Ibn Khafaja
Un llibre bell de contingut. És Jardí ebri. Forma part de catàleg de poesia d'Edicions 62 i és una tria feta i traduïda per Josep Piera amb la col·laboració de Josep R
Un llibre bell de contingut. És Jardí ebri. Forma part de catàleg de poesia d'Edicions 62 i és una tria feta i traduïda per Josep Piera amb la col·laboració de Josep R. Gregori de l'obra del poeta Ibn Khafaja.
Poeta andalusí nascut l'any 1508, té uns llinatges que el situen perfectament en un marc geogràfic concret, al-Jazirí (el d'Alzira) i ax-Xuqrí (el del Xúquer), dues referències que el converteixen en un valencià de primera, un enamorat de la terra que utilitza els seus versos com a càntics a la bellesa de tot allò que l'envolta, ja sigui físic o anímic i que el converteix en un poeta reconegut en vida que fins i tot va aconseguir un sobrenom laudatori, al-Jannan (el jardiner).
Piera i Gregori han aconseguit transmetre el dring dels poemes, la música d'un paradís terrenal, la sempre subtil essència dels sentiments, la capacitat volàtil de les percepcions de l'ànima.
Una mostra:
Era un jonc emocionat amb tot un dringueig de joies
que el vent de la joventut i l'embriaguesa vinclaven.
Els seus llambrecs de gasela.
El seu coll, de cérvol blanc.
Els seus llavis, de vi roig.
Les seues dents, de bromera.
Va trontollar, i el seu vestit brodat d'or
era un embull d'estels que entrellaçaven la lluna.
la mà de l'amor ens abillà de nit, amb una túnica
d'abraçades que la mà de l'aurora va esquinçar.
Poeta andalusí nascut l'any 1508, té uns llinatges que el situen perfectament en un marc geogràfic concret, al-Jazirí (el d'Alzira) i ax-Xuqrí (el del Xúquer), dues referències que el converteixen en un valencià de primera, un enamorat de la terra que utilitza els seus versos com a càntics a la bellesa de tot allò que l'envolta, ja sigui físic o anímic i que el converteix en un poeta reconegut en vida que fins i tot va aconseguir un sobrenom laudatori, al-Jannan (el jardiner).
Piera i Gregori han aconseguit transmetre el dring dels poemes, la música d'un paradís terrenal, la sempre subtil essència dels sentiments, la capacitat volàtil de les percepcions de l'ànima.
Una mostra:
Era un jonc emocionat amb tot un dringueig de joies
que el vent de la joventut i l'embriaguesa vinclaven.
Els seus llambrecs de gasela.
El seu coll, de cérvol blanc.
Els seus llavis, de vi roig.
Les seues dents, de bromera.
Va trontollar, i el seu vestit brodat d'or
era un embull d'estels que entrellaçaven la lluna.
la mà de l'amor ens abillà de nit, amb una túnica
d'abraçades que la mà de l'aurora va esquinçar.
