Ser pare des de la presó: "Lluitaré perquè el meu fill no cometi els mateixos errors"

A la presó de Wad-Ras hi ha només vuit internes que viuen amb els seus fills, de menys de 3 anys, perquè als 3 anys els infants han d'abandonar la presó. Els grups de parentalitat, presents a les nou presons catalanes, treballen perquè malgrat tot no es trenqui el vincle entre els interns i els seus fills. La duresa i l'estigma de la presó per a pares i fills La Jani té 41 anys i en fa gairebé dos que és a la presó de Brians 1. És mare d'una nena de 9 anys: "Ser mare a la presó és molt difícil, les preocupacions són infinites: quantes vegades podré veure la filla, com la tractaran a fora, si va a l'escola, si fa les activitats..." El primer any no li va dir que estava empresonada, no es van veure i es va sentir trista i deprimida, fins que la teràpia la va fer canviar: "El dia que la vaig tornar a veure va ser inoblidable, em preocupa molt com el pas per la presó afectarà la nostra relació." L'art serveix per crear moments de felicitat familiar dins la presó (Nius) Només un 6,1% dels presos són dones. Per tant, la majoria són pares. El Jesús té 32 anys, és intern de la presó de Quatre Camins, té un fill d'un any i mig i la seva dona està embarassada: "Lluitaré perquè el meu fill no cometi els mateixos errors que jo. Quan el veig, un cop cada dues setmanes, aprofito al màxim per jugar amb ell." El somni del Jesús és simplement caminar lliure pel carrer amb el fill i la dona. La Mariana té 19 anys, el seu pare compleix una condemna de 16 anys de presó a Brians 2 i en fa cinc que hi és: "M'he convertit en el pare de la família sense que ningú m'ho demanés. Per la por a què dirien --soc d'un poble--, no ho vaig explicar a ningú, fins que quan ho vaig dir als amics em vaig sentir alliberada." Ha canviat la manera de mirar el seu pare, també l'amor que sent per ell, però no el jutja perquè ha après a acceptar el seu pare amb els seus errors, conclou la Mariana. Crear moments de felicitat dins la presó Entrar a la presó implica, inevitablement, la separació de pares i fills, i té efectes immediats sobre els infants i adolescents: s'afebleixen els vincles amb els progenitors, poden aparèixer sentiments de culpa i de vergonya, i pot caure el rendiment escolar. Conscients de tot això, el 2016 un grup d'interns de Brians 2 van demanar cuidar el seu rol de pares a les presons. Ho explica Ángela Peinado, referent de l'Àrea Artística del Servei de Rehabilitació i Sanitat del Departament de Justícia: "Es van començar a dotar les sales de vis-a-vis de jocs i contes, es van muntar jornades familiars dins els centres penitenciaris, i això de mica en mica ha anat creixent fins a dia d'avui amb el projecte Meraki." El projecte Meraki: la Família al Centre està pilotat per l'entitat Nius. Té un gran component terapèutic, esportiu i artístic perquè per a una persona privada de llibertat les possibilitats artístiques són infinites, diu Peinado. Helena Cabo, cantant, pedagoga i creadora de Nius, va entrar el 2019 a la presó per ajudar les famílies: "Els espais artístics s'acaben convertint en espais íntims i de connexió on els pares i les mares comparteixen vivències de la criança mentre ells mateixos creen peces artístiques pensades per jugar en família dins la presó." Canviar la mirada cap als interns Helena Cabo explica que s'entra a la presó amb molts prejudicis, i que cal trencar-los: "Són pares i mares iguals que els que som a fora. Però dins el sistema no està contemplat mirar-los com a tals, sinó que se'ls mira a partir del delicte que han comès. Aquí és on cal ampliar la mirada." I per fer-ho el projecte Meraki, finançat pel Departament de Justícia, la Fundació Barça i la Diputació de Barcelona, contempla acompanyar mares i pares interns, però també els funcionaris de les presons. Jan Garrido és terapeuta gestalt i un dels educadors socials que setmanalment visiten els presos a Lledoners: "S'asseuen en una rotllana i fem una feina d'obrir-nos des del cor i compartir-nos des de la por, els dubtes, els neguits i el que ens està passant amb la parella, els fills..." Cal mirar els interns com a pares i mares, no només com a presos (Nius) És un espai on els interns es trenquen, s'emocionen, i quan apareix el dolor no fan el que han après sempre, que és fugir i evadir-se, sinó que es queden allà, aguantant, assegura Garrido. També es fa acompanyament familiar a través de l'esport, amb la metodologia SportNet de la Fundació Barça. Roger Estapé, tècnic d'Esports a la presó de Quatre Camins, explica: "Amb el joc i la diversió connecten amb el nen que porten a dins i aprenen eines per fer servir amb els seus fills i per al dia que surtin de la presó." Enfortir el vincle entre pares i fills és un factor de protecció per a la reincidència delictiva i redueix l'índex de suïcidis a les presons, assegura Peinado: "Assumeixen la responsabilitat de les seves vides i la seva paternitat i reconeixen que aquesta vida no és la que volen ara per als seus fills."

Ser pare des de la presó: "Lluitaré perquè el meu fill no cometi els mateixos errors"

A Catalunya hi ha 8.415 presos i la meitat són pares o mares que viuen el dia a dia allunyats dels seus fills