La història desconeguda de la bossa de mà, explicada a "Les dones i els dies"
Un complement d'origen masculí que va acabar a les mans de les dones
La bossa de mà és, avui, un complement essencial per a moltes dones, però el seu origen és molt diferent del que es podria pensar. Tal com explica Sílvia Rosés Castellsaguer, historiadora de la moda i col·laboradora de "Les dones i els dies" de Catalunya Ràdio, aquest objecte pràctic que s'associa al món femení té, de fet, un passat eminentment masculí. La història de la bossa de mà és plena de girs inesperats, i en aquest article repassem com ha evolucionat fins avui.
Un origen masculí: gestionar els diners i el patrimoni
Durant segles, la gestió econòmica i patrimonial era responsabilitat dels homes. Per aquest motiu, eren ells qui necessitaven portar a sobre diners, documents i altres objectes de valor. I com ho feien? Amb bosses de mà adaptades a aquesta funció. Les dones, en canvi, utilitzaven unes butxaques independents, una mena de bosses petites que es lligaven amb una beta a la cintura i que quedaven ocultes sota les faldilles.
El segle XVIII marca un punt d'inflexió
A finals del segle XVIII, els vestits femenins experimenten un canvi radical: es tornen més lleugers, més fins i amb teixits que marquen i transparenten tot el que hi ha a sota. Això provoca un problema inesperat: les butxaques ocultes deixen de ser pràctiques, perquè es veuen massa. La solució? Incorporar bosses de mà externes que es converteixen, gairebé sense voler, en un nou complement de moda.
Moralistes escandalitzats i un nou rol femení
Aquest nou accessori no va passar desapercebut. Els sectors més moralistes de l'època no van dubtar a titllar-lo de ridícul i de poc decorós. Al cap i a la fi, fins a aquell moment, la bossa de mà era un element estrictament masculí. Tot i això, la pràctica es va consolidar i, amb el temps, les dones van fer seva la bossa de mà.
Els homes s'obliden de la bossa i aposten per les butxaques
Mentre les dones adoptaven la bossa, els homes descobrien un invent que els facilitaria molt la vida: les butxaques integrades a la roba. Amb l'arribada del vestit sastre i els abrics amb múltiples compartiments, portar una bossa de mà deixava de ser necessari. Així es va produir el gran traspàs de funcions: la bossa esdevé femenina i les butxaques queden per als homes.
Del complement discret al magatzem portàtil
La història no s'atura aquí. Amb l'arribada dels anys 20, en plena explosió d'alliberament femení i modernitat, les bosses creixen en mida i funcions. Ja no són simples complements decoratius: es converteixen en espais indispensables on guardar-ho tot: documents, tabac, maquillatge, claus i, amb els anys, el mòbil, el moneder, el tàper o la bossa de tela per si cal fer una compra d'última hora.
I a partir d'ara, què?
La bossa de mà continua formant part de la nostra rutina diària, però realment la necessitem? És hora de preguntar-nos si l'arrosseguem per costum o per necessitat. Potser el veritable repte és viure amb menys i fer-ho més lleuger. Al cap i a la fi, les funcions pràctiques no haurien de tenir gènere, oi?
