Mares migrants: "Quan puges en una pastera et poden robar i violar alhora"

"Ningú posa el seu fill en un bot tret que l'aigua sigui més segura que la terra." El 2015, l'escriptora anglesa d'origen somali Warsan Shire va publicar "Home" ("Casa"), un poema descarnat sobre les raons que mouen milers de persones a aventurar-se en un camí que, massa vegades, és de no retorn. Mares, fills, embarassades, nens i nenes són la peça més dèbil d'un engranatge pervers i violent que s'alimenta de la necessitat. Són les vulnerables dins dels més vulnerables, una presa fàcil per a les màfies que trafiquen amb persones. Ödos, un oasi en la travessia de les migracions Davant d'aquesta realitat hem visitat l'únic centre a Espanya que atén dones subsaharianes embarassades o amb fills que han arribat en pastera a les costes espanyoles. El centre es diu "Ödos", "acompanyament", en grec. Està situat molt a prop de Montilla, a Còrdova. Un "cortijo" al capdamunt d'un turó on bufa l'aire net. Centre Ödos, a Còrdova (Mercè Folch / Catalunya Ràdio) La directora, Teresa Girón, sap que és un parada en el seu trajecte migratori. L'objectiu d'aquestes dones és arribar a França. L'estada els serveix per cuidar-se: "Moltes ens diuen: "és la primera vegada que algú ens pregunta com ens sentim." És una oportunitat per treballar amb elles els drets fonamentals, el tema del gènere i el dret a la infància. I, sobretot, que prenguin consciència de la seva vulnerabilitat". Un dia amb la Mariam i la Marie Quan arribo a Ödos, sona la música. S'ha acabat el Ramadà. Les dones cuinen, ara n'hi ha 20 d'un màxim de 40, que és el que pot assumir el centre. Veig alguns nens fer els primers passos. D'altres, que corren darrere les mares. La Mariam porta un vestit estampat, viu, de colors verdosos. Té 42 anys i és de la Costa d'Ivori. Va marxar del seu país fugint de la violència. Va ser víctima de mutilació genital. I amb 17 anys la van obligar a casar-se per la força. Un passat dolorós que no vol recordar: "Les treballadores d'aquí m'han ajudat molt perquè pugui oblidar el meu passat. I jo el vull oblidar completament." Mariam, al centre Ödos (Mercè Folch / Catalunya Ràdio) El 2017, i després d'un any a l'infern del Marroc, va arribar en pastera a les costes d'Almeria amb dos dels seus cinc fills. Un nen de 7 anys i una nena de 9. El trajecte per mar no el van fer junts. Quan van voler pujar a l'embarcació li van dir que només podia viatjar amb un dels dos nens. Per salvar la filla, la Mariam va confiar-la a una "germana", que es com es fan dir les dones migrants. Després, en una altra pastera, van viatjar ella i l'altre fill. La nena va anar a parar a un centre de menors. No la va poder veure fins a 8 mesos després. Des de fa dos anys, la Mariam té l'estatus de refugiada. Viu a Montilla amb la seva família i s'ha convertit en un referent per les dones que arriben al centre Ödos. &#128266; Mariam, 42 anys, Costa d'Ivori: "No és per falta de diners que hem vingut aquí. És per la vida que tenim allà. No hi ha llibertat a casa nostra. Les dones no podem parlar, no podem decidir." Centre Ödos: refugi per a mares i fills arribats en pasterahttps://t.co/SrIpiF5VWn pic.twitter.com/RKX86B3sky Solidaris (@Solidaris_CR) June 2, 2021 Ella mateixa recorda que, quan va arribar, dubtava de com se'n sortiria sense entendre la llengua ni haver anat a l'escola: "Tothom em deia: 'Mariam, tu pots. Tu pots. Tu pots'. I avui soc forta de cap i de cor. La majoria de dones venen sense saber res de paperassa, no parlen la llengua. I em diuen: 'No em puc quedar en aquestes condicions'. I jo els responc: "Mireu-me. Soc una imatge per a vosaltres." La presència de la Marie és imponent. La seva mirada, intensament acollidora. Té 26 anys i és de Guinea Conakry. El desembre passat va arribar en