Les vacunes de la covid no provoquen espasmes, però els vídeos virals tornen a circular

Des que va començar la pandèmia del coronavirus han estat milers les notícies falses o sense proves que han circulat. Tant sobre el mareix virus com sobre les vacunes preventives que es van començar a administrar a finals del 2020 i principis del 2021.

Aquesta tendència a difondre desinformació sobre la pandèmia s'ha atenuat sobretot a partir del moment en què el coronavirus s'ha "gripalitzat" i s'ha convertit en un més dels molts virus que circulen i que, uns més que d'altres, pesquem periòdicament.

De tota manera, encara avui circulen vídeos, informacions i rumors, com és el cas dels que asseguren que hi ha gent que té espasmes i tremolors incontrolables per culpa de la vacuna. En les darreres setmanes, alguns d'aquests vídeos han circulat especialment per Twitter.

El cas de la dona de Louisiana

El cas concret de la dona que apareix en aquest vídeo ha circulat des del començament de la vacunació massiva als Estats Units, a principis del 2021. Es diu Angelia Desselle, viu a Louisiana, als Estats Units, i avui dia és una activista contra les vacunes amb un gran seguiment.

El vídeo es va gravar a mitjans de gener del 2021. Segons un dels verificadors més prestigiosos del món, PoltiFact, Deselle i el seu fill van penjar aquest i altres vídeos a Facebook i després els van retirar per les pressions que, diuen, van patir per part de diversos usuaris.

En una conversa amb PolitiFact, el fill de Deselle, Brant Griner, va assegurar que la seva mare havia hagut de ser ingressada pels efectes secundaris de la vacuna, però no voler explicar mai en quin hospital ni quins metges la van atendre. Per tant, no se'n té cap constància mèdica.

Efectes secundaris de les vacunes

Des que es van començar a administrar les vacunes, ara fa dos anys, les autoritats de farmacovigilància han estat recollint dades dels efectes secundaris que provoquen.

Segons Joaquín Sáez, expert en farmacovigilància de l'Hospital Clínic de Barcelona, fins ara no hi ha hagut cap alerta que relacioni espasmes musculars i vacuna.

"No hi ha cap senyal de seguretat que hagi emès l'Agència Europea de Medicaments sobre espasmes musculars. Per tant, podem assumir que no hi ha cap prova fefaent que indiqui que es poden produir espasmes musculars per efecte de les vacunes de la covid."

Coincideix amb la valoració la doctora Judit Villar, coordinadora de vacunació de l'Hospital del Mar i experta en malalties infeccioses.

"Les vacunes no provoquen espasmes. Com a molt, algú podria haver confós un calfred amb un espasme, perquè un 20% de la gent sí que pot tenir calfreds. Però espasmes, no."

En el mateix sentit, Sáez matisa que les vacunes sí que poden provocar febre en els pacients, com qualsevol altra vacuna, i que la febre pot provocar convulsions en un percentatge petit de persones.

Tot i això, aquestes convulsions no serien específiques ni estarien vinculades a la vacuna, sinó a la febre. Sáenz concreta que això pot passar quan tenim febre per la grip o fins i tot per un refredat comú.

Pel que fa als efectes secundaris que sí que s'han detectat, els dos experts coincideixen que són lleus i que s'han explicat àmpliament: dolor al braç, envermelliment a la zona de la punxada, cansament, mal d'ossos, dolor articular o mal de cap. Tots aquests símptomes són autolimitats, és a dir que remeten sense que calgui tractament.

Efectes secundaris a llarg termini?

Ara que ja fa dos anys que va començar la vacunació a tot el món van caient també els presagis fets per alguns col·lectius contraris a aquests medicaments segons els quals els efectes nocius es notarien al cap de sis mesos, un any o dos anys.

En aquesta mena de teories, els terminis o la història es van modificant sobre la marxa per no quedar mai desactualitzades. Així, si al cap de sis mesos no hi ha una onada de morts relacionades amb les vacunes, les tesis antivacunes s'adaptaran i diran aleshores que els efectes es notaran al cap d'un any, després dos, i així successivament.

En qualsevol cas, els arguments s'aniran adaptant per quadrar en el discurs i sense tenir en compte tota l'evidència científica en contra.

Segons Villar, el bagatge que la humanitat té a nivell de vacunes permet assegurar que els efectes adversos apareixen en els primers 30 dies després de la inoculació o cinc setmanes com a molt.

Pel que fa a la correlació entre vacunació i trombes, Villar explica que sí que es va donar, però en persones que tenien factors de risc, com ara alteracions en la coagulació; és a dir, una predisposició genètica.

Aquesta correlació es va veure amb les vacunes d'AstraZeneca o Hansen, les que feien servir la tecnologia convencional per fer vacunes.

Segons els experts, a hores d'ara, passada l'emergència de la pandèmia, aquestes vacunes ja s'han deixat d'administrar per inocular massivament les d'RNA missatger (Pfizer i Moderna), que estan demostrant ser més segures.

En aquest sentit, segons Sáez, la tecnologia RNA missatger ha arribat per quedar-se.

"Tenen un perfil de seguretat molt bo, són molt versàtils i es poden adaptar molt fàcilment a moltes malalties. La pandèmia ha estat una oportunitat perquè ha permès accelerar els assajos i les proves, que fins aleshores només s'havien fet amb animals. Ara ja sabem com funcionen i hem aplicat mesures de seguiment actiu i ens hem preparat millor per trobar i seguir efectes adversos."

Tot i aquesta afirmació, Sáez descarta que la vacunació massiva hagi estat un experiment en temps real perquè es van seguir els passos i les metodologies establerts en els assajos clínics, com sempre. En aquest sentit, organismes com l'Agència Europea de Medicaments i la Food and Drug Administration nord-americana han estat les encarregades de vigilar que se seguissin aquests processos.

Relació del món mèdic amb la indústria farmacèutica

Finalment, un altre dels arguments que sovint es fan servir per criticar la vacunació és la relació d'interessos de la indústria farmacèutica amb la medicina i la salut pública. En aquest sentit, Villar és taxativa.

"Quan s'aprova una vacuna, nosaltres, els científics, molts científics, ens mirem també els estudis, ens els estudiem, els critiquem, n'analitzem la metodologia i n'observem els resultats. Aquesta informació, a més, és oberta a tothom."

Segons Villar, els comitès científics mai no es componen d'una sola persona i no es treuen els resultats i les recomanacions de la màniga, sinó que se segueixen circuits establerts i revisables.

Per altra banda, i també com apunta Villar, la relació entre la medicina i la indústria farmacèutica és de necessitat perquè els estats no tenen ni els diners ni la tecnologia per investigar o per fer assajos clínics massius com els que han pogut conduir els laboratoris. En conseqüència, i en tractar-se d'un producte, la indústria en darrera instància procurarà recuperar la seva inversió.