L'equació de la felicitat
La felicitat és l'absència d'infelicitat. Una conclusió simple en aparença, però que va costar 12 anys d'investigació a Mo Gawdat. Aquest exenginyer de Google ho tenia tot: una família ben avinguda, salut, una casa amb piscina i una feina amb prestigi. Se sentia buit i insatisfet.
Gawdat treballava a la ultrasecreta i experimental Google X, una unitat encarregada de buscar solucions a problemes impossibles, com el canvi climàtic, l'accés universal a internet o els cotxes sense conductor. Seguint aquesta filosofia, Gawdat es va proposar el repte de trobar un remei contra la infelicitat.
Per què 300 milions de persones al món pateixen depressió? Per què els suïcidis són la segona causa de mortalitat entre els joves de 15 a 29 anys? D'on prové tanta tristesa?
Gawdat va parlar amb experts i va llegir assajos clínics, estudis i tot tipus de llibres (inclosos els de la secció d'autoajuda, ioga i "mindfulness"). Els mètodes que proposaven filòsofs, gurus i psicòlegs no van servir per calmar el seu propi malestar.
Va arribar a la conclusió que l'error era tractar la felicitat com un element extern, quan, en realitat, la felicitat és el software que portem instal·lat per defecte.
"Si un nen té les seves necessitats bàsiques cobertes, és feliç. Això demostra que la felicitat és un element que ens ve de fàbrica, de naixement."
Gawdat va resumir la seva recerca en una fórmula senzilla: La felicitat és igual o més gran que la diferència entre la nostra percepció dels esdeveniments i les expectatives de com hauria de ser la nostra vida.
Ens sentim desgraciats quan el nostre cervell està resolent aquesta equació i determina que els esdeveniments no compleixen les nostres expectatives. És llavors quan apareix la tristor, l'ansietat o la insatisfacció.
La solució: Fer callar el nostre cervell, "una màquina de patiment", en paraules de Gawdat.
"El teu cervell no ets tu. Has de negociar amb ell com si fos un amic pesat que té constantment pensaments negatius."
Un cop tenim el cervell a ratlla, per ser feliç només cal gaudir de les petites coses:
"Ningú diu ser més feliç després de comprar-se un Ferrari. Són les coses més simples les que ens satisfan. A mi, per exemple, em fa feliç una bona tassa de cafè i procuro beure'n tres cada dia."
Un sistema no funciona fins que no es posa a prova, i Gawdat ho va experimentar en carn pròpia. El 2014, el seu fill de 21 anys va morir per una negligència mèdica. La pèrdua no el va enfonsar, sinó que li va donar la força per difondre el seu mètode.
L'enginyer ha deixat fa poques setmanes Google i es dedica ara a promocionar el seu llibre i fer conferències per tot el món (una de les darreres al CCCB).
Les seves xerrades, amb l'auditori sempre ple, comencen advertint el públic que el que sentiran canviarà les seves vides. I és que el que pregona és cridaner: Una fórmula lògica i un cervell que ens juga males passades. Ja podem ser feliços!
Simplificar un problema emocional amb lògica científica pot obrir els ulls a moltes persones. Però per resoldre l'equació de Gawdat cal reduir i "aïllar" les expectatives, i això potser va més enllà de les nostres habilitats amb les matemàtiques.