Tornen els chemtrails i altres mentides sobre el control del clima

El diputat del grup mixt Pablo Cambronero ha fet una pregunta parlamentària al govern espanyol sobre si s'estan llençant productes químics a l'atmosfera per manipular el clima.

Cambronero fa la pregunta, diu, per petició popular i d'aquesta manera posa atenció a la popular teoria de la conspiració segons la qual algú es dedica a llençar productes químics a l'atmosfera, a través dels avions comercials, amb diverses finalitats: des de provocar sequera a aconseguir l'esterilització de la població i atordir els ciutadans per fer-los més submisos.

És la coneguda com a teoria dels chemtrails.

Què són els chemtrails?

Segons els conspiranoics, els chemtrails (de l'anglès "chemist-químic", "trails-traces") són les traces blanques que deixen els avions comercials en ple vol i que estarien compostes per productes químics tòxics.

La realitat, però, és que els avions deixen anar a l'atmosfera gasos d'efecte hivernacle i vapor d'aigua, com explica Miquel Sureda, l'enginyer aeroespacial i divulgador:

"Els motors que provoquen aquestes esteles són els motors a reacció, que cremen oxigen i querosè. El que deixen anar és CO2, vapor d'aigua i una mica de sutge."

El vapor d'aigua, que surt calent de l'avió, es condensa o se sublima (es converteix sobtadament en gas o líquid directament) pel contacte amb l'aire fred a 10-12 quilòmetres d'altura i genera el que no és res més que un núvol normal, però d'origen artificial.

Davant d'aquest argument, algunes persones al·leguen que els chemtrails existeixen perquè alguns avions en deixen i altres no. La resposta que explica per què alguns avions deixen estela i altres no també és científica.

L'altura i la temperatura de l'aire és el que més influeix en la durada d'aquests núvols. A més, si la humitat és alta en el moment que el vapor d'aigua surt dels avions, les traces perduraran més estona i, si la humitat és baixa, es desfaran més ràpidament.

Es pot manipular el clima?

La sequera que estem tenint els últims mesos també dispara les especulacions sobre un suposat control del clima pels poders fàctics. De fet, el diputat Cambronero ho apunta en la seva pregunta parlamentària:

"Sabem que hi ha productes químics que sembren núvols i altres que els inhibeixen o dissipen. Està el govern manipulant el temps llançant a l'aire productes químics?"

Un cop més, la resposta la tenen els científics. El més a prop que ha estat la humanitat de manipular el clima és amb el iodur de plata. Aquest component químic, suposadament, aconsegueix "fer ploure".

La teoria al voltant del iodur de plata és que aquesta substància actua com el que s'anomena "nucli de condensació" i ajuda les petites gotes d'aigua de l'atmosfera a aglutinar-se i, quan ja són prou grans, cauen (plou).

De tota manera, segons el biòleg i divulgador Pere Renom, no és clar que aquest mètode funcioni, i per això s'ha deixat de fer servir.  

"No s'ha demostrat mai que això funcioni. No hi ha manera de fer un estudi amb control per saber si sense tirar iodur de plata hauria plogut igual."

El clima no es pot modificar

Més rumors que estan apareixent de manera recurrent els darrers mesos asseguren que els poders fàctics estan dissipant els núvols o, fins i tot, enviant-los cap al Marroc per "convertir aquest país en l'hort d'Europa en detriment d'Espanya".

Davant d'això, els experts tenen claríssim que per influir mínimament en el rumb d'un front de precipitació caldrien forces superiors a moltes bombes atòmiques, que ara mateix estan fora del nostre abast. Segons Renom, les magnituds de les quals estem parlant se'ns escapen:

"Quan parles de fenòmens atmosfèrics, l'energia que es mou és tan immensa que quedem molt petits."

Aquest darrer mes, al Marroc hi ha hagut pluges per sobre del que hem tingut a casa nostra, però res extraordinari per l'època. Pel que fa a Europa, la sequera no és cosa només d'Espanya, sinó que també està afectant Itàlia i França.

En resum, avui en dia la humanitat no té cap possibilitat de manipular el clima a voluntat. Els avions no escampen productes químics que desfacin els núvols i les tempestes no es poden traslladar.

El que sí que és cert, paradoxalment, és que els avions, amb els gasos contaminants que deixen anar, contribueixen a l'escalfament global i al canvi climàtic, com ho fan els cotxes de benzina. Això sí, el canvi climàtic no serà controlat per cap govern global a l'ombra. Les conseqüències són imprevisibles.