà cap oferta a Catalunya fins que no es faci pública la sentència de l'1-O. Ho entén? Sí i és d'una gravetat absoluta, perquè és reconèixer obertament per part del govern del PSOE que són conscients que es tracta d'un judici polític. Aquesta afirmació del senyor Sánchez hauria d'haver provocat, com a mínim, la dimissió del president del Consell General del Poder Judicial i el president del Suprem.   Vox està personat en la causa com a acusació popular. Ara s'ha convertit en una peça clau en la política andalusa amb aspiracions d'entrar al Congrés espanyol. Com entoma aquesta nova situació? La defensa d'Òmnium ja va demanar que s'expulsés de la causa a aquesta formació d'extrema dreta, i el tribunal ho va desestimar obviant intencionadament que Vox ha utilitzat la causa contra el procés com a taulell d'exposició mediàtica, per fer campanya electoral. Els poders de l'Estat reconeixen que per damunt del respecte als drets humans i la democràcia està la preservació de la unitat d'Espanya. Probablement li preguntaran si renuncia a la unilateralitat com a estratègia per assolir la independència. Hi renuncia? No renunciarem a res, sempre que sigui pacífica i democràticament. El dret a la dissidència política és un dret fonamental a totes les democràcies del món. El rei i el president del govern espanyol estan disposats a respectar-ho? Entén que hi hagi un desencantament en la societat civil per com s'ha gestionat aquest any? Entenc perfectament que hi hagi malestar. Com a Òmnium i sense deixar d'assumir la part de responsabilitat que ens pertoca, hem de recordar que la repressió persegueix la divisió. Jo sóc optimista a mig termini, cal reorganitzar els diferents espais del sobiranisme i crear nous espais de complicitat social i, com no, calen nous lideratges i que òbviament convisquin amb el existents; és prioritari. Ha rebut cap mena de missatge, directe o indirecte, del govern espanyol? Som discrets, perseverants i silents, i sempre hem escoltat i parlat amb tothom i així ho seguirem fent. Si els partits no aconsegueixen una estratègia conjunta, creu que una solució pot passar per una llista civil que faci aflorar nous lideratges? Que cadascú faci la feina que li correspon, i no direm quina és la millor fórmula, però el que és una evidència és que calen nous lideratges. No es pot governar un país des de la presó o l'exili, o no només Per vostè, què vol dir no acceptar les sentències si són condemnatòries, com va dir el president Torra? L'hi hauríeu de preguntar al president. A Òmnium tenim clar que no hi ha cap sentència que ens faci renunciar mai a la defensa dels drets humans, ni a la desobediència civil, ni al dret a l'autodeterminació. Està preparat per una sentència condemnatòria que el faci estar més anys a la presó? Sí. Som corredors de fons. La nostra presó té tot el sentit del món, és un aparell de denúncia internacional i una manera sensacional de plantar cara a la ultradreta. Sé que serà dur, també per casa, però la democràcia no hi entén de tristors o laments. Ja hem plorat tot el que havíem de plorar. Gaudim d'aquesta lluita compartida en la mesura de les possibilitats de cadascú.