Les vacunes contra la Covid de Pfizer i Moderna modificaran el nostre ADN?

Corren per xarxes articles que en qüestionen els efectes i alerten de múltiples riscos. El més citat és que aquest tipus de vacunes modificaran el nostre ADN, com podem veure en aquestes publicacions:

En el cas d'aquesta publicació, hi trobem afirmacions tan contundents com aquesta: 

"Moltes de les vacunes contra la Covid-19 que s'estan desenvolupant de manera tan ràpida no són vacunes convencionals i el seu disseny té com a objectiu manipular la seva pròpia biologia, i, per tant, té el potencial d'alterar la biologia de la raça humana."

És cert que aquest tipus de vacunes alteren l'ADN?

"No", respon amb rotunditat a "Fets o fakes" Carlota Dobaño, cap del grup d'Immunologia de la malària a l'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per la Fundació La Caixa, on lidera els assajos sobre la Covid-19.

Explica el que fan aquest tipus de vacunes amb la tecnologia ARN missatger, que són les desenvolupades per Pfizer-BioNTech i Moderna:

"En comptes d'injectar una proteïna del virus perquè el sistema immunològic hi respongui, com fan altres vacunes convencionals, administren fragments d'àcid ribonucleic (ARN) de SARS-CoV-2."

"Les vacunes d'ARN missatger no han d'entrar al nucli de la cèl·lula per poder fer la seva feina, es queden al citoplasma."

Segons ens ha explicat el vicepresident primer de l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), Fernando Moraga-Llop, aquest ARN modifica la  proteïna fonamental que utilitza el virus per entrar a la cèl·lula i reproduir-se i també confirma el mateix que Carlota Dobaño:

"No interfereix en la seqüència de l'ADN perquè l'àcid ribonucleic no entra al nucli."

És cert que aquesta vacuna no s'ha provat mai abans en humans?

Algunes informacions que circulen per xarxes també alerten de les conseqüències que pot tenir una vacuna que "no s'ha provat mai abans en humans", que fins i tot ara "no s'està testant en animals" i que pot tenir efectes devastadors sobre la nostra salut.

Això, segons els experts consultats pel "Fets o fakes", és fals. Carlota Dobaño assegura:

"Les vacunes RNA fa anys que es proven en humans però fins ara no havien funcionat; només donaven bons resultats amb ratolins".

Aquesta tecnologia s'ha estudiat en vacunes contra alguns tipus de càncer, la ràbia, el virus del Zika, la sida o la malària, però "de moment no havien arribat a bon port, perquè no afavorien una bona resposta immunològica", remarca el vicepresident primer de l'Associació Espanyola de Vacunologia.

La investigadora d'ISGlobal matisa que per això aquest tipus de vacunes no s'han arribat a registrar mai. El registre és el pas següent a l'aprovació per part de les entitats reguladores, que en el cas d'Europa és l'Agència Europea del Medicament (EMA), i en el cas dels Estats Units és l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA).

Són segures?

Tenen més risc, aquestes vacunes, pel fet de treballar amb material genètic? Carlota Dobaño ens assegura que en tot el temps que fa que es proven les vacunes d'ARN en humans i animals no s'ha produït cap efecte advers que sigui especialment singular pel fet que es tracti d'àcids nucleics.

"No pel fet de ser ARN té riscos addicionals, més aviat al contrari: és una vacuna més innòcua i, per tant, té menys probabilitats de generar reaccions adverses o al·lèrgiques."

Segons el vicepresident primer de l'AEV, no s'han observat reaccions adverses greus: "Només febre, alguna molèstia articular o cert cansament". I conclou:

"Amb totes les dades de què disposem, podem dir que sí que són segures."

També el doctor en Bioquímica i cap del grup de Virologia i Immunologia Cel·lular d'IrsiCaixa, Julià Blanco, va ser molt rotund en una entrevista al "Catalunya migdia" de Catalunya Ràdio:

"No tinc absolutament cap preocupació sobre la seguretat de les vacunes de Pfizer i Moderna i ens ajudaran a generar altres vacunes per altres patògens."

Incerteses? Sí, n'hi ha

En una entrevista a "El matí de Catalunya Ràdio", el doctor Joan Ramon Laporte, metge farmacòleg, fundador de l'Institut Català de Farmacologia, es referia "als riscos i a les incerteses" d'aquestes vacunes, "malgrat que en un primer moment puguin donar resultats espectaculars, aparentment".

Altres avantatges de la vacuna ARN

Segons Dobaño, és molt més fàcil i ràpida de produir al laboratori i també menys costosa. "Administren informació genètica perquè sigui el nostre propi cos el que fabriqui la proteïna que indueix la reacció immunològica contra el virus", concreta Fernando Moraga-Llop.

La investigadora de l'ISGlobal encara hi afegeix una altra avantatge: "La vacuna no necessita adjuvant, un component que imita la infecció, tot i que de manera atenuada, perquè el sistema immunològic reaccioni".

Els dubtes dels experts

Altres experts consultats pel "Fets o fakes" també obren interrogants en aquest sentit: Tindran un efecte prou durador? Fins quan es mantindrà la immunitat? Fernando Moraga-Llop planteja una altra pregunta: "Tindrà la mateixa eficàcia en una persona sana que en una persona amb altres malalties o en una persona gran?"

El temps dirà

L'assaig clínic no podrà respondre a aquestes preguntes, caldrà que passi el temps per veure quins efectes pot tenir en certs segments de la població. "Però això passa amb moltes altres vacunes", destaca Moraga-Llop:

"Caldrà seguir-ho vigilant de prop un cop ja s'estigui administrant, i sobretot estar atents a les indicacions que facin les agències del medicament un cop hagin aprovat aquestes vacunes."

Altres "fakes" que corren per xarxes

Alguns usuaris de Twitter han amplificat aquestes teories, que els serveixen per mostrar la seva oposició a vacunar-se.

O com podem veure en aquest vídeo, que es va viralitzar durant la primera onada de la pandèmia, però que ara ja ha estat censurat a moltes pàgines sota la qualificació d'informació falsa.

Un youtuber força popular, Spiro Skouras, entrevista Andrew Kaufman, que en la seva web s'autodefineix com a consultor de curació natural, inventor i psiquiatre forense. La seva teoria és que governs i grans magnats treballen per convertir-nos en organismes genèticament modificats.

En resum, no és cert que les vacunes de Moderna i Pfizer modifiquin l'ADN humà. Segons els experts consultats per "Fets o fakes", en aquests moments tenen més avantatges que inconvenients i no s'ha demostrat que generin efectes secundaris, més enllà de febre o cansament.