Rafael Dalmau, 50 anys
Que una editorial compleixi anys de vida és sempre motiu de celebració i més quan és un número rodó i simbòlic com el 50. Rafael Dalmau editor celebra mig segle d'activitat amb bona salut, ganes i nous projectes
Que una editorial compleixi anys de vida és sempre motiu de celebració i més quan és un número rodó i simbòlic com el 50. Rafael Dalmau editor celebra mig segle d'activitat amb bona salut, ganes i nous projectes. Una editorial centrada en l'univers de la història, amb una voluntat divulgativa, amb col·leccions que s'han convertit en clàssics i amb ganes de seguir endavant.
Aquesta és la visió de Rafael català i Dalmau al voltant d'aquestes cinc dècades de treball constant i intens.
Rafael Dalmau, Editor: 50 anys de brega discreta per la normalitat.
L'any 1959, Rafael Dalmau i Ferreres -acompanyat de M. Carme Dalmau, que anys a venir passà a dirigí l'empresa familiar, ara amb la direcció de la tercera generació i la incorporació de la quarta- s'establí com a editor per compte propi després d'un llarg periple en el món del llibre: com a enquadernador i llibreter, i ja havent encapçalat Edicions Mediterrània abans de la guerra i l'editorial Dalmau i Jover als anys cinquanta. La idea motriu era que tothom pogués llegir en català obres d'assaig històric, filosòfic, excursionista, etc. El preu no podia ser-ne un obstacle; per això s'engegaren col·leccions com ara els encara vigents «Episodis de la Història» (acaba de sortir-ne el núm. 353), l'«Arxiu Bibliogràfic excursionista de la UEC» o «Panorama actual de les ideees». Un país normal, com volíem i volem, necessita donar a conèixer i revisar els grans temes de la seva història, i l'Editorial s'ha anat especialitzant cada cop més en aquest terreny. Per coherència i utilitat, calia i cal també editar obres de referència, com són Els castells catalans (en sis volums) i, ja al segle XXI, la Història Militar de Catalunya (en quatre) Calia fer-ho i s'ha fet. També calia i cal donar a conèixer aquella història més propera al territori -ara anomenada història local-; no sols a través de les monografies locals («Col·lecció Camí Ral») sinó sobretot dotant els estudis generals d'un equilibri territorial que massa sovint queda descompensat. Per dur a la pràctica aquesta concepció integral del territori, és lògic que «Rafael Dalmau, editor» dediqui esforços prioritaris a una distribució pròpia, orientada a satisfer-la.
A més procurem ser fidels a la rica tradició editorial epecialitzada d'una Barcelona que ha generat editors tan rellevants com, citem-ne un d'actiu, Gustau Gili. Fidelitat, doncs, també a l'ofici; poc o molt som d'aquells noucentistes que volien homes i dones cultes perquè la cultura pot ajudar a fer homes i dones lliures. I oberts a tots els enfocs -historiogràfics en el nostre cas-, a cultures properes -és notable la xifra d'estudis d'autors sards i italians, posem per cas- i amb un concepte d'història en contacte amb disciplines germanes o veïnes: la geografia, l'estudi del patrimoni, de la literatura, de la tècnica... No ha de resultar gens estrany, doncs, que enguany encetem dues col·leccions noves: «Toc de Gralla» i «Evoluciona», a mig camí entre la història i, respectivament, l'etnologia i la ciència.
Moltes felicitats.
Aquesta és la visió de Rafael català i Dalmau al voltant d'aquestes cinc dècades de treball constant i intens.
Rafael Dalmau, Editor: 50 anys de brega discreta per la normalitat.
L'any 1959, Rafael Dalmau i Ferreres -acompanyat de M. Carme Dalmau, que anys a venir passà a dirigí l'empresa familiar, ara amb la direcció de la tercera generació i la incorporació de la quarta- s'establí com a editor per compte propi després d'un llarg periple en el món del llibre: com a enquadernador i llibreter, i ja havent encapçalat Edicions Mediterrània abans de la guerra i l'editorial Dalmau i Jover als anys cinquanta. La idea motriu era que tothom pogués llegir en català obres d'assaig històric, filosòfic, excursionista, etc. El preu no podia ser-ne un obstacle; per això s'engegaren col·leccions com ara els encara vigents «Episodis de la Història» (acaba de sortir-ne el núm. 353), l'«Arxiu Bibliogràfic excursionista de la UEC» o «Panorama actual de les ideees». Un país normal, com volíem i volem, necessita donar a conèixer i revisar els grans temes de la seva història, i l'Editorial s'ha anat especialitzant cada cop més en aquest terreny. Per coherència i utilitat, calia i cal també editar obres de referència, com són Els castells catalans (en sis volums) i, ja al segle XXI, la Història Militar de Catalunya (en quatre) Calia fer-ho i s'ha fet. També calia i cal donar a conèixer aquella història més propera al territori -ara anomenada història local-; no sols a través de les monografies locals («Col·lecció Camí Ral») sinó sobretot dotant els estudis generals d'un equilibri territorial que massa sovint queda descompensat. Per dur a la pràctica aquesta concepció integral del territori, és lògic que «Rafael Dalmau, editor» dediqui esforços prioritaris a una distribució pròpia, orientada a satisfer-la.
A més procurem ser fidels a la rica tradició editorial epecialitzada d'una Barcelona que ha generat editors tan rellevants com, citem-ne un d'actiu, Gustau Gili. Fidelitat, doncs, també a l'ofici; poc o molt som d'aquells noucentistes que volien homes i dones cultes perquè la cultura pot ajudar a fer homes i dones lliures. I oberts a tots els enfocs -historiogràfics en el nostre cas-, a cultures properes -és notable la xifra d'estudis d'autors sards i italians, posem per cas- i amb un concepte d'història en contacte amb disciplines germanes o veïnes: la geografia, l'estudi del patrimoni, de la literatura, de la tècnica... No ha de resultar gens estrany, doncs, que enguany encetem dues col·leccions noves: «Toc de Gralla» i «Evoluciona», a mig camí entre la història i, respectivament, l'etnologia i la ciència.
Moltes felicitats.
