Catalunya migdia

Quants menors estrangers no acompanyats han comès delictes a Catalunya?

Recollim les dades oficials sobre els menors immigrants a Catalunya arran de la reacció social que hi ha hagut després que la policia en detingués tres suposadament relacionats amb una violació a Canet i una temptativa al Masnou

Eva PinedaActualitzat

La presumpta implicació de tres menors estrangers (MENAs) en dues agressions sexuals a finals de juny al Maresme ha engegat el mecanisme de desconfiança de la societat que tendeix a atribuir-los comportaments delictius. Les autoritats insisteixen a demanar que no s'estigmatitzi aquests joves, però el rebuig social es deixa sentir.

El #fetsOfakes, l'espai de verificació del "Catalunya migdia", ha recopilat les últimes xifres que ha fet públiques la Generalitat sobre aquest col·lectiu:

  • Uns 6.600 migrants menors han arribat a Catalunya des del 2016. Uns 4.200 estan actualment sota tutela del govern, segons dades de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA). La majoria són nois (90%) i bona part, marroquins (80%).
  • Un 82% de menors estrangers desemparats no han entrat mai en contacte amb la delinqüència, segons xifres dels Mossos d'Esquadra publicades al maig. El 18% els han detingut i/o investigat per diversos delictes, la majoria furts de menys de 400 euros.
  • Dels 283 menors que hi ha en centres de justícia juvenil, 109 són immigrants, la majoria d'edats compreses entre els 16 i els 17 anys.

Els Mossos d'Esquadra han posat en marxa un pla especial amb l'objectiu d'evitar que aquests menors surtin dels circuits de protecció de l'administració i tinguin contacte amb activitats delictives.

La Fiscalia de Menors tendeix a demanar l'opció més restrictiva en casos de desemparament, és a dir, de menors sense pares ni tutors. Ho explica David Garcia Esteban, magistrat del jutjat de menors número 3 de Barcelona.

"Generalment, quan hi ha un menor no acompanyat implicat, es decideix una mesura privativa de llibertat tot i que les recomanacions internacionals i la jurisdicció de menors s'orienten a treballar des del seu àmbit, des de la comunitat. En aquests casos, és complicat treballar perquè no hi ha suport."

Fiscals i jutges prioritzen mesures de règim obert com la llibertat vigilada o els treballs a la comunitat abans d'ordenar l'ingrés en un centre de justícia en casos de menors amb família o migrants tutelats pel govern. Es pot concloure que hi hauria menys menors estrangers en règim tancat si en lloc d'haver viatjat sols a Europa, fossin aquí amb els seus pares o tutors.  

Has vist alguna informació que et grinyola? Envia'ns un WhatsApp i la verificarem!

ARXIVAT A:
Menors
ÀUDIOS RELACIONATS
Anar al contingut