La Bodega 1900 d'Albert Adrià: la cuina de l'àvia, després de passar per El Bulli

Amb La Bodega 1900, del xef Albert Adrià, en tenim un altre exemple. La grandesa d'aquest cuiner, durant molt de temps l'ombra del seu germà, és haver pogut crear restaurants amb diferents estils de cuina, però sempre assolint els més alts nivells de cuina: sigui la cuina nikkei del Pakta, la mexicana de l'Hoja Santa, les tapes d'alta cuina del Tickets o l'avantguarda del seu Enigma. Tot el que toca frega la perfecció.

I si no teniu els mitjans econòmics per poder pagar aquests restaurants estrellats (i són poques estrelles per la qualitat que tenen…), sempre us queda l'opció, si encara no ho heu fet, de tastar la seva taverna: La Bodega 1900 del carrer Tamarit amb Paral·lel.

Sempre serà millor pagar 50 € en un restaurant com aquest que el mateix preu a qualsevol lloc. Que sigui un restaurant d'Albert Adrià garanteix la qualitat de la matèria primera i molta cura en les elaboracions. Sabíeu que per només 1,90 € es pot degustar la millor esferificació que existeix, la de l'oliva amb suc de piparra? La que es degustava a El Bulli a finals dels anys 90 i que aleshores ja ens va al·lucinar a tots! Al meu parer, el millor exemple de socialització de l'avantguarda que existeix.

El seu nou cap de cuina, el Robert Lechuga (Rob pels amics), feia 4 anys que n'era el segon xef, millora encara l'etapa anterior. Que bo i original que és el seu cap de pop farcit de cap i pota amb la seva textura de cotnes de porc! I les carxofes confitades en el seu punt just de cocció amb un oli natural de tòfona negra! (Els olis comprats són totalment sintètics i és millor evitar-los).

Em va agradar la coca de calçots amb romesco esmicolat. Només li faltava la potència de quatre daus d'anxova o d'arengada, però jugar a fer una coca de recapte més saborosa i més nostrada. Els calamarsets farcits de papada són extraordinaris. Es podrien servir a qualsevol restaurant de dues estrelles Michelin, us ho puc assegurar, i no arriben a 14 € la ració de 4 peces.

Els pèsols del Maresme amb tripa de bacallà, botifarra negra i cansalada ibèrica són ofegats, com els fa l'àvia del Robert. Tal qual. Només per raons de costos són una mica menys petits que els que se serviran al Tickets, però és amb productes humils on es veuen també els bons  cuiners. I aquest pèsols són de 10 (de 10 com a puntuació o de Déu nostre senyor…).

També les mandonguilles amb salsa de tomàquet ens poden remetre a la nostre cuina de la memòria, amb el seu suculent sofregit i les seves patates palla cruixents. Per acabar, un flam amb caramel. Gairebé una creme brûlée o crema catalana en forma de flam. Ho dic per la seva extrema untuositat. M'agrada la petita amargor d'aquest caramel, ben controlada. Una delícia.

La gràcia és compartir aquests plats, tot i que pels solitaris,  s'ofereixen mitges racions per poder tastar diverses cosetes. Sense passar-se amb la beguda, (vaig prendre només un vermut), no va arribar a 50 €. A la direcció de sala, hi trobem ara una noia, la Paula Garcia, que ja treballava com segona de sala a l'equip anterior.

c/Tamarit 91, Barcelona

Aquí pots consultar totes les crítiques de Philippe Regol