Vols ser més productiu? Deixa d'interrompre't
Un dia qualsevol en un tren qualsevol que fa el trajecte entre dues ciutats. L'espai entre dos seients emmarca la pantalla d'un portàtil, on una dona escriu una presentació sobre les meravelles d'un producte farmacèutic.
Després d'uns minuts teclejant amb intensitat, la dona es connecta a internet. Del cercador salta a l'e-mail. Obre i tanca diversos correus i, de sobte, fa un sospir i apaga l'ordinador. Agafa llavors el mòbil. Entra a WhatsApp i tot seguit a Facebook. Amb el dit passa ràpidament fotos i vídeos fins que surt de l'aplicació amb un cert aire de decepció i de temps perdut. Mira el rellotge, connecta els auriculars al mòbil i perd la mirada per la finestra.
El temps dedicat a una sola tasca sense cap interrupció és de 3 minuts de mitjana, segons un estudi de la Universitat de Califòrnia sobre el que s'anomena el "patró de les autointerrupcions".
Aquesta investigació conclou que la meitat de les intromissions que tenim estan provocades per nosaltres mateixos. I el que és més sorprenent: si després d'una fase amb interrupcions externes (trucades, e-mails, reunions...) hi ha una fase tranquil·la que convida a concentrar-se, entrem en un bucle i ens autointerrompem.
Cada cop que canviem de tasca, obliguem el cervell a fer un esforç que consumeix recursos, és a dir, sucre. (Fes la prova: comprova quanta gent a la feina menja coses dolces). Com més ràpids són aquests salts, més sucre necessita el cervell, més difícil és concentrar-se i més alt és el nivell d'estrès.
Els efectes de les interrupcions van més enllà de la llamineria. El King's Psychiatry College de Londres va descobrir que, a curt termini, el "multitasking" feia baixar el coeficient intel·lectual fins a 10 punts, un descens més gran que després de fumar marihuana.
Les conseqüències són també econòmiques. El cost de les interrupcions superava els 580.000 milions de dòlars als Estats Units el 2005 i des de llavors la xifra no ha parat de créixer.
Davant la magnitud de la tragèdia, les empreses s'han vist obligades a reaccionar. Algunes de les solucions: fer reunions sense ordinadors, permetre als empleats establir finestres de temps per no ser destorbats o no exigir respostes immediates quan realment no són necessàries.
Però potser el més pragmàtic és assumir que el nostre cervell no està preparat per al "multitasking" i actuar en conseqüència.
Aquest text ha estat escrit sense accés ni a l'e-mail, ni a les xarxes socials, ni a cap app de missatgeria. Amb la satisfacció de la feina feta, l'autora comprova el resultat de la seva desconnexió temporal: 32 missatges de WhatsApp, sis e-mails i tres notificacions de xarxes socials. És un dia tranquil.
Tots ens hem sentit en algun moment aclaparats per la comunicació constant, però evitar-la no és realista. Hem de recuperar el control i decidir quan i com ens connectem. L'altra opció és continuar sent esclaus i respirar alleugerits quan la bateria de l'"smartphone" s'esgoti.