Rumors, mentides i dubtes sobre l'erupció del volcà de La Palma

No han passat ni dos dies de l'erupció del volcà Cumbre Vieja de La Palma, a les Canàries, i ja llegim per tot arreu alguns dubtes i preguntes que, sovint, es converteixen en rumors infundats. A continuació hem preparat una llista de les especulacions que han sorgit i l'explicació que hi dona Ramon Pérez, president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya. 

El terratrèmol de La Palma, reactivarà el Teide?

Segons els geòlegs, els sistemes volcànics de La Palma i de Tenerife (on és el Teide) són completament independents i, per tant, l'erupció d'un no té res a veure amb l'activitat volcànica de l'altre. 

A més, segons Ramon Pérez, president del Col·legi de Geòlegs de Catalunya, amb la fractura a La Palma ja va sortint la pressió tectònica que hi pugui haver a la zona i no hi ha cap indici d'una possible reactivació del Teide:

"No estem veient sismicitat més elevada a Tenerife ni sortides d'heli ni elevacions al terreny."

L'erupció pot provocar un tsunami al sud d'Espanya o als Estats Units?

Una altra de les especulacions que està fent fortuna és que l'erupció pot provocar un tsunami o al sud d'Espanya o directament a la costa est dels Estats Units. En aquest cas Ramon Pérez és també molt clar: 

"En aquest cas el tsunami es podria donar si hi hagués una caiguda de lava molt gran de cop a dins del mar. I això, tal com està movent-se, no passarà. També podria donar-se un tsunami per una fractura en el fons del mar, i tampoc és el cas del que estem vivint allà."

La teoria d'un tsunami generat a La Palma que podria arribar a afectar els Estats Units va aparèixer a finals dels 90 de la mà d'un geòleg anomenat Simon Day, que la va esbombar i va generar una gran revolada, amb un documental a la BBC sobre aquesta hipòtesi. Segons el geòleg José Luis Barrera, la teoria no tenia cap mena de base geològica.

Recentment, aquesta possibilitat ha estat descartada perquè requeriria d'una inestabilitat molt més gran de la que es registra a l'illa canària i d'una erupció i uns terratrèmols que, ara per ara, no s'estan donant ni hi ha indicis que s'hagin de produir aviat. 

És cert que la lava o l'erupció poden contaminar l'aigua de boca?

A Twitter i a Facebook ha circulat un missatge que diu que "les cendres volcàniques i els metalls que expulsa el volcà poden contaminar les aigües i els aliments" i s'aconsella "beure aigua embotellada en lloc d'aigua de fonts o fins i tot de l'aixeta". Diversos testimonis han explicat a Catalunya Ràdio que, després d'aquest missatge, l'aigua embotellada s'havia acabat en alguns establiments.

Tot i això, el cabildo de Gran Canària ha desmentit taxativament que l'aigua corrent estigui contaminada i assegura que ha estat estudiant les propietats de l'aigua de boca abans i després de l'erupció.

"Tant la temperatura, com el PH i la conductivitat d'aquestes aigües estan com sempre han estat durant els darrers anys. No s'han modificat ni durant el període de moviments sísmics de l'illa de La Palma ni en aquests moments en què ja hi ha l'erupció del volcà: tampoc han canviat els paràmetres."

Sorgeixen gasos tòxics del volcà? Poden provocar pluja àcida?

D'entrada, Ramon Pérez explica que, efectivament, a la zona de l'erupció hi ha vapors tòxics com el diòxid de sofre que, en concentracions altes, podrien ser perillosos. Segons l'Institut Vulcanològic de les Canàries, el volcà emet cada dia entre 6.000 i 9.000 tones de diòxid de sofre a l'aire. 

Un dels possibles efectes d'aquesta expulsió a l'atmosfera de gasos tòxics seria la possibilitat que hi hagués una pluja àcida, si les gotes d'aigua de la pluja arrosseguessin aquests materials tòxics cap a terra.

Tot i això, l'Agència Espanyola de Meteorologia veu en aquests moments poc probable que es produeixi aquesta pluja àcida i explica que els gasos tòxics s'estan dissipant en l'atmosfera. 

Segons INVOLCAN, els nivells de gasos com el diòxid de sofre estan dins els paràmetres detectats en altres erupcions. 

Pot ser perillós quan la lava toqui el mar?  

El moment en què la llengua de lava toqui les aigües de l'Atlàntic és un dels que més expectació està generant. Segons Ramon Pérez, pot ser un episodi en què es vegi "certa explosivitat" i fumaroles de vapor que, segons el geòleg, seran principalment vapor d'aigua generat pel contacte entre la massa de lava incandescent i l'aigua freda. 

Tot i això, el mateix Pérez alerta que si el contingut del magma és ric en silici, cosa que per raons òbvies encara no es pot saber, la lava serà més àcida i el contacte amb l'aigua podria ser més explosiu. En aquest cas, l'àcid sulfúric generat per l'explosió podria ser tòxic si es respira directament. 

Podria passar a la zona volcànica de la Garrotxa?

Segons Ramon Pérez, és possible que els volcans de la Garrotxa es reactivin però és molt poc probable que ho veiem en els propers anys. La zona volcànica catalana es reactiva cada 10.000 o 20.000 anys mentre que zones volcàniques com les de les Canàries es reactiven cada 50 o 100 anys.

Per tant, tot i que mai es pot descartar que entrin en activitat, és poc possible que veiem entrar en erupció el Cruscat o el volcà de Santa Margarida. Això sí, l'última erupció a la Garrotxa va ser fa 9.000 anys.

Es pot provocar una erupció d'un volcà?

En les darreres hores a xarxes hem vist com hi ha usuaris que fins i tot especulen amb la possibilitat que l'erupció del volcà hagi estat provocada i apunten a les anomenades ones HAARP com l'eina que s'hauria fet servir.

La possibilitat que existeixi enlloc del món una eina per provocar terratrèmols i erupcions volcàniques la descarta taxativament el president del Col·legi de Geòlegs:

"Els volcans no es poden provocar, a dia d'avui. Si s'ha donat és per la dinàmica de plaques de la Terra."

Com és habitual en aquesta mena d'especulacions, les històries que més triomfen i es viralitzen són les que dibuixen grans sistemes molt ben dissenyats per a un objectiu concret i es barregen amb dades i terminologia científica que les converteix en intrigants i fins i tot plausibles.

En aquest cas, el projecte HAARP (High Frequency Active Auroral Research Program) el va llançar la força aèria i la marina nord-americanes i consisteix a emetre ones d'alta freqüència a la ionosfera per provocar reaccions en aquesta capa que envolta la Terra i estudiar-ne els canvis i moviments.

L'objectiu final és conèixer millor la ionosfera terrestre per poder-la utilitzar amb finalitats relacionades amb les comunicacions o la vigilància estratègica. 

Les ones HAARP es mencionen molt habitualment en vídeos i textos plens de teories de la conspiració com l'eina per provocar tota mena de desastres naturals, alhora que interaccions amb els camps magnètics de la Terra. En cap d'aquests documents s'aporta cap prova ni demostració que el que s'afirma sigui cert.

Les fabulacions en qüestió solen pressuposar l'existència d'eines, canons d'ones i poders més propis dels dibuixos animats o de les pel·lícules de ciència-ficció que de la realitat, per bé que parteixen de dades científiques reals com l'existència del projecte HAARP en aquest cas.