Murs contra zombis
Sempre he sigut entusiasta dels zombis. Poques pel·lícules m'han mantingut tan tens com "La nit dels morts vivents", del gran George A. Romero, i comptades sèries em disparen l'adrenalina com ho fa "The walking dead". Tinc molt clar que les històries de zombis em fan tenir els sentits desperts, que em fan estar en alerta.
Hi té a veure el component de violència i aventura, esclar. Però la sèrie, d'AMC, és un d'aquells productes que -per 7a temporada!-, més enllà de ser una orgia de budells, cadàvers, sang i sadisme, m'enganxa pel seu plantejament de dilemes morals profunds i ben vigents.
Estàs disposat a tot, per sobreviure?
A matar? A atacar de forma preventiva?
Estàs disposat a perdonar? A donar una oportunitat a l'altre? O bé a aplicar la llei del talió?
Aixecaries un mur per protegir els teus interessos? Per evitar el contacte amb desconeguts? Per evitar donar-los una oportunitat?
Fins quan aguantarà, aquesta paret? Per què no hi deixes passar ningú?
De què t'estàs amagant?
Aquestes preguntes se les fa, molt sovint, el protagonista de "The walking dead", Rick Grimes, un oficial de policia que, quan arriba l'apocalipsi zombi, es converteix en un líder enmig de la bogeria i el caos. Però és un líder consumit per la por, els dubtes i unes contradiccions que, sovint, i malgrat li pesi, fan que tingui molts pocs escrúpols. És un home, al capdavall, que es regeix per la llei del més fort. L'antiheroi, al més pur estil Far West, d'una sèrie amb desenes de morts en cada capítol.
I són unes preguntes, unes pors, inherents a l'ésser humà, que arriben fins a l'actualitat. Jared Kushner, gendre de Donald Trump i un dels ideòlegs de la seva campanya, va explicar a "Forbes" que van identificar que els seguidors de "The walking dead" estaven preocupats per la immigració i, per això, van focalitzar anuncis cap a aquest "target".
Qui sap si accions com aquesta van fer que Trump arribés a ser president. Qui sap si la voluntat manifesta de frenar l'arribada de refugiats a Europa portarà al poder més polítics xenòfobs en la línia de l'hongarès Viktor Orbán.
Hi va haver un temps que em costava d'imaginar "The walking dead" ambientada a Europa, més pel perfil dels protagonistes que no pas pels morts vivents. Des de fa uns anys, sincerament, m'és molt més fàcil.
A la sèrie, els murs, les tanques contra els zombis i els no-zombis s'aixequen de forma prou senzilla. I hi ha gent que tanquen els ulls i que viuen aliens a la realitat dins de la seva Alexandria o el seu regne, les seves suposades fortaleses.
Però, alerta, perquè molts murs acaben caient o els "enemics", "els altres", els acaben esquivant amb moltíssima facilitat. I al final, si és que hi ha un final possible, s'haurà d'imposar una solució. Digueu-me il·lús, no us talleu, però jo confio en l'aparició miraculosa d'un guionista amb imaginació.