Llegir ja no és el mateix d'ençà que hi ha el Google, sobretot llegir aquestes novel·les que barregen història i ficció, com ara Crim de sang, de Sebastià Alzamora. Aquí, la traïció i l'assasinat dels maristes l'estiu del 36 fa un còctel amb vampirs i autòmats, i hi trobem barrejats personatges històrics ¿alguns amb els seus noms, d'altres sota pseudònims poc dissimulats- i ficticis.
Entre els primers hi ha Manuel Escorza, que provoca esgarrifances des del moment que el lector el troba descrit en els següents termes a la pàgina 54: "... era nan i contrafet (...) una pilota de carn baldada d'on emergia el cap (...) D'un primer cop d'ull tothom tendia a catalogar-lo de subnormal, però, ben al contrari, posseïa una intel·ligència aguda, pragmàtica i ben organitzada (...) Ningú més no tenia la fredor, la determinació, la mala llet assassina de Manuel Escorza, tolit de cos i ànima".
Alzamora el presenta amb algunes dades reals, començant pel fet que era el cap del comitè d'investigació de la CNT-FAI, però inventa que tenia una germana abadessa del convent de les caputxines de Sarrià, que va ser el màxim responsable del crim dels maristes, que va fer una mala fi durant la guerra...
El lector curiós pot comprovar amb una consulta a Internet que l'Escorza històric se'n va anar a l'exili i que es va establir a Valparaíso, Xile, on va fer de periodista cultural als diaris La Unión i La Estrella. Va tenir una filla, Nuri Escorza Balasch, autora de diversos llibres de poesia. Hi vam contactar per correu electrònic i, després d'un cert temps de correspondència per vèncer els seus recels, va acceptar de parlar del seu pare per primer cop en públic. Podeu escoltar l'entrevista, emesa el 9 de maig de 2012.
