Cabaret Capdevila/Batet
De vegades, com deia la cançó de Pedro Navaja, la vida et dóna sorpreses, sorpreses et dóna la vida. I una de les últimes i més agradables ha estat la
De vegades, com deia la cançó de Pedro Navaja, la vida et dóna sorpreses, sorpreses et dóna la vida. I una de les últimes i més agradables ha estat la possibilitat d'assistir a un espectacle privat, amb un gran encant naïf i un lleuger aire de clandestinitat amable.
Els impulsors d'aquesta idea són la meravellosa i sempre inquieta il·lustradora Roser Capdevila i el seu marit, Joan Batet, un tarragoní simpàtic, afable i amb moltes ganes de trobar sempre el punt divertit de la vida.
El resultat és un espectacle de cabaret que compta sempre amb la complicitat d'alguna de les filles de la parella, les populars Teresa, Anna i Helena, les Tres Bessones.
És, de fet, una invitació particular i privada, una reunió d'amics al voltant d'una idea sorprenent, captivadora i màgica.
Un espectacle de cabaret, amb aquell aire entre tendre i decadent que podien tenir els cabarets de la postguerra. Les petites misèries de cada dia formant part de la vida i de l'espectacle, però de fons, les ganes de divertir, d'entretenir, d'anar endavant, d'abandonar la misèria amb sentit de l'humor i aquella màxima "a les penes, punyalades", presidint-ho tot.
La Roser i el Joan fan d'aquest cabaret de butxaca, dibuixat a mà i gestionat de manera artesanal una experiència única. La història que va explicant la Roser, presentant els diferents números, parlant de la vida i miracles dels protagonistes i els comentaris de fons del Joan que, a més, és l'encarregat de tota la part tècnica, fan que l'espectacle sigui una autèntica delícia.
Striptease, flamenc, soul, estrelles internacionals i fins i tot la gran Montserrat Caballé. No hi falta de res en aquest escenari sòlid i entranyable que s'ha convertit en una demostració de la capacitat de sorprendre i de fascinar d'aquesta il·lustradora capaç d'encomanar alegria i ganes de viure.
I al final, cava en copes lluminoses i bunyols i tot a punt per marxar de "gira" a París a fer bolos internacionals. Encara sort que tot, escenari i artistes, cap en una maleta i no cal llogar un tràiler.
Gràcies Roser, gràcies Joan pel regal de la vostra amistat i per ser com sou, oberts, càlids, genials i amb aquesta inesgotable capacitat de fascinar i de captivar!
Els impulsors d'aquesta idea són la meravellosa i sempre inquieta il·lustradora Roser Capdevila i el seu marit, Joan Batet, un tarragoní simpàtic, afable i amb moltes ganes de trobar sempre el punt divertit de la vida.
El resultat és un espectacle de cabaret que compta sempre amb la complicitat d'alguna de les filles de la parella, les populars Teresa, Anna i Helena, les Tres Bessones.
És, de fet, una invitació particular i privada, una reunió d'amics al voltant d'una idea sorprenent, captivadora i màgica.
Un espectacle de cabaret, amb aquell aire entre tendre i decadent que podien tenir els cabarets de la postguerra. Les petites misèries de cada dia formant part de la vida i de l'espectacle, però de fons, les ganes de divertir, d'entretenir, d'anar endavant, d'abandonar la misèria amb sentit de l'humor i aquella màxima "a les penes, punyalades", presidint-ho tot.
La Roser i el Joan fan d'aquest cabaret de butxaca, dibuixat a mà i gestionat de manera artesanal una experiència única. La història que va explicant la Roser, presentant els diferents números, parlant de la vida i miracles dels protagonistes i els comentaris de fons del Joan que, a més, és l'encarregat de tota la part tècnica, fan que l'espectacle sigui una autèntica delícia.
Striptease, flamenc, soul, estrelles internacionals i fins i tot la gran Montserrat Caballé. No hi falta de res en aquest escenari sòlid i entranyable que s'ha convertit en una demostració de la capacitat de sorprendre i de fascinar d'aquesta il·lustradora capaç d'encomanar alegria i ganes de viure.
I al final, cava en copes lluminoses i bunyols i tot a punt per marxar de "gira" a París a fer bolos internacionals. Encara sort que tot, escenari i artistes, cap en una maleta i no cal llogar un tràiler.
Gràcies Roser, gràcies Joan pel regal de la vostra amistat i per ser com sou, oberts, càlids, genials i amb aquesta inesgotable capacitat de fascinar i de captivar!
