L'explicació matemàtica per què es formen llargues cues al lavabo de dones
L'espai, el temps i la freqüència expliquen la ineficàcia del repartiment actual
Segur que t'ha passat: entres a qualsevol esdeveniment, festa, concert, aeroport o àrea de servei, i què hi veus? Una cua de dones que sembla més llarga que una jornada laboral el dilluns. En canvi, el lavabo dels homes és buit o amb una rotació de personal més ràpida que un cambrer en hora punta. I aquí és quan arriba la gran pregunta: per què passa això? Doncs resulta que la resposta té una base científica clara. Ens ho explica la matemàtica Anna Julià Verdaguer a "Les dones i els dies" de Catalunya Ràdio.
1. L'espai: no tot està tan ben repartit com sembla
Sobre el paper, tot és molt bonic: 50% de l'espai per a homes, 50% per a dones. Equitat total, oi? Doncs no. Mentre que al lavabo d'homes hi ha urinaris (que ocupen poc espai i permeten un ús exprés del lavabo, pim-pam), les dones tenen únicament vàters individuals. Això vol dir que, en el mateix espai, els homes poden fer les necessitats més ràpidament. Per tant, ja tenim el primer gran motiu de les cues: amb la mateixa superfície, menys dones poden fer servir el lavabo al mateix temps. Matemàtica pura.
2. El temps: no és que es trigui més per gust
La mitjana de temps que passa una dona al lavabo és més del doble que la d'un home. Per què? Doncs per una sèrie de motius que tenen tota la lògica del món:
- Obrir i tancar una porta, abaixar-se els pantalons o apujar-se la faldilla i asseure's porta més temps que baixar la cremallera i fer punteria.
- La menstruació. Canviar-se un tampó o una copa menstrual no es fa amb un clic.
- Acompanyants. Qui acostuma a portar els infants o les persones dependents al lavabo? Exacte. I això vol dir més temps.
3. La freqüència: les dones necessiten anar al lavabo més sovint
Això no és cap caprici, és biologia. Durant l'embaràs, la bufeta es redueix i, per tant, les dones embarassades necessiten anar al lavabo més vegades. A més, les dones tenen vuit vegades més probabilitats de patir infeccions urinàries, fet que les obliga a hidratar-se molt i, evidentment, a visitar el bany més sovint. En resum: tenim més motius per anar-hi i menys oportunitats per fer-ho ràpid.
La solució: més lavabos per a dones?, lavabos unisex?
Els tres factors clau --espai, temps i freqüència-- demostren que el repartiment actual de lavabos no és eficaç ni equilibrat. És hora de repensar la manera com dissenyem els banys públics? Potser la solució passa per afegir més cabines per a dones, incorporar lavabos unisex per millorar la flexibilitat o, fins i tot, reimaginar completament l'arquitectura dels banys per adaptar-los millor a les necessitats de tots. Com ho veus tu?