pastera a les Canàries amb el seu fill, Abdulaye, que tenia un mes i mig. Explica que el nadó no menjava i tot el cos li picava per la sal del mar. El viatge va ser difícil però, amb coratge, ho van aconseguir: "Ell era massa petit però va ser molt valent, malgrat tot". &#9997; La història de la Marie, i altres mares migrants, a @Solidaris_CR. Amb 26 anys va pujar en una pastera amb el seu fill d'un mes i mig, fugint de la violència rebuda al seu país https://t.co/4DVDuodOZk pic.twitter.com/u61OppyKqR Catalunya Ràdio (@CatalunyaRadio) June 1, 2021 La Marie feia un any que esperava poder sortir de Rabat, on era molt difícil viure. Allà encara hi ha el pare del seu fill: "Et roben, són violents, fins i tot, quan puges a les pasteres t'ho poden prendre tot i violar-te al mateix temps. No va ser agradable. A més jo vinc d'una família musulmana i els fills nascuts fora del matrimoni no són acceptats. Vull una vida millor per al meu fill." Ödos ha atès 123 dones i 119 nens des del 2018 (Mercè Foch / Catalunya Ràdio) La Marie va marxar del seu país per la violència rebuda i fugint d'un matrimoni forçat: "Al meu país hi ha moltes violacions, els drets humans no es respecten. Fins i tot quan et violen no tens on queixar-te. Els teus pares et forcen a quedar-te amb algú que no t'estimes i no et pots queixar. Això empeny moltes persones a deixar casa seva." El poeta Luis García Montero va encunyar el terme "pietat líquida" per definir l'empatia momentània que una part de la societat té amb la situació migratòria actual. Al centre Ödos l'empatia es desborda. Més de 200 persones (entre dones i nens) atesos Trobar aquest oasi de tranquil·litat no va ser fàcil. Camí polsegós, en un paisatge hipnotitzant envoltat d'oliveres, cards i flors de camamilla. I el refilar alegre de les caderneres. El projecte va arrencar el 2018 i des d'aleshores ha atès 123 dones i 119 nens. El menjador d'Ödos (Mercè Folch / Catalunya Ràdio) Avui dia, pel canvi de ruta migratòria, les dones que arriben al projecte ho fan transferides des de les Canàries, després de sortir en pastera des del Marroc. La majoria són de la Costa d'Ivori i de Guinea Conakry. Teresa Girón explica que migren cap a Europa perquè han estat víctimes de violència tant als seus països d'origen com durant el trajecte: "Estem parlant de matrimonis forçats, mutilació genital i violacions. Volen evitar que les seves filles passin pel mateix. De fet, el 60 per cent de les menors que han passat pel centre són nenes d'entre 3 i 6 anys." En aquest espai la confiança és clau perquè les supervivents se sentin segures, prenguin consciència de qui són i es puguin recuperar del patiment acumulat. El pati d'Ödos (Mercè Folch / Catalunya Ràdio) La psicòloga que les atén, Patrícia Rodríguez, constata que per elles el pas pel Marroc és determinant i que si haguessin sabut el que passava als boscos de Nador, no haurien fet el viatge: "Expliquen que pateixen molts assalts per part de la policia marroquina. Els destrossen les cabanes. Els roben, les agredeixen, abusen d'elles. Algunes ho arriben a verbalitzar. D'altres no ho fan, per vergonya." El director de la Unitat d'Emergències de la Creu Roja a Espanya, Iñigo Vila, coneix molt bé aquesta realitat: "Les dones i els nens pateixen més en aquestes condicions per la durada del viatge, la seva dificultat i les condicions meteorològiques, que de vegades, són molt adverses." Tot i que el 2021 van arribar un 90% d'homes davant del 10% de dones, el responsable de l'entitat constata un canvi en les arribades a les costes canàries.

Mares migrants: "Quan puges en una pastera et poden robar i violar alhora"

"Solidaris" visita Ödos, l'únic centre dedicat a dones migrants que arriben amb els seus fills en pastera a Espanya. Des del 2018, ha atès 123 dones i 119 nens