Hernàez/Castillo 2

Segueixo amb el No t'oblido ni quan l'aspra nit s'obre , el disc on Enric Hernàez posa música als poemes de David Castillo. Hi ha de tot, des de balades a rock, passant per recitats i fins i tot alguna peça inèdita com A love supreme. A contracorrent o La fortuna.



Poques vegades tenim la oportunitat d'entrar en un disc on la poesia i la música assoleixin aquestes cotes de comunió directa. Hernàez aconsegueix embolcallar amb les seves composicions aquesta visió urbana i despullada que Castillo té de la vida. El conjunt és memorable. I una vegada més ens toca lamentar que la nostra no sigui una cultura com l'anglosaxona on poetes i músics gaudeixen d'un respecte especial. Si fos així, la unió d'un músic de primera amb un poeta de primera seria motiu de celebració general i el disc seria, sens dubte, un èxit de vendes sense excuses.

Qualsevol peça del disc és una mostra d'aquesta força i d'aquesta contundència absoluta. Una de les cançons, Gran part del temps, és una rotunda versió lliure del clàssic de Bob Dylan, Most of the time, una cançó que el de Minnessota va incloure al disc Oh mercy i que a mans de Castillo i Hernàez agafa una dimensió nova i especial.



Gran part del temps estic centrat
Gran part del temps toco de peus a terra
Puc seguir el camí
Llegir les senyalitzacions
Continuar quan la carretera s'endreça
Em puc espavilar davant els imprevistos
sense adonar-me'n que ella ha marxat
Gran part del temps



Most of the time
I'm clear focused all around,
Most of the time
I can keep both feet on the ground,
I can follow the path, I can read the signs,
Stay right with it, when the road unwinds,
I can handle whatever I stumble upon,
Most of the time