Poemes d'amor

No ho puc evitar, m'agraden els poemes d'amor. I no els carrinclons o banals, sinó aquells on hi bullen els sentiments, on la passió es destil·la, es barreja amb els retalls de la realitat que viu el poeta i acaba fent-se una terra fèrtil, adobada a la vida, a l'alegria, un espai on hi volen els sentiments com estols de moixons cridaners. M'agrada llegir poemes d'amor on hi bull la vida, versos que, quan els acabes de llegir, et canvien la lluïssor dels ulls i els límits de l'esperit.



A Itàlia el llit era immens, un poema del llibre Retornar a Itàlia de Ricard Creus que és tot això i moltes més coses. És la delicadesa suau de la passió, el vent subtil del desig, les humitats eternes d'un petó que mai no s'acaba. Ja ho he dit, m'agraden els poemes d'amor.



... i era un llit sense núvols ni rodes
però els blancs llençols
eren delicades boires movedisses
que voleiaven o anaven sobre rodes
de l'autobús o del tramvia.
Aquell llit italià
era el més gran que tindrem mai,
adaptable a nosaltres i al paisatge,
s'esponjava i lluïa pertot on érem.
Al nostre llit immens
nosaltres hi fèiem boixets, punta de coixí,
el ben guarníem de frivolité
i creixia i creixia i creixia i en ell,
tots dos enllaçats,
fèiem camí, cap endins i cap enfora.
A Itàlia el llit era immens.