No és cert que els símptomes d'un atac de cor siguin diferents en les dones i en els homes

Des de fa un temps s'ha estès la brama que els símptomes d'infart en les dones són diferents que els dels homes. Aquest argument s'esgrimeix sovint quan es parla de com les malalties que afecten les dones estan menys investigades, de com els professionals estan menys entrenats a detectar símptomes en dones i com els assajos clínics tenen biaixos de gènere. 

Que les malalties femenines estan menys investigades i que els assajos clínics tenen biaixos de gènere és un fet incontrovertible i hi ha múltiples estudis acadèmics que ho demostren. Però, en aquest cas, el cert és que homes i dones comparteixen els símptomes principals d'un infart. 

Així de taxativa va ser la cardiòloga de l'Hospital del Mar Helena Tizón a "La tarda de Catalunya Ràdio": 

"Ara ja sabem que les dones tenim els mateixos símptomes que els homes. Hi ha estudis profunds, fets al nord d'Europa, que mostren que quan passem qüestionaris estandaritzats i homogenis, un 90% de les dones expliquen el mateix tipus de símptomes que els homes."

Segons Antonia Sambola, adjunta de la Unitat de Cures Agudes Cardiològiques de l'Hospital Vall d'Hebron i especialista en dones, hi ha molts estudis que ho confirmen:

"S'ha fet una metaanàlisi, una anàlisi de més de 10 estudis comparatius entre homes i dones sobre infarts, i s'ha vist que el 78% dels homes i el 74% de dones reporten dolor al pit." 

El problema, per tant, va per una altra banda. 

El diagnòstic erroni dels metges, el principal problema

El president de la Societat Catalana de Cardiologia, Ramon Brugada, coincideix amb les afirmacions anteriors i afegeix que el problema ve del diagnòstic que fan els metges:

"El problema amb les dones és que (els metges) sempre hem arribat tard. Els símptomes són iguals però durant molts anys no hem parat atenció a símptomes com el dolor a la mandíbula o quan ens diuen que els molesta la pressió dels sostens, com a indicadors d'un infart." 

El doctor Brugada assegura que durant anys els infarts no estaven associats a les dones i la percepció general fixava que era una malaltia d'homes: 

"El que cal és conscienciar el metge, perquè encara es triga més a actuar si qui té els símptomes és una dona."

Segons Sambola, aquesta percepció social que l'infart és cosa d'homes ha fet que en casos de dones amb pressió al pit i sudoració o falta d'aire s'hagi diagnosticat ansietat, quan es tractava d'un problema cardíac. 

Segons l'OMS, els símptomes que té la majoria de la població, tant homes com dones, quan tenen un infart són compartits:

• Dolor o malestar al centre del pit i/o
• Dolor o malestar als braços, l'espatlla esquerra, el colze, la mandíbula o l'esquena.

En un epígraf a continuació, l'OMS sí que especifica que les dones són més susceptibles de tenir símptomes com falta d'aire, nàusees, vòmits o mal d'esquena i a la mandíbula. 

Aquest estudi de la revista The Lancet d'aquest mes d'agost confirma que els símptomes principals són compartits. La doctora Sambola afegeix: 

"El que passa és que la simptomatologia que acompanya el dolor sí que és diferent. A vegades les dones mostren nàusees, vòmits, sudoració o falta d'aire. Però el que ens ha de guiar és el dolor al pit."

Per tot plegat, el doctor Brugada explica que a la Facultat de Medicina ja s'està canviant el paradigma i ara ja es recomana als estudiants que si una dona explica que sent pressió al pit quan fa un esforç i li desapareix en repòs, o que sent un dolor per sobre dels malucs, cal pensar en un possible problema cardíac. 

Les dones triguen més a anar al metge

Un factor que sí que és clarament diferencial entre homes i dones és que les dones triguen més a anar al metge quan tenen símptomes d'infart. Segons la cardiòloga Marta Sitges, de l'Hospital Clínic, la percepció que tenen les dones dels seus símptomes també és diferent: 

"Sovint les dones aguanten més el dolor o donen menys importància als símptomes. Això pot suposar anar uns minuts més tard a l'hospital, minuts que poden ser decisius a l'hora de salvar-los la vida."

Diversos estudis destaquen, a més, que les dones tenen més possibilitats d'acabar morint que els homes. Això es deu tant als errors de diagnòstic i a la tardança a l'hora de demanar ajuda com al fet que la mitjana d'edat en què les dones tenen un infart és d'uns 10 anys més que la dels homes, després de la menopausa (els estrògens protegeixen dels infarts). Això fa que sigui més habitual que les pacients amb infarts tinguin altres malalties com diabetis o hipertensió, que dificulten la recuperació.

En definitiva, els símptomes d'infart són molt semblants entre homes i dones, però la percepció social que és una malaltia masculina, el biaix dels metges a l'hora de fer el diagnòstic i la percepció del dolor i els símptomes en les pacients són determinants a l'hora de fer que les dones tinguin més risc de morir si tenen un infart. 

Afortunadament, tant la professió com la població comencen a capgirar aquesta percepció i això pot contribuir a salvar les vides de moltes dones. 

D'on surt la bola?

La concepció incorrecta que les dones tenen símptomes diferents quan tenen un infart sorgeix, segons la doctora Sambola, d'un estudi fet el 2012 pel cardiòleg John G. Canto i altres col·legues, publicat en una revista de molt impacte científic.