L'abandonament dels boscos mata tants o més arbres que la sequera

L'abandonament dels boscos ha contribuït tant o més que la sequera a la mort de milers d'arbres arreu del país. La recuperació d'una bona gestió de les zones boscoses és clau per revertir l'emergència forestal, que de cara a l'estiu que s'acosta comporta un risc molt elevat d'incendi. Actualment es calcula que a tot el país hi ha 33.000 hectàrees de massa forestal afectades per la sequera on ja es detecten moltes clapes d'arbres morts i, per tant, irrecuperables.

Els boscos del Bages i del Garraf entre els més afectats 

De clapes d'arbres morts n'hi ha arreu, però es concentren a la Catalunya Central i àrees del prelitoral com el Garraf i el Baix Llobregat.

Emilio Valbuena, biòleg del Parc del Garraf, explica que tots els esforços es concentren ara mateix a vigilar els arbres que toquen a la carretera per evitar accidents en cas de caiguda, i preveu que si la situació de sequera s'allarga el del Garraf serà un parc de matolls, sense cap arbre. Malauradament, fora del Bages i del Garraf també trobem altres boscos assedegats, com ara al Parc Natural del Montsant, a la demarcació de Tarragona, i al massís de les Gavarres, a la de Girona.

La sequera ha agreujat la situació d'aquests boscos els últims anys, però la directora general d'Acció Climàtica, Anna Sanitjas, ha apuntat l'altra gran causa d'aquest decaïment forestal: l'abandonament de la gestió forestal:

"Els boscos s'han abandonat, i quan s'ha deixat de treballar-los i de tenir-ne cura, el que ha passat és que cada vegada han sortit més arbres i més sotabosc, i tots aquests arbres competeixen per aquesta poca aigua que tenen"

Sanitjas creu que anem 30 anys tard a l'hora de tenir un bon pla de gestió dels boscos, tot i que ja s'ha començat a treballar per revertir la situació.

Tots els arbres ja morts i el sotabosc que creix sense control per falta de gestió és combustible i energia potencial per als incendis forestals. L'inspector i membre del Grup d'Actuació Forestal dels Bombers Asier Larrañaga afirma que tota aquesta biomassa és un polvorí. Diu que ara a la primavera tot això queda amagat, però quan arribi l'estiu podem tenir problemes:

"Tota aquella biomassa que ja està morta a l'hivern a l'estiu continua estan al mateix lloc, a no ser que siguem capaços de retirar-la. S'està fent molta feina, però no sé si arribarem a temps de tractar totes les hectàrees que caldria"

Larrañaga subratlla la gran diferència que hi ha a l'hora d'atacar un foc entre un bosc ben gestionat i net de sotabosc i un altre que no ho està.

Els propietaris forestals, per la seva banda, demanen recursos a l'administració per poder fer una gestió conjunta dels boscos catalans, un 80% dels quals estan en mans privades.