Psicosi per una gran apagada: el context austríac que cal saber

Des de finals del mes d'octubre estem llegint i sentint en molts mitjans de comunicació que Àustria està alertant i preparant la seva població per a una gran apagada i que aquesta és produirà en els propers cinc anys. L'alarma ha arribat a Catalunya, on la demanda d'alguns productes s'ha disparat des de fa dies a les ferreteries, tot i que els experts creuen que no hi ha motius per preocupar-se.

La portaveu d'aquesta possibilitat, a Àustria, ha estat la ministra de Defensa, Klaudia Tanner, (del Partit Popular austríac). Ha tret pit dels encerts de les previsions que havia fet fins ara el govern austríac:

"Fa anys l'exèrcit va advertir del risc d'una pandèmia, ara estem enmig d'una. Des de fa temps advertim d'una apagada ja que la qüestió no és si arribarà una apagada, sinó només quan arribarà."

Per què Àustria adverteix la seva població? 

El motiu del simulacre, com explica el govern, és que la població sàpiga com actuar en cas d'apagada de llarga durada durant una onada de fred i forma part d'una campanya anomenada Energie 21 promoguda per l'exèrcit.

El govern austríac mateix s'ha vist obligat a emetre diversos missatges per advertir la població que no hi haurà cap apagada sobtada i sense previ avís durant aquests simulacres sinó que tot es farà de manera controlada. 

L'alarma per una gran apagada a Àustria ve de lluny

Segons una enquesta del govern, més d'un 30% de la població té entre les seves preocupacions la d'una gran apagada. Però el debat sobre aquesta qüestió a Àustria no és nou, se'n parla des de fa anys, molt abans de la pujada dels preus de l'energia i del desabastiment global d'alguns productes. 

De fet, anualment el govern austríac emet un informe anomenat "Previsió de Polítiques de Seguretat" i en el d'aquest 2021 s'hi inclou com un dels reptes del país fer front a aquesta possible gran apagada. Però aquest risc és només un dels moltíssims que apareixen enumerats en l'informe i apareix després d'altres com la recuperació postpandèmia, la ciberdelinqüència o unes eventuals "guerres dron" que apareixen mencionades abans que l'apagada.

Pel que fa a l'amenaça concreta per la xarxa elèctrica austríaca, tant el ministeri de Defensa austríac com l'ambaixada austríaca a Madrid expliquen al "Fets o fakes" de Catalunya Ràdio que el mes de gener passat van estar a punt de tenir una gran apagada al país per un incident en una central elèctrica a Croàcia.

En aquest context, la campanya de l'exèrcit, que preveu una inversió de 90 milions d'euros per convertir algunes casernes en autosuficients, ha guanyat més visibilitat.

El context polític austríac contribueix a l'alarma

La delegada del govern de la Generalitat a Àustria, Krystyna Schreiber, assegura a "Fets o fakes" que la gran visibilitat que ha tingut aquesta campanya del Ministeri de Defensa s'explica també pel context polític al país.

La proposta de la campanya sorgeix del land del Tirol, controlat pel Partit Popular austríac (un dels més conservadors d'Europa) i recull la proposta la ministra de Defensa, Klaudia Tanner, també popular.

A més, en els darrers mesos i arran de la pandèmia l'exèrcit austríac ha guanyat algunes competències en la gestió de crisi i, segons Schreiber, han aprofitat l'avinentesa per donar publicitat als militars.

El fet que el 26 d'octubre passat fos el Dia Nacional a Àustria, en què es dona gran rellevància a les forces armades, també ajuda a explicar el context en què s'ha fet pública i s'ha esbombat aquesta campanya.

Els austríacs, sempre prudents i previsors

Els governs austríacs són extremadament prudents i previsors, segons explica Schreiber a "Fets o fakes". Cada dissabte a les 12 del migdia es fan sonar sirenes d'avís de possibles inundacions per tenir el sistema preparat. Fins i tot l'any 2019 es va fer un simulacre d'un atac enemic en territori austríac.

L'exdelegat de la Generalitat a Àustria Adam Casals, resident a Viena, afirma a "Fets o fakes" que l'apagada sí que és un tema de debat públic al país i té presència habitual als mitjans de comunicació.

De tota manera, segons explica Casals, el tema s'aborda de manera serena i generalment responsable, lluny de l'alarmisme que ha generat a Catalunya i a la resta de l'Estat aquesta campanya de l'exèrcit. 
 

Quina és l'amenaça real per a Àustria?

Àustria depèn de l'energia hidràulica (50%), del gas (20%) i de les renovables (30%), segons explica a "Fets o fakes" el doctor José Luis Domínguez, responsable del grup de sistemes elèctrics de potència de l'IREC (Institut de Recerca d'Energia de Catalunya).

L'extrema prudència del govern fa que es plantegin què passaria en un context de sequera, restriccions de gas per voluntat política (Rússia) o per escassetat (esgotament de les reserves mundials o estratègiques) i irregularitat del subministrament d'energia renovable.

En aquest context el país pot ser vulnerable energèticament perquè importa electricitat d'Alemanya, i té sentit que una potencial apagada sigui una amenaça potencial a tenir en compte.

Segons Domínguez, Àustria està en un moment de transició cap a les renovables més avançat que la majoria de països i aquesta apagada es donaria només en un cas extrem.

Pel doctor en Física Aplicada per la Universitat Politècnica de Catalunya Jordi Solé, un altre dels problemes de la xarxa elèctrica austríaca i europea és que a hores d'ara està preparada per a un flux d'energia constant provinent de cremar combustibles fòssils o de generar energia nuclear. Amb les fluctuacions que caracteritzen les renovables caldria adaptar la xarxa i fins i tot la manera de consumir energia i comptar que potser no hi haurà el mateix volum d'energia sempre i per a tot.

El context d'Àustria és diferent del català

Aquesta notícia ha arribat a Catalunya enmig d'altres relacionades amb la pujada dels preus de l'energia, amb l'escassetat de matèries primeres, de microxips i d'un coll d'ampolla en la distribució mundial de molts productes.

Aquest coll d'ampolla, segons molts experts, ha estat provocat per una reactivació ràpida i global després de la pandèmia en la qual l'oferta de productes no està sent suficient per cobrir la demanda que torna a créixer ràpidament.

Amb aquests ingredients, les informacions sobre una previsió d'apagada general en els propers cinc anys han generat alarma i ha fet que s'esgotessin productes com els camping gas a moltes ferreteries catalanes.

La prevenció d'una possible apagada és també una qüestió rellevant a l'estat espanyol. Segons Domínguez, Red Eléctrica ja ha fet alguna prova:

"La xarxa elèctrica és una infraestructura crítica i hi ha plans d'emergència preparats. En els darrers 10 anys, Espanya ha fet dos assajos de ‘blackout', de com arrencar la xarxa des de zero."

El fet que Espanya sigui una península i estigui connectada amb Europa només per dos punts amb França (el 3% de l'energia que es consumeix a tot l'estat ve de França) la fa menys vulnerable als problemes de la xarxa europea.

L'estat espanyol és excedentari en producció d'electricitat i els seus problemes potencials tenen a veure amb la dependència del gas d'Algèria i la poca capacitat en renovables que encara s'arrossega. 

El mix energètic espanyol, actualment, està format per l'energia hidroelèctrica (18%), la nuclear (21%), el cicle combinat que crema gas natural (9'5%), cogeneració (9'5%) i finalment les renovables, amb un 28% d'energia eòlica i un 5% de fotovoltàica. 

Consulta altres "Fets o fakes"

Si veus o reps algun missatge o declaració que et grinyola, ens pots escriure un WhatsApp per adreçar-nos dubtes o propostes que puguem verificar al 677 070 940.