"Youtubers" que cotitzen a Andorra

El primer vídeo de YouTube el va penjar un dels cofundadors del canal, Jawed Karim. És el mític "Me at the zoo". Dura 20 segons i se'l veu fascinat per la llarga trompa dels elefants que té al darrere. Explicava una experiència vital en primera persona.

Dotze anys després estem en un moment d'efervescència d'una indústria al voltant de persones que comenten coses de la seva vida, fan bromes, reptes o expliquen trucs de bellesa, i aconsegueixen ingressos per fer-ho.

Tenir carisma i personalitat és la clau per acumular fans, fer-se "partner" de YouTube i sumar visualitzacions. Això marcarà els diners que cobrarà el "youtuber" directament de la plataforma en una política bastant incerta i hermètica. A aquesta quantitat s'hi afegiran els diners que puguin aportar les marques, que veuen en els "youtubers" amb més seguidors una manera d'arribar a la gent més jove, que ha convertit YouTube en el seu canal personalitzat de televisió.

Al voltant dels "youtubers" ha nascut una indústria cada vegada més potent. Hi ha un munt d'empreses que els gestionen els contractes publicitaris i mànagers que els organitzen trobades amb fans.

Ningú diu quants diners ingressen, però la pregunta està al carrer després que un grup de "youtubers" ha decidit anar a viure en una mansió a Andorra, suposadament per evadir impostos. Al vídeo "Enseñando mi nueva mansión", sTaXx exhibeix la casa, amb una piscina interior.

La catalana Neus Snow és un altre exemple d'aquest èxit. En només cinc mesos ha aconseguit 148.000 subscriptors al seu canal. El vídeo que li vam fer al "Popap" ha rebut un munt de visualitzacions i comentaris.

El Widler és el nòvio de la Neus i també és "youtuber". Va venir al "Popap" i amb ell vam preparar una broma. Li vam preguntar quant cobra com a "youtuber" i ell va fer veure que s'indignava i marxava de l'estudi. Milers de joves ens van criticar i insultar per haver-li fet aquesta pregunta.

Fer un vídeo setmanal amb ritme i una bona història no és fàcil. Els "youtubers", un terme en cert descrèdit, tenen molta competència i tots volen col·locar els seu vídeos a la llista de tendències de YouTube.

Demanen respecte com a productors de continguts i, per això, aquests dies han boicotejat els premis The Play Awards, que en la primera edició de l'any passat premiaven el "youtuber" més simpàtic.

Noves professions. Nous consums. Intermediaris que són plataformes multinacionals amb polítiques hermètiques. Mànagers que s'interposen entre els mitjans i aquestes grans estrelles. Uns quants "youtubers" rics, però una gran majoria de petits autònoms que treballen al dormitori de casa seva amb una manta verda per fer el croma i que s'adonen que som en un país on els que produïm continguts i treballem per compte propi estem escanyats pels impostos.

M'estimo Andorra. Hi he viscut i no m'agrada que només se'n parli per l'evasió. Si almenys anar a Andorra servís perquè hi hagués més vídeos a YouTube en català…

Aquesta és una altra guerra, però aquesta la veig totalment perduda.