La vacuna de la grip no empitjora el pronòstic dels pacients amb Covid

Fa mesos que circula per les xarxes un document de l'Hospital de Barbastre, a l'Aragó, que apunta que el polisorbat 80, un dels components d'una de les vacunes que s'administren contra la grip a les persones de més de 65 anys pot empitjorar el pronòstic dels pacients de Covid. El mateix hospital va reconèixer al diari Heraldo de Aragón que es tractava d'un "esborrany intern".

La Chiromas i el polisorbat 80

El document argumenta que, a partir de l'anàlisi de les defuncions per coronavirus registrades a l'Hospital de Barbastre, el fàrmac més comú que havien pres les víctimes era la vacuna antigripal de la marca Chiromas, i que un dels seus components, el polisorbat 80, provocaria una "interferència immunològica" amb el virus SARS-CoV-2 que comportaria conseqüències fatals per als pacients Covid.

Què hi diuen, els experts?

Daniel Closa, biòleg i investigador del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), explica al "Fets o fakes" que, d'entrada, no es tracta d'un estudi, sinó d'una hipòtesi de treball.

Com que és un document amb pinta de ser científic, ha corregut com la pólvora per les xarxes

Luis Carlos Urbiztondo Perdices, cap del Servei de Medicina Preventiva de la Subdirecció General de Promoció de la Salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, assegura al "Fets o fakes" que és una suposició "sense cap fonament".

No aporta una anàlisi estadística rigorosa que corrobori el que diu. És obvi que el grup amb una mortalitat més elevada per Covid és també, per una qüestió d'edat, el grup més vacunat de la grip. No té cap tipus d'evidència científica ni cap tipus de fiabilitat.

Pràctica malintencionada?

El document parla, fins i tot, d'una possible iatrogènia. Segons la definició de l'Enciclopèdia Catalana, és la 'complicació deguda a l'efecte tòxic o nociu d'una teràpia determinada'. Però la Reial Acadèmia Espanyola, la RAE, defineix la iatrogènia com "una alteració, especialment negativa, de l'estat del pacient produïda pel metge".

Luis Carlos Urbiztondo Perdices aclareix que la vacuna antigripal Chiromas fa més de deu anys que es comercialitza i està dissenyada per tenir una millor resposta en persones més debilitades, és a dir, d'edat més avançada. A Catalunya s'ha fet servir en nombroses campanyes de vacunació contra la grip:

Mai hem observat cap efecte advers, a part de tenir una reacció local lleugerament superior a la d'altres vacunes justament pel fet que potencia la resposta immunitària.

Aquesta reacció, ha detallat Urbiztondo, es limita a una mica d'inflamació de la zona on s'ha inoculat la vacuna.

I què passa amb el polisorbat?

Pel que fa al polisorbat 80, Daniel Closa matisa que "és un compost que s'afegeix a molts productes, des de sanitaris fins a cosmètics o alimentaris, que serveix per mantenir els components d'una solució ben dissolts". Per exemple, per evitar grumolls en una vacuna que s'ha d'injectar. Segons l'investigador del CSIC, doncs, amb les dosis recomanades, com les que conté la vacuna Chiromas, el polisorbat "és segur".

Benzina per als moviments antivacunes

El document de l'Hospital de Barbastre circula per internet des del juny i ara ha reviscolat coincidint amb la campanya de vacunació contra la grip. S'ha convertit en un dels arguments que esgrimeixen vídeos apocalíptics com aquest, on parlen d'un "segon genocidi" per provocar morts entre la població jove, i ho barregen amb l'efecte de les radiacions electromagnètiques.

Luis Carlos Urbiztondo assegura que "les 'fake news' sobre vacunes són tan antigues com la vacunació mateixa, és a dir, tenen més de 200 anys", però hi afegeix un matís important: "les xarxes socials ho han accelerat i potenciat".

Daniel Closa hi afegeix que "el moviment antivacunes sempre busca alguna cosa per demonitzar les vacunes", com quan fa uns anys argumentaven que portaven un component que provocava autisme: "Hi ha gent que és feliç espantant-se o espantant els altres". 

"No som prou hàbils ni prou ràpids"

L'Agència de Salut Pública de Catalunya admet que està "molt  preocupada" per les fake news que generen els moviments antivacunes, que expliquen, en part, que en els últims anys hagi augmentat la reticència a la vacunació, fins al punt que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ho va incloure com una de les grans amenaces del 2019 a nivell global.

"S'ha de fer alguna cosa per contrarestar l'efecte de les informacions falses", admet Urbiztondo, que també reconeix la dificultat de l'administració a l'hora de ser hàbils i ràpids a respondre d'una manera adequada a aquests "fakes".

Hem de millorar la resposta a la desinformació, de cara sobretot a evitar que tornin malalties com el xarampió. El seu ressorgiment a nivell europeu està molt relacionat amb les notícies falses dels moviments antivacunes.

Estratègia contra les "fake news"

Focalitzar el públic susceptible de creure's aquest tipus de notícies falses és una de les claus per combatre-les. També escollir bé el canal a través del qual cal fer-ho i els actors que hi han d'intervenir. La Fundació d'Ajuda contra la Drogoaddició (FAD), en el marc d'una campanya de Google que també té la col·laboració del govern espanyol, va encarregar a l'enginyer doctor en Física de partícules i youtuber canari Javier Santaolalla aquest vídeo:

El científico @JaSantaolalla enseña a l@s adolescentes a detectar bulos en Internet a ritmo de un rap de @ElChojin_net. Le acompañan @jaimealtozano @lahiperactina @QuantumFracture @GataShrodinger_ @CdeCiencia y @Fantastiqvs . 📽 ¡Vídeo completo AQUÍ! https://t.co/55XuPW6tfv🎞 pic.twitter.com/w6gFmdao0V

— Fad (@FadJuventud) October 29, 2020

Amb la participació del raper El Chojin i d'altres youtubers, el vídeo intenta desmuntar les notícies enganyoses que circulen al voltant del coronavirus "de manera dinàmica, ràpida, que desperti consciències, que no sembli que estàs adoctrinant, sinó donant eines", explica al "Fets o fakes" el divulgador científic Javier Santaolalla.

Als joves se'ls anomena nadius digitals, però sovint són orfes digitals, en realitat, perquè tenen molta informació, però no saben destriar el que és informació del que és desinformació.

I això és que el vol aconseguir aquest projecte: fomentar l'esperit crític, perquè dins de "l'oceà de bits en què vivim puguin trobar una illa amb informació destriada i contrastada per experts", conclou Javier Santaolalla.