Part del dèficit sanitari català és pel sobrecost de pacients d'altres comunitats, com diu el Síndic?

El Síndic de Greuges, Rafel Ribó, pretenia fer un elogi de la qualitat del sistema sanitari català, però ha acabat dient que "un dels dèficits que té la sanitat pública a Catalunya és que té un sobrecost amb la gent que ve a Catalunya a intervenir-se". Són declaracions a la Cadena SER:

Després d'aquestes declaracions, s'ha atribuït a Ribó haver dit que la culpa de les llargues llistes d'espera és de les persones que venen d'altres comunitats o, directament, que el fet que la sanitat pública catalana sigui deficitària és culpa dels que venen d'altres comunitats, anomenats tècnicament "desplaçats".

El "Fets o fakes", l'espai de verificació de "Catalunya migdia", ha analitzat amb detall les declaracions de Ribó. És cert que el Síndic no vincula directament el sobrecost dels "desplaçats" amb les llistes o el col·lapse de la sanitat catalana, però afirma que és un dels sobrecostos que assumeix el nostre sistema de salut.

El que diu el Síndic és un fet o és un "fake"?

Les declaracions de Rafael Ribó són una veritat a mitges.

Segons el Departament de Salut, l'Estat deu a Catalunya prop de 34 milions d'euros en concepte de costos de pacients d'altres comunitats, corresponents als anys 2013-2018. Això vol dir que cada any la sanitat catalana gasta uns 5,6 milions d'euros de mitjana per tractar pacients "desplaçats". A més, segons la Generalitat, l'Estat reconeix que té aquest deute pendent.

Per tant, és cert que l'arribada de pacients d'altres comunitats genera un sobrecost a la sanitat catalana, però aquest sobrecost és molt poc significatiu comparat amb el pressupost anual del Departament de Salut: 8.750 milions d'euros aproximadament. Concretament, equivaldria al 0,05% del total del pressupost. El que fa el Síndic de Greuges és agafar una informació certa i utilitzar-la per fer un discurs esbiaixat.

A banda de les dades de deute reconegudes per la Generalitat, el departament també atribueix a l'Estat un deute més gran, de 18,5 milions d'euros l'any, pel concepte d'atenció a persones d'altres comunitats. Aquest deute, però, no està reconegut per l'Estat i es deriva del servei d'urgències i d'altres especialitats per les quals no està estipulat el mecanisme de compensació.

Amb tot, si consideréssim el deute reconegut per l'Estat i hi sumessim el que hi afegeix la Generalitat, el cost de tractar persones d'altres comunitats a Catalunya des del 2012 seria de més de 160 milions d'euros, uns 23 milions d'euros anuals. En cas que aquesta fos la xifra definitiva, suposaria el 0,21% del total del pressupost de Salut.