Què és la durícia solar, la nova ocurrència que pot provocar cremades a la pell?
Influencers i pseudogurus recomanen acostumar la pell al sol per no haver-se de posar crema, però és un mal consell
Carlos Baraibar
Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"
@carlosbaraibarAmb l'arribada del bon temps ha aparegut un nou concepte a les xarxes sense cap mena de rigor científic ni mèdic i que pot portar alguns usuaris a cremar-se al sol: el call o durícia solar.
Segons els defensors d'aquesta ocurrència, si preparem la pell durant els mesos de menys calor, quan arribi l'estiu no caldrà que ens posem crema i no patirem cremades perquè haurem generat una "durícia protectora".
La tendència pren forma a TikTok i Instagram, i fins i tot algunes celebritats, com el jugador de l'Atlètic de Madrid Marcos Llorente, li han donat bola.
La resposta de la ciència
Els dermatòlegs son taxatius davant d'aquest nou invent: no existeix la durícia solar. La dermatòloga Lola Bou ho deixava clar en declaracions a La tarda de Catalunya Ràdio:
"Ens hem de protegir la pell. Els rajos ultravioleta B són els més cancerígens. Però els A també perjudiquen la pell. Comencem amb alteracions de pigmentació o de la forma i finalment la degeneració i el càncer de pell."
Un dels arguments dels defensors de la tendència de crear-se una durícia solar és, justament, que si ens exposem al sol d'hivern, que conté menys raigs ultraviolats B, quan arribi l'estiu estarem preparats.
La doctora Bou explica que no és que el sol d'hivern sigui menys perjudicial, sinó que ens hi hauríem d'exposar més estona per cremar-nos. Segons la dermatòloga de l'Hospital Clínic de Barcelona, Andrea Combalia, és cert que el sol d'hivern té menys raigs ultraviolats B, però recorda que, per molt que prenguessim el sol a l'hivern, això no ens serviria de prevenció per l'estiu:
"Que ens arribi llum solar té punts positius com la sintesi de vitamina D i sens dubte el sol és necessari. Però això no vol dir que a l'estiu ens puguem exposar sense conseqüències. Al revés, la radiació solar és acumulativa."
A més, recorda Combalia, els rajos del sol d'avui no son com els de segles enrere:
"Cal recordar que la radiació que rebem avui no és la mateixa que fa 400 anys. Tenim forats a la capa d'ozó que la fan més perillosa. Per això cal protegir-se'n i evitar cremades que perjudiquin la salut de les nostres cèl·lules."
La trampa del llenguatge especialitzat
Els discursos dels gurus sovint utilitzen conceptes científics reals per donar més credibilitat a un missatge fals. Per exemple, asseguren que acostumar la pell al sol farà que els nostres fibroblastos "siguin més gruixuts i ens protegeixin més". Què són els fibroblastos? La doctora Combalia ho explica:
"Els fibroblastos son cèl·lules que tenim a la pell i no es fan ni més gruixuts ni més prims. El que sabem és que aquests fibroblastos produeixen fibres de col·lagen i elastina i que la radiació ultravioleta trenca aquestes fibres."
És per aquest efecte sobre el col·lagen i l'elastina que les pells molt exposades al sol que estem acostumats a veure tenen més arrugues, és el que s'anomena "fotoenvelliment".
Un altre argument dels de la durícia solar és que la llum artificial que tenim als interiors ens oxida la pell i això, un cop més, té part de veritat. La doctora Combalia explica que cada cop hi ha més evidències que la llum blava (que emeten els dispositius, algunes bombetes però també el sol) pot afavorir l'aparició de taques o l'oxidació de la pell. Ara bé:
"Comparada amb l'impacte que té la llum blava i la ultraviolada del sol, l'impacte de la llum blava artificial es mínim"
L'oxidació és un problema real, però no només per la pell
L'oxidació de les cèl·lules de la pell és un espantall que els defensors del call solar mencionen molt sovint i defensen que ens n'hem de protegir deixant de menjar olis vegetals i ultraprocessats i exposant-nos al sol sense crema.
Segons Combalia, les nostres cèl·lules s'oxiden per moltes coses: la contaminació, l'estrès, el tabac, el sol El que passa és que si exposem massa aquestes cèl·lules, el sistema antioxidant intern que les repara queda sobrepassat i es produeix un dany permanent al nostre organisme.
Una manera de sobreexposar les cèl·lules, justament, és prendre el sol sense protecció, la qual cosa condueix a mutacions en l'ADN que deriven en càncers. "Això està demostrat al cent per cent", assegura Combalia.
Dit això, també és cert que la nostra dieta pot contribuir més o menys a aquesta oxidació. Per això els consells habituals, no només per conservar la pell, són evitar productes ultraprocessats:
"Una alimentació rica en ultraprocessats danyarà més les cèl·lules. Per això els metges recomanem dietes equilibrades, lliures de processats, cuinades a casa amb productes de qualitat, amb hortalisses, molt riques en antioxidants ".
Les autoritats s'han pronunciat
Davant aquesta nova moda de la durícia solar, fins i tot el Ministeri de Sanitat ha fet un tuit recordant els consells davant el sol.
"La radiación solar es un causante directo de la melanoma.
Ministerio de Sanidad (@sanidadgob) June 20, 2024
Apelamos al cuidado: la mejor protección posible y la exposición al sol recomendada"
?? @javierpadillab pic.twitter.com/0pVsTpbwfA
Al cap i a la fi, el consens científic és taxatiu. Per molt que entrenéssim la pell a rebre els rajos del sol durant tot l'any i que canviéssim d'hàbits alimentaris i de vida, és imprescindible protegir la pell davant la radiació amb qualsevol protecció física que tinguem a l'abast, resguardar-se del sol en les hores de més impacte i posar-se crema solar protectora.
- ARXIVAT A:
- Salut
