Què has de saber per posar límits respectuosos als fills, que funcionin

Som una generació que, en la majoria de casos, venim d'una criança tradicional amb límits autoritaris i castradors, i per aquesta raó no sabem o ens costa molt posar límits als nostres fills. Què hi ha al darrere de la dificultat de posar límits? Com podem posar límits respectuosos als fills, infants o adolescents, que funcionin? Quina és la importància d'establir els propis límits i escoltar les nostres necessitats abans de posar límits als fills? Posar límits és imprescindible Els límits cuiden, no maltracten el teu fill, transmeten seguretat a l'infant perquè el calmen, sap on pot anar i on no; defensa la psicòloga Elisenda Pascual, autora de "Criar i jugar". "Com tu vulguis", l'hi deien a la Míriam Tirado, consultora de criança conscient i autora de "Límits" i "Criar Junts", els seus pares, i això alimentava la seva hiperresponsabilitat, i la inseguretat, mentre que ella necessitava límits per sentir-se estimada i cuidada. Per Pascual: "S'ha de trobar l'equilibri entre l'amor i el límit, perquè si els deixem decidir en tot, l'infant es desendreça jeràrquicament en el sistema familiar, sense tenir la maduresa suficient, i això genera tensió, desregulació i un sistema nerviós molt alterat". Com a adults, hem de revisar la nostra relació amb els límits, perquè, si no, hi ha el perill que la teoria no funcioni a la pràctica, coincideixen les expertes. Com a adults, hem de revisar la nostra relació amb els límits per entendre per què no ens funcionen(canva) Com s'explica la dificultat de posar límits Venim d'un lloc de criança tradicional on els límits s'han posat de manera autoritària, castradors, sense amor ni la concepció que el límit cuida i que no cal que m'enfadi per posar-lo, assegura la psicòloga Elisenda Pascual: "Una cosa és permetre que la criatura ho faci tot, i una altra que validis el que desitja, però li segueixis posant un límit" . Hem associat el límit al conflicte, com una cosa negativa a evitar, però els límits son inherents a la vida, s'han de positivar i aprendre a sostenir, defensa Tirado. El conflicte apunta a les nostres ferides d'infància, qui reacciona amb el límit és el nostre infant ferit, que no va ser acompanyat ni coregulat, explica Elisenda Pascual. Posar límits respectuosos que funcionin El límit ha de frustrar, però si no eduquem amb el límit i la frustració estem criant persones que davant de la vida no tindran eines, lamenta la psicòloga Elisenda Pascual. Per Míriam Tirado: "Hi ha molta confusió dels pares de creure que, perquè els hem dit 2 o 3 vegades una cosa, ens faran cas, perquè el que els toca és trobar on és el límit. El límit s'ha de posar en funció de cada edat, i ha de ser corpori i visible". Per posar el límit s'ha de mirar l'infant amb curiositat, les seves necessitats, validant-les, assegura la psicòloga Elisenda Pascual: "No us ha de fer por posar un límit físic als infants, sempre que surti del cor, perquè llavors mai és violent, et cuida a tu i a la criatura" S'han de posar límits concrets, tangibles, si cal amb contenció física. I sense tantes explicacions, suggereix Tirado, "si és hora de marxar del parc, fem-ho!". A partir dels 4/5 anys podem negociar petites coses dels límits, però no tot, se'ls pot deixar triar entre dues opcions a l'hora de sopar o vestir-se per exemple, proposa Pascual. L'absència de límits no cuida, desregula i els fa sentir insegurs(canva ) Els adolescents també necessiten límits Per posar límits als adolescents cal diàleg, comprensió, reflexió i crear un espai de confiança al qual puguin acudir si els cal, sense oblidar el lloc que ens correspon com a pares i mares, perquè el desenvolupament del cervell no culmina fins als 25-30 anys, assegura Pascual. Per Míriam Tirado: "És molt important que s'hagi sembrat durant la infància, tot i que hi ha coses que potser no entendran. S'han d'establir límits i conseqüències naturals consensuadament en els moments de calma, i si no ens fas cas, aprendre amb els nostres fills i respectar el seu propi camí" Marcar els propis límits i els de la parella "El límit comença en tu" diu a les famílies Míriam Tirado: com m'alimento, quina relació tinc amb les pantalles? Si no tenim límits amb nosaltres mateixos, ens faltarà coherència a l'hora de posar límits, i ells ho noten, som el seu exemple: "Hi ha persones que, gràcies als fills, s'han trobat a elles mateixes, i han après a posar límits personals. Amb la parella cal escolta i conversa assertiva per establir uns límits comuns en el que és profundament important pels fills: la seguretat, les cures, i establir unes línies vermelles" . Tenir fills i filles és una porta a la il·luminació, conclou la psicòloga Elisenda Pascual.

Què has de saber per posar límits respectuosos als fills, que funcionin

Posar límits als fills és imprescindible perque els cuiden, els regulen, els calmen i els fan sentir segurs