No, el govern espanyol no t'ha instal·lat l'aplicació de rastreig de coronavirus al mòbil

​Aquests dies circulen missatges que asseguren que el govern espanyol ha instal·lat sense permís als mòbils de la població l'aplicació per rastrejar positius del coronavirus. Els experts consultats indiquen que es tracta d'una interfície que no té cap utilitat si no va acompanyada d'una aplicació voluntària que han posat en marxa alguns països, i que a l'Estat espanyol encara no està disponible.​​​

Un vídeo que s'ha fet viral mostra la imatge d'una pantalla d'un telèfon mòbil, i una veu d'home, que assegura esser-ne el priopietari, anuncia que, navegant pels ajustaments, es pot trobar una opció titulada "notificacions d'exposició al Covid-19".

​

En el vídeo es dona per fet que, amb el bluetooth activat, ja n'hi ha prou per detectar si alguna persona propera té la Covid, i que, en conseqüència, l'aplicació està instal·lada sense permís als nostres mòbils.

​Ens ha instal·lat el govern espanyol alguna aplicació?​

​No. Ni ho ha fet el govern ni és una aplicació. Ho han fet Google i Apple, i és una eina que prepara el mòbil de cara a una futura aplicació de rastreig com la que ja existeix en alguns països europeus, com a França o Itàlia. Al Regne Unit està en fase de proves. Aquesta aplicació sí que permet detectar, via bluetooth, si s'ha estat en contacte pròxim amb un positiu per coronavirus. Són apps que preparen els governs, i a l'estat espanyol encara no està disponible, tot i que l'executiu de Pedro Sánchez assegura que està fent proves, i la Generalitat ha rebut informes favorables a implantar-la. Per tant, l'eina que ens ocupa no és responsabilitat de cap govern ni és pròpiament una aplicació. Ho explicava el degà del Col·legi Oficial de Graduats Tècnics de Telecomunicacions de Catalunya, Jordi Farré, al Popap de Catalunya Ràdio: 

​

"No, el govern no és. Això és un servei, és nou, que estan desenvolupant els grans generadors de software, que en aquest moment són Android i iOS, d'Apple, i el que fa és registrar la data en la qual s'ha produït aquest contacte, el temps que han estat els mòbils en contacte i la intensitat de senyal dels aparells."

​

​Si no és una aplicació, què és aquesta eina?

​Es tracta d'una API, sigla d'Application Programming Interface (Interfície de programació d'aplicacions), un suport que estableix com ha d'interactuar el nostre mòbil amb programes externs. Farré insisteix, però, que perquè funcioni cal baixar-se la futura aplicació, si arriba a estar disponible.

"El que han fet els fabricants és generar l'API, que és el programari que hi ha intern en el mòbil que gestiona això, que genera aquestes dades d'una forma ordenada i que les deixa en un lloc determinat, i després, damunt d'això s'ha de muntar una app que gestioni aquesta informació. Això encara no s'ha fet. Aquesta aplicació l'hauran de fer entitats governamentals."

​

​Albert Cuesta, periodista expert en tecnologia i col·laborador de diversos programes de Catalunya Ràdio, afegeix, de fet, que sense l'aplicació, aquesta API és inútil.

​"No, aquesta eina efectivament no serveix de res si no es descarrega i s'instal·la l'aplicació corresponent que la faci servir, i això és el que en garanteix un ús correcte. Aquest servei d'accés al bluetooth és un servei propi del sistema operatiu, igual que ho és, per exemple, l'accés a la càmera o a la geolocalització, o al llum de notificacions. Són elements que les aplicacions de tercers necessiten per poder utilitzar els recursos de hardware del dispositiu."

​Com ha arribat als nostres mòbils?

​Cuesta ens explica que la interfície està disponible en els sistemes d'Android, a partir de la versió 6, i Apple (iOS), a partir de la versió 13.5, i que s'ha descarregat a través d'actualitzacions del sistema.

​​"S'han distribuït per Apple i Google mitjançant actualitzacions del sistema operatiu, concretament, en el cas dels iPhones, ha sigut una actualització d'iOS, i en el cas de Google, ha sigut mitjançant el recurs que tenen ells, que és el d'actualització de Google Play Services, que és un element d'Android que Google controla directament, a diferència de la resta del sistema operatiu, que depèn directament de les marques fabricants dels telèfons."

​Google ha desmentit que s'hagi instal·lat cap aplicació, que estiguin espiant en secret i que no s'hagi informat a l'usuari sobre l'API. Anaïs Pérez és la cap de comunicació de la companyia a Espanya i Portugal.

​I Google ha penjat tota la informació sobre aquest tema en aquest enllaç (en anglès)​.

​L'usuari pot desactivar aquesta interfície?

Sí. Accedint al menú d'ajustaments, explica Cuesta.

​"Al mateix lloc on el sistema operatiu t'informa que tens instal·lada aquesta aplicació, tens la possibilitat de desactivar el seu funcionament. Vull dir que l'usuari pot desactivar això, i si ho fa, el que li passarà és que, si decideix instal·lar-se l'aplicació del seu govern, no li funcionarà perquè l'aplicació no trobarà aquest recurs. Vull dir que, l'usuari, en tot moment, té l'última paraula sobre si aquest mòdul de software funciona o no funciona amb el seu telèfon."

​La nostra privacitat està assegurada amb aquesta eina?

​D'entrada, ens hem de demanar si és necessària aquesta API de Google i Apple perquè funcionin les aplicacions dels governs, i la resposta és que això depèn del govern en qüestió. Aquesta API existeix arran d'un acord de col·laboració entre els gegants tecnològics que han ofert als països, però no tots l'han acceptat. Un exemple de cada cas són Itàlia i França, que tenen les aplicacions en marxa des de principis de juny.  L'aplicació italiana, anomenada Immuni, té com a base l'API d'aquests dos gegants tecnològics, però la francesa va completament a banda. Albert Cuesta assegura que les que funcionen sota l'empara de Google i Apple protegeixen més la privacitat de l'usuari que les que no.

"El que diferència les aplicacions que fan servir aquests mòduls de software de Google i Apple, de les que estan traient altres governs que no les fan servir, és que aquestes aplicacions que fan servir els mòduls de Google i Apple consumeixen molta menys bateria del telèfon, i per altra banda són molt més respectuoses de la privadesa dels usuaris, perquè la informació que pugen regularment als servidors de les autoritats sanitàries indicant que el propietari d'aquest telèfon ha declarat ser portador del virus no inclouen cap altra informació ni personal ni de geolocalització, cosa que no es pot dir de la majoria de les aplicacions que altres governs han publicat pel seu compte."

​De fet, França va demanar relaxar el protocol de protecció de privadesa, i Google i Apple van dir que no. En una entrevista a la cadena Bloomberg, el 20 d'abril, el secretari d'estat encarregat de l'agenda digital, Cédric O, va admetre

​"Estem demanant a Apple que aixequi les barreres tècniques que ens permetin desenvolupar una solució sobirana europea que estigui vinculada al nostre sistema de salut".

​El sistema operatiu d'Apple, explica l'article de Bloomberg, impedeix que les aplicacions de rastrejament de contactes que utilitzen la seva tecnologia bluetooth funcionin constantment en segon pla si aquestes dades s'eliminen del dispositiu, un límit dissenyat per protegir la privacitat de l'usuari.

"Aquesta limitació obstaculitza el tipus d'aplicació que França vol construir", va dir Cédric O.

El 2 de juny, l'aplicació StopCovid va començar a funcionar a França, de forma independent al sistema de Google i Apple.

En quin punt està l'aplicació de rastreig a Catalunya i Espanya?

No hi ha gaire informació sobre els progressos dels governs català i espanyol en aquesta matèria.

​El 20 de maig, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, va anunciar al Congrés dels Diputats que el govern espanyol volia implantar l'aplicació de rastreig sota el paraigua tecnològic d'Apple i Google, i que estava treballant per fer una prova pilot a les illes Canàries.

​"Estem treballant activament amb el govern de la Comunitat Autònoma de les Canàries perquè allà es desenvolupi el primer pilot d'establiment d'aquesta app de suport al sistema sanitari, una app que ha d'esser perfectament respectuosa amb els drets individuals i amb la protecció de la intimitat i la privacitat de les persones".

L'endemà, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades anunciava que investigaria la prova pilot revelada per la ministra Calviño.

A Catalunya, l'informe del Pla de Desconfinament elaborat per un grup d'experts, dirigits per l'epidemiòleg Oriol Mitjà, recomana a la Generalitat que ampliï les funcions de l'actual aplicació Stop Covid19 perquè inclogui el rastreig via bluetooth, emparat pel sistema de Google i Apple.

"El rastreig de contactes pot ajudar a reduir el nombre de noves infeccions, però perquè el model automàtic sigui operacionalment factible, hauria d'afegir la implementació d'unsistema semiautomatitzat que permeti gestionar gran quantitat de casos i contactes. 

Recomanacions:

​-Desenvolupar un mòdul / micro-servei Bluetooth per integrar amb l'aplicació de Salut, seguint el protocol DP-3T

​-Estar atents als desenvolupaments de la col·laboració de Google/Apple, així com el PEPP-PT, per assegurar que tot el que es desenvolupi sigui compatible i poder fer el canvi a utilitzar les iniciatives internacionals quan estiguin disponibles"

​Podeu consultar l'informe sencer en aquest enllaç.