Sant Valentí té origen català?

A Catalunya cada 14 de febrer ens esforcem a remarcar que el dia dels enamorats és per Sant Jordi, perquè aquest Sant Valentí ple de cors i de sucre és una construcció comercial anglosaxona. 

Però sovint, aquí i allà, se senten veus que asseguren que Sant Valentí i tot el que l'envolta podria tenir origen a Catalunya. Això mateix va passar a "La tarda de Catalunya Ràdio" quan l'escriptora Empar Moliner, reconeguda detractora de la tradició valentiniana, va dir això:

"Hi hem d'estar a favor o en contra, de Sant Valentí? Perquè és un sant català... és que és català!"

És cert que sant Valentí era català?

En matèria de sants, el que cal fer és preguntar a l'Església que, al cap i a la fi, és qui ha marcat el calendari i la doctrina al voltant d'aquestes personalitats. El frare caputxí expert en el santoral fra Valentí Serra assegura que hi ha dos sants Valentí:

"El sant Valentí més conegut i el que se celebra era un prevere romà. Aquí a Catalunya hi ha una gran tradició a l'entorn de sant Valentí perquè hi ha un bisbe Valentí que està enterrat a Sant Benet de Bages." 

Per tant, segons fra Valentí hi hauria dos sants amb aquest nom: el bisbe del Bages i el prevere romà. 

Segons la història canònica que relaciona el sant amb l'amor, el sant Valentí prevere va ser canonitzat perquè després que l'emperador Claudi II prohibís als soldats casar-se perquè no es distraguessin de la feina de lluitar, ell els va continuar casant en la clandestinitat per defensar l'amor davant la tirania. Per aquesta ofensa, el van decapitar. 

Pel que fa al nostre bisbe Valentí i segons explica el filòleg Pep Antoni Roig en un fil d'X, es va generar una tradició al seu voltant que també té a veure amb l'amor i l'emparellament. Segons aquesta tradició, la mort en 14 de febrer d'aquest sant coincidia amb l'època d'emparellament dels ocells i molta gent hauria acudit a la seva tomba a pregar per trobar parella.

El mite més enllà de la realitat

Més enllà dels personatges reconeguts per l'Església, hi ha una altra branca de la construcció del mite de Sant Valentí que l'acosta als nostres dies. Segons explica el filòleg Pep Antoni Roig en un fil d'X, la primera referència escrita al sant Valentí vinculat a l'amor la va fer un poeta valencià del segle XIV i la va escriure en occità:

"En un poema escrit per l'alcalde de València Pere Asnar Pardo de la Casta es fa referència a Sant Valentí com un dia propici perquè els ocells s'aparellin."

La casualitat, o no, va voler que un altre poeta medieval, en aquest cas anglès, Geoffrey Chaucer, escrivís un poema amb la mateixa referència en una data molt propera a la que ho va fer el poeta valencià. A partir d'aquí, el duc Carles d'Orleans, príncep de França, també va incloure una referència similar en una famosa carta amorosa escrita mentre era presoner dels anglesos i, finalment, Shakespeare va parlar de Sant Valentí en el context amorós a "Somni d'una nit d'estiu" i a "Hamlet", on Ofèlia hi fa referència. 

Per saber si la referència de Chaucer a Sant Valentí és prèvia o posterior a la de Pere Asnar Pardo de la Casta caldria una investigació filològica, segons el mateix Roig, però no es pot descartar que Chaucer llegís el poema en occità escrit a València i s'hi inspirés. De fet, aquesta possibilitat és la que va portar el filòleg Martí de Riquer a afirmar els anys 50 del segle XX que el sant Valentí relacionat amb assumptes amorosos era català. 

Sigui com sigui, el mite del sant vinculat a l'amor neix, segur, de molts factors diferents. I, en resum, es pot aventurar que el suposat origen català de la tradició de Sant Valentí estaria, com a molt, agafat pels pèls.