Què es jutja en el judici del 9-N?

El judici del 9-N jutja el mateix Estat, no només les autoritats catalanes, perquè el veredicte d'aquest judici ens donarà implícita, en la sentència, la capacitat de l'Estat de governar escoltant, de governar entenent, de governar empatitzant, amb una part del seu territori.

El judici del 9-N jutja la capacitat d'escolta de l'Estat a les minories i als projectes que topen amb els seus interessos. Si la sentència diu que l'expresident Mas i les exconselleres Rigau i Ortega són culpables, la sentència també diu que l'Estat és incapaç de donar una resposta democràtica i política als projectes que li són contraris, que no té la capacitat d'escoltar l'altre, encara que pensi diferent de nosaltres, encara que els seus interessos facin perillar els nostres, perquè això és la convivència. Conviure és acceptar que podem perdre quan compartim amb els altres temps i espai. Som forts com a societat democràtica quan protegim les minories i quan les escoltem des de la voluntat d'entesa pacífica.

En el judici del 9-N, formalment, es jutja la desobediència al Tribunal Constitucional, però en el fons es jutja aquells que no renuncien a escoltar l'altre, diguin el que diguin les lleis i les ordres judicials. El poder no radica a imposar les lleis. El poder ho és de debò quan és generós amb els que discrepen i se'ls permet decidir i contribuir al futur. Les lleis, les escriuen les persones per entendre's. I són les persones, al carrer i a les urnes, que han de revisar i examinar la seva manera d'entendre's.

Però també el judici del 9-N és una oportunitat perquè tots els integrants del Pacte Nacional pel Referèndum es preguntin a què estan disposats a renunciar per defensar aquest dret a ser escoltats i què estan disposats a perdre. Jordi Cuixart, d'Òmnium Cultural, va saber centrar el focus en les lluites compartides per tothom. Què volem? Viure en condicions d'igualtat i benestar, sí, però per a tothom. Progrés, sí, però des de la solidaritat, la cooperació i la diversitat, i, sobretot, viure en una democràcia digna, escrupolosa i pacífica que sàpiga fer autocrítica. I sí, passi el que passi, el projecte col·lectiu que aconsegueixi construir aquest futur serà el que aplegarà més voluntats.