Ni bou ni mula ni estel fugaç, les veritats històriques del pessebre

El pessebre és una tradició que es remunta a la nit de Nadal de l'any 1223, quan Sant Francesc d'Assís va organitzar el primer pessebre vivent del que es té constància. Segles abans ja hi ha constància de diverses representacions pictòriques i en relleus del naixement de Jesús, però el de Sant Francesc és el que es considera l'origen de la tradició.

Segles més tard, en el concili de Trento (1545-1563) va marcar un abans i un després en l'aparició de pessebres a les eslgésies i, finalment, a les cases, on es va convertir en una tradició.

Però d'on surten les peces clau de la representació del pessebre? Quines tenen una base en les escriptures o en la història i quines s'han incorporat més tard?

El bou i la mula

La presència d'animals en el naixement no té cap base. D'entrada, els únics evangelistes que parlen del naixement de Jesús són Lluc i Mateu. Lluc és l'únic que, en el seu relat, parla d'una menjadora, però en cap cas menciona la presència d'animals.

En el seu llibre "La infància de Jesús", el papa Benet XVI confirma que no hi havia animals al naixement de Jesús, però el fet que sí que es parli d'una menjadora, que dona a entendre que són en un estable, facilita que s'afegissin animals posteriorment. 

Una establia? Una cova? A casa?

Pel que fa al lloc concret, ens trobem un cop més que els evangelistes discrepen. Mateu explica directament que Jesús va néixer en una casa, on el van anar a adorar els mags, i no menciona en cap moment l'establia. És Lluc qui assegura que el moment del part li va arribar a Maria quan eren a Betlem i que, com que no hi havia lloc a l'hostal, va haver de parir en una menjadora. 

En aquest cas, el dubte entre la cova o l'establia ve del fet que, històricament, a la zona de Betlem es feien servir grutes naturals com a estables. Per tant, representar el naixement en una cova o una establia podria ser equivalent i correcte en els dos casos.

A Betlem, tampoc?

El naixement de Jesús va ser a Betlem segons totes les referències existents. Si hi ha algun dubte sobre si Jesús va néixer realment a Betlem, és pel fet que se'l coneix com a Jesús de Natzaret, i és a Natzaret on s'ubica bona part de la seva història arxiconeguda. Betlem és a 150 quilòmetres de Natzaret i, en aquells temps, aquesta distància no era gens menyspreable.

Diverses teories miren d'explicar aquesta incongruència. D'entrada, l'Evangeli de Lluc assegura que la família de Jesús es va desplaçar a Betlem perquè allà era on s'havien d'inscriure en un cens que havia ordenat el governador de la regió, Quirí. El problema és que Mateu situa el naixement de Jesús en el regnat d'Herodes, que va morir nou anys abans del cens. Aquesta incongruència no s'ha resolt.

Alguns teòlegs, com el degà de la facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig han arribat a donar altres explicacions més pintoresques:

"Va decidir censar-se a Betlem perquè a Natzaret hi tenia problemes. Ell havia decidit ser el pare d'un fill que no era seu i això en un poble petit genera molta pressió social. Va marxar per allunyar-se del safareig."

Finalment, l'explicació més plausible a tot plegat seria que l'Església va tenir interès a establir el naixement de Jesús a Betlem per fer-ho coincidir amb la profecia del profeta Miquees, segons la qual el Messies havia de néixer a Betlem. 

L'estel

Pel que fa a l'estel que va guiar els reis fins a Jesús, tampoc està clar que tingui alguna base científica. Molts astrònoms, des de Kepler fins als de l'Institut d'Astrofísica de Canàries, s'han mirat i remirat si es va donar algun fenomen astronòmic rellevant en aquelles dates i tots coincideixen que no n'hi ha cap. 

Per la seva banda, astrònoms xinesos i coreans de l'època sí que van deixar constància del que ara es creu que va ser una nova, una explosió interna en una estrella que la fa brillar molt més de cop i volta. A aquesta teoria s'abona el papa Benet XVI en el seu llibre. Segons la tradició, l'estel apareix al cel per marcar el naixement de Jesús i aquest fenomen sí que podria coincidir amb l'aparició d'una supernova. L'astrofísic Miquel Sureda explica així aquest fenomen: 

"Una supernova és l'explosió d'una estrella que provoca de cop i volta un augment de 100 o 200.000 vegades la seva lluminositat. Per això, des de la Terra, el que veiem és que de sobte un punt tènue o que ni havíem vist, brilla molt més. Fins que s'ha entès aquest fenomen, històricament, es creia que això era el naixement d'una nova estrella. D'aquí el nom de 'nova' o 'supernova'."

Els Reis

La figura dels reis mags que arriben a Betlem per fer ofrenes a Jesús només apareix en l'evangeli de Mateu. En aquest cas s'hi mencionen uns mags que serien astròlegs, savis (en cap cas reis), arribats de Pèrsia. En cap cas es diu que fossin tres ni quins eren els seus noms. La seva conversió en reis arriba en els segles posteriors.

Fins al segle XIV, els tres reis eren representats per tres homes blancs de diferents edats, simbolitzant totes les edats dels homes. No és fins a la universalització de l'evangelització que apareix un rei negre, per representar Àfrica, i el ros passa a representar Àsia.