QUINA MANDRA!

Quina mandra, el partit de tornada de la Copa del Rei! I això que són unes semifinals. Però, esclar, després del set a zero, encarar els noranta minuts que queden fa una mandra terrible.
Per als jugadors del Barça, amb un calendari sobrecarregat, amb anades i vingudes, viatges aquí i allà, partits cada tres dies, aquesta tornada (tan inevitable com prescindible) ha de fer una mandra enorme.
És veritat que, com es deia abans, partits com aquests són l'oportunitat dels que no juguen habitualment. El dia que disposen de l'atenció de l'entrenador per tenir un lloc en l'onze inicial. La seva ocasió de demostrar el que valen i que qui mana s'està equivocant amb ells. Però em fa l'efecte que tot això ha passat a ser literatura, o, si volen, història del futbol.
En un equip com el Barça, les posicions estan tan agafades que, més que convèncer l'entrenador, li hauries de donar un cop al cap, i avui dia els entrenaments són tant o més decisius que els partits per acabar entrant en el grup dels que juguen.
Dubto que un partit estratosfèric de Douglas el permetés passar al davant d'Alves o Aleix Vidal. I el mateix val per a Munir, Sandro, Samper, Mathieu, Bartra, Masip o Vermaelen, que tenen clar quin és el seu paper, ara mateix, en aquest equip.
És més, més que una oportunitat: aquests tipus de partit acostumen a ser una amenaça seriosa. Primera, perquè els onze que juguen no ho fan mai junts, i no tenen les mecàniques de joc agafades, per molt que s'entrenin cada dia igual. I segona, perquè el tòpic que comentava més amunt, aquell de l'oportunitat, només té de cert que el partit es converteix per al jugador que té la desgràcia de jugar-lo en una obligació de fer-ho bé, estar hipermotivat i fins i tot rialler i simpàtic. És un partit que, francament, ha de fer molta mandra. Com anar a veure aquell familiar que no el veus mai i un dia a l'any toca fer-ho.
I això que el Barça té la feina feta: imagineu-vos el València! Amb el set a zero del partit d'anada, la derrota al camp del Betis i l'afició d'allò més empipada. La de València, que té fama d'exigent! De fet, han arrencat una campanya força original, que pretén que l'estadi quedi buit, que l'entrada sigui nul·la. I no m'estranya. Al marge de la vergonya que devien passar en l'anada, el seu president farà pagar fins i tot als socis que vulguin veure aquest partit.
No tinc clar si el senyor Slim sap què és un partit de futbol, com es viu aquí aquest esport, què vol dir que te'n facin set, o si els seus assessors i empleats no li han explicat encara tot el que està passant. Segur que és un "figura" dels negocis. Un geni. I segur que tot el que ha guanyat ho ha fet ben lluny del futbol.
Per cert, l'última iniciativa del club xe ha estat suspendre els entrenaments dels equips del futbol base i convalidar-los per anar al partit. Entrenadors i jugadors tenien l'obligació d'anar al camp. I dic "tenien" perquè, davant del ridícul que ha fet el club quan s'ha sabut, han decidit enviar un comunicat dient que tot plegat era voluntari. Qualsevol se'n refia.
Jo, francament, tinc ganes de tornar a veure el partit d'anada. Segur que millor que aquell no serà, el de Mestalla.