ANÀLISI

Un clavell al canó

Els clavells de la revolució portuguesa potser van ser el primer gest viral sense internet. Va passar perquè va passar.
Enllaç a altres textos de l'autor

Manel Laborda

Cap de la secció de Societat de Catalunya Ràdio

@mlaborda43
Actualitzat

Ara diríem que Celeste Caeiro va ser una "influencer" amb un gest que va ser viral i "trending tòpic" tot el dia, però aleshores simplement va passar perquè va passar. Així de simple.

El 25 d'abril del 1974 la Celeste treballava com a guarda-roba al restaurant Sifire, de Lisboa. Aquell matí tenien festa grossa perquè l'establiment complia el primer any, però només arribar l'encarregat va fer tornar a casa tots els treballadors.

De nit, els militars portuguesos s'havien aixecat contra la dictadura que els ofegava des dels anys 20. El responsable del local els va regalar els clavells amb què volia obsequiar uns clients que aquell dia ja no tindria. La Celeste va marxar del lloc de treball sense feina però amb un bon grapat de clavells vermells i blancs. Ningú podia esperar que portava el símbol d'aquella revolució que fins aquell moment ignorava.

Al Rossio, al cor de Lisboa, la noia es troba un grup de revoltats. Pregunta pels seus plans i un militar des de dalt d'un tanc li explica que van a detenir el president Marcelo Caetano. El soldat li demana un cigarret. Ella no en té, però li dona un clavell. Allarga la mà i, des de dalt del tanc, el militar l'agafa i el posa al canó del seu fusell. Els seus companys d'armes el segueixen i la dona es converteix en la primera repartidora d'una imatge que de seguida imiten altres floristes dels carrers de Lisboa.

Era l'explosió d'un símbol inèdit que sumava duresa en la convicció i voluntat d'evitar la violència per passar pàgina. Tot havia començat amb més símbols i senyals, dues peces musicals a la ràdio. La primera "E depois do adeus" (una cançò melòdica i pesada que havia representat lamentablement Portugal dies abans a Eurovisión sense obtenir cap punt) i la més coneguda "Grândola", prohibida per la dictadura i que fixava poc després de la mitjanit el començament de la revolució des de la ràdio, un disc de vinil per a les ones a l'estil d'una piulada de Twitter que esperen un munt de seguidors.

Va ser la revolució dels capitans, la revolució del 25 d'abril o la revolució dels clavells. Una tremolor el 1974 que el Franquisme va mirar amb temor i l'oposició antifranquista va veure com un exemple que es podia tombar la truita, sense un bany de sang.

Una revolució amb episodis surrealistes com quan el capità Salgueiro Maia es va posicionar amb la seva companyia davant la seu del ministre de Defensa, Andrade e Silva, i després d'envoltar l'edifici amb tancs, va rebre la visita d'un funcionari que, de part del govern, el convidava a pujar al despatx del ministre, que el volia felicitar pel gran desplegament per protegir un executiu que en realitat volia fer caure.

Els clavells del 25 d'abril potser van ser el primer gest viral sense internet. "Capitanes de Abril" és una pel.lícula de Maria de Medeiros de l'any 2000 que retrata força bé aquells dies. Unes jornades que els Estats Units i l'Europa Occidental van viure pendents d'un gir del feixisme cap a la democràcia plagat de riscos i amb el temor de les autoritats occidentals de l'època que la llei del pèndol portés Portugal a "passar-se de frenada" cap a una esquerra que fes somriure Moscou.

EL MÉS ESCOLTAT
El més llegit

* Dades de les últimes 24h

Anar al contingut