L'atac trànsfob que la ultradreta fa servir contra les primeres dames dels EUA, França i Espanya

Els discursos de la ultradreta internacional sovint tenen molts punts en comú i arguments idèntics. Un d'ells és el d'intentar desprestigiar o atacar les dones dels presidents dels estats dient que "abans eren homes" i que, per tant, ara són dones trans. Per l'audiència d'aquests discursos, és una acusació pejorativa.

Les primeres dames dels Estats Units, França i també Espanya han estat objecte d'aquesta campanya amb acusacions més o menys matisades sobre la seva identitat sexual i aquesta setmana ha transcendit que Begoña Gómez, la dona de Pedro Sánchez, ha presentat una querella contra la tertuliana que va difondre informació falsa sobre ella.

La demanda la va avançar eldiario.es i es dirigeix contra Pilar Baselga, una tertuliana de la cadena Distrito TV que es dedica a estendre les tesis de Vox i qualsevol teoria de la conspiració que tingui a l'abast. En una intervenció, Baselga va dir el següent:

"La nostra estimada primera dama --bé, segona dama, perquè la primera és la reina-- m'atreveixo a dir que hi ha sospites que en un inici va ser 'Begoño'. Aquesta esposa del president o espòs ve d'una família de tradició de saunes gais, això s'ha de dir."

Més endavant en el programa, tant Baselga com el presentador insisteixen en aquestes afirmacions i afegeixen que Begoña Gómez podria estar implicada en un cas de narcotràfic internacional al Marroc.

Per totes aquestes afirmacions, Gómez ha presentat una querella per injúries i calúmnies.

Begoña Gómez no és l'única

Les afirmacions sobre la identitat sexual de les esposes dels presidents de diversos països són recurrents. El 2020 l'objecte d'aquesta campanya va ser Michelle Obama i els principals portals de verificació se'n van fer ressò, com per exemple Politifact. Aquesta mentida va aparèixer el 2017 per primera vegada en un vídeo d'Alex Jones, un influencer ultrareaccionari, on exposava fotos durant 12 minuts que suposadament demostraven que Michelle Obama havia nascut home.

Fins i tot temps després d'aquesta primera onada, va tornar a aparèixer la mentida que Alexa, l'assistent d'Amazon, responia que Obama va néixer home quan se li preguntava per ella. En aquest cas, la hipòtesi és que ara es pot programar Alexa perquè doni respostes que nosaltres predefinim i això és el que algú hauria fet per aconseguir que Alexa qualifiqués Obama de dona trans.

Brigitte Macron, la dona del president francès Emmanuel Macron, també va veure qüestionada la seva identitat de gènere i, en el seu cas, també ho va acabar denunciant.  

Les estratègies comunes de la ultradreta

L'exemple del discurs idèntic de la ultradreta sobre les primeres dames és només un dels molts que podem trobar. Malgrat les diferents circumstàncies, moments polítics i realitats de cada país, els partits que qüestionen el sistema polític, social i cultural comparteixen argumentari i discursos fins a la caricatura.

Un exemple és la crítica a la correcció política, en què es carrega contra el llenguatge inclusiu afirmant que s'està coartant la llibertat d'expressió de la ciutadania. En aquest cas, s'abonen sempre sobre el nou llenguatge que amplia drets i reconeix col·lectius minoritzats en lloc de posar el focus en l'avenç en matèria de drets i llibertats de què poden gaudir molts d'aquests col·lectius.

Aquesta guerra contra la correcció política i l'avenç dels drets civils la veiem a tots els països occidentals on la ultradreta té una presència forta.

Un altre argumentari compartit entre col·lectius reaccionaris és el que parla de la immigració. En aquest cas, un partit nacionalpopulista com Vox a Espanya i membres radicals del Partit Republicà als Estats Units poden compartir la tesi del gran reemplaçament, segons la qual hi ha un pla per substituir la raça blanca per altres races mitjançant la immigració massiva.

Segons aquesta tesi, la immigració africana o asiàtica que arriba a Europa o la llatina que arriba a la frontera sud dels Estats Units estarien treballant de manera coordinada i dirigida, juntament amb la comunitat negra americana, amb un objectiu polític i estratègic d'invasió i substitució de les poblacions dels països rics.

La tesi ha anat canviant i ha mutat en els seus postulats des que va aparèixer, ja al segle XIX, i les races amenaçadores han anat canviant segons ha convingut als polítics de cada moment. A principis del segle XX, van donar ales a l'antisemitisme i al racisme, cosa que va derivar en l'auge del feixisme al món.

Exemples en sobren i col·lectius com el feminista, l'LGTBIQ+ o les minories nacionals són les víctimes habituals d'aquest discurs polític, en aquest cas sí, coordinat.