Salvador Sostres
Amb data d'ahir pels sempre intrèpids navegants del ciberespai i amb data d'avui pels més tradicionals lectors de paper ha aparegut la notícia que el director
Amb data d'ahir pels sempre intrèpids navegants del ciberespai i amb data d'avui pels més tradicionals lectors de paper ha aparegut la notícia que el director del diari Avui ha decidit prescindir de la columna "Llir entre cards" de Salvador Sostres i, que voleu que us digui, ho trobo molt, molt trist i em sap greu.
Ja sé que aquest és un tema d'alta sensibilitat que desperta filies i fòbies (de vegades més viscerals que argumentades) i on sovint s'hi barregen passions personals de complicada qualificació. També sóc conscient que cada empresa periodística és molt lliure de fer el que vulgui amb la gent que té a les seves files i que pot vestir i desvestir el seu equip de firmes com li vingui de gust i que tenen tot el dret a fer-ho sense que això sigui motiu de cap daltabaix, però tot i ser conscient que es tracta d'un posicionament poc políticament correcte, defenso públicament Salvador Sostres.
Més enllà de consideracions puntuals que tindrien a veure amb les acusacions que l'articulista rep sovint pels fòrums d'internet, (prepotència, xuleria, classisme, etc, etc) i, és clar, els elogis abrandats en la mateixa línia i que, malgrat el soroll que fan acaben sent anecdòtiques i fins i tot diria que irrellevants, crec fermament que no es mereix una cosa així. Vagi per endavant que jo no tinc cap diari i tal i com van dubto que el tingui mai, però si el tingués, el Salvador hi tindria un lloc segur.
Escriu bé, i una prova d'això es pot trobar en la lectura pausada del llibre Viatge de Noces publicat per A Contra Vent i, a més, agradi o no, és polèmic i genera visceralitat, és a dir sang, energia i vida, unes qualitats poc habituals en els mitjans de comunicació actuals, més acostumats als dictats generals i a la correcció política que al combat, sigui el que sigui.
D'altra banda, la idea de ser repetitiu, em temo que es pot aplicar al cent per cent dels columnistes i no per això els fan fora i també dona que pensar el fet que e vulguin fer fora i a la vegada mantenir-lo en una altra parcel·la.
És trist, i que consti que també haig de dir que hi ha vegades que després de llegir-lo si l'hagués tingut al davant l'hauria escanyat i, per contra, d'altres que em sabia greu que aquelles veritats monumentals i ben estructurades no portessin la meva signatura. Calç i arena, però sempre amb la màxima intensitat, més enllà de pensaments i ideologies, evitant també aquest simplisme màxim i per desgràcia cada vegada més habitual de "amb mi o contra mi". Això ha de ser el periodisme i la tristor és precisament aquesta, la de perdre un escriptor valent i decidit. Encara sort que hi ha moltes vies i la seguretat que, sigui com sigui, tornarà.
Sort!
Ja sé que aquest és un tema d'alta sensibilitat que desperta filies i fòbies (de vegades més viscerals que argumentades) i on sovint s'hi barregen passions personals de complicada qualificació. També sóc conscient que cada empresa periodística és molt lliure de fer el que vulgui amb la gent que té a les seves files i que pot vestir i desvestir el seu equip de firmes com li vingui de gust i que tenen tot el dret a fer-ho sense que això sigui motiu de cap daltabaix, però tot i ser conscient que es tracta d'un posicionament poc políticament correcte, defenso públicament Salvador Sostres.
Més enllà de consideracions puntuals que tindrien a veure amb les acusacions que l'articulista rep sovint pels fòrums d'internet, (prepotència, xuleria, classisme, etc, etc) i, és clar, els elogis abrandats en la mateixa línia i que, malgrat el soroll que fan acaben sent anecdòtiques i fins i tot diria que irrellevants, crec fermament que no es mereix una cosa així. Vagi per endavant que jo no tinc cap diari i tal i com van dubto que el tingui mai, però si el tingués, el Salvador hi tindria un lloc segur.
Escriu bé, i una prova d'això es pot trobar en la lectura pausada del llibre Viatge de Noces