Laura Rosel: "Els efectes d'un Puigdemont detingut com una peça de caça major hauria de preocupar molt els gurus de les calculadores electorals"

Pedro Sánchez va decidir repetir les eleccions, segurament molt abans del que ho va comunicar a l'opinió pública, convençut que tornaria a caure dret. Marcar distàncies amb Unides Podem l'havia de reforçar davant el socialisme que tota la vida s'ha volgut centrista. Mostrar mà dura amb l'independentisme l'havia d'acostar als votants descontents amb Ciutadans. Sumes i restes, que durant l'estiu beneficiaven el líder socialista. Però a mesura que s'acosta la data del 10 de novembre, l'horitzó s'ha anat enfosquint i ara les enquestes parlen d'un PSOE a la baixa, un PP que resisteix i un Vox que puja sense que ningú l'aturi.

Pedro Sánchez sembla haver-ho apostat tot a dues cartes: Catalunya i Franco. L'exhumació va anar de poc que no se li gira en contra, amb l'espectacle que va regalar al franquisme. I amb Catalunya, l'embolic és de tal dimensions que qualsevol pas és en fals.

La condemna a 100 anys de presó per als líders del procés ha obert una nova fase, inesperada per a molts, focalitzada en unes protestes inèdites al carrer. La miopia política fa que alguns dirigents perdin memòria i papers. I acaben comparant el que es viu a Catalunya amb els prop de 900 morts d'ETA; o anuncien medalles als policies mentre s'escampen vídeos de cops de porra al cap i de detencions brutals.

En aquest clima, la justícia belga començarà a estudiar a fons la tercera euroordre contra Carles Puigdemont. Els efectes que pot tenir la imatge de Puigdemont detingut en mans de la justícia espanyola, com una peça de caça major, haurien de preocupar molt els gurus de les calculadores electorals. Més foscor a l'horitzó. I seguirà sense esvair-se fins que no hi hagi uns actors polítics amb prou altura per aïllar-se del soroll, aparcar la brega, i començar a treballar.