Rajoy i Puigdemont no es troben: el fracàs de l'entesa en democràcia
Relacions epistolars exprés per intentar resoldre, de moment sense èxit, el conflicte institucional més greu d'Espanya després de recuperar la democràcia. Carles Puigdemont ahir envia una carta a Mariano Rajoy per demanar asseure's a negociar els termes del referèndum d'autodeterminació, ho recordeu? No passen ni dotze hores que ja té la resposta: És evident que la proposta política a la qual vostè em convida és la de pactar amb el govern que vostè presideix la forma de vulnerar el nucli essencial de la Constitució espanyola.
Li diu que no, i el torna a convidar a anar a les Corts a defensar-ho, però, alerta, perquè afegeix que el que Puigdemont proposa és una greu amenaça a la convivència i a l'ordre constitucional. La convivència. Un cop més qüestionada: qui pot trencar la trencarà, la convivència, si es que es pot trencar? Un referèndum o les mesures que es prenguin per impedir-lo?
Havent enviat la carta, Rajoy, des de Brussel·les, ahir va afegir matisos i, des del Cercle d'Economia a Sitges, Puigdemont li va tornar a respondre.
Mariano Rajoy
"Per sort, som una democràcia i un país civilitzat i cap dirigent, per molt que s'ho cregui, pot situar-se per sobre de la llei i saltar-se decisions que corresponen prendre al conjunt dels espanyols; en qualsevol cas, jo, com a president del govern, assumiré les meves responsabilitats, però crec que estaria bé actuar amb sentit comú."
Carles Puigdemont
"No és la resposta que ni esperàvem nosaltres ni serveix per resoldre o encarrilar la solució d'aquest desencontre; nosaltres tenim clar que sense diàleg i sense pacte no es pot arribar a solucions polítiques que vagin en l'interès de la majoria de la gent."
No es troben. No sembla pas que s'hagin de trobar. I una carta més: les deu diputades i diputats de la CUP envien carta a Puigdemont per demanar ja data i pregunta per fer el referèndum que mai no serà pactat amb l'Estat. I som aquí, més val saber-ho i dir-ho... en la crònica quotidiana del que per molts és un impossible i per molts altres un inevitable. I tant l'impossible com l'inevitable tenen una conseqüència de portes enfora: el fracàs de l'entesa en democràcia.