Nadia Murad, la mirada urgent
El testimoni colpidor de la premi Sakhàrov, que ha vist com la seva família era executada pel simple fet de ser iazidita
Mirava com si volgués trobar sentit al que no en té. Els ulls de la Nàdia Murad han vist com, al seu davant, executaven amb brutalitat la seva mare i els seus germans només per ser iazidites, per ser qui són. Uns ulls clucs, de tantes vegades com s'han hagut de tancar per resistir la seva pròpia violació, el seu segrest i la seva compravenda com a esclava en mans d'Estat Islàmic.
Mentre la sentíem parlar l'altre dia a l'estudi d'"El Matí de Catalunya Ràdio", mentre aquella mirada s'anava clavant endins, recordàvem:
Article 3 de la Declaració Universal dels Drets Humans: Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i a la seva seguretat.
Article 4: Ningú no serà sotmès a esclavitud o servitud: l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5: Ningú no serà sotmès a tortures ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
A la Nàdia Murad, i milions d'altres persones, ara, el 2017, se'ls estan violant aquests i molts d'altres drets. El Mediterrani n'és testimoni Per això el Mediterrani, ja no és el que era. Per això la mirada de la Nàdia també és una mirada d'astorament davant de la incompetència, la burocràcia insuportable de la gestió dels drets d'asil i refugi i, en conseqüència i no només, la crueltat dels governs europeus incapaços de reaccionar i ajudar les persones com ella i milions d'altres que esperen que les fronteres deixin de ser una barrera per pal·liar tant dolor i tanta injustícia.
La premi Sakhàrov i ara també premi per la Pau de l'ANUE, amenaçada de mort per Estat Islàmic, viu mirant de fit a fit. I compartim amb els seus ulls la impotència. Hi ha una globalització que no hem aconseguit: la de la defensa universal dels drets humans. Per això la mirada de la Nàdia és la mirada urgent i s'ha de trobar amb la nostra
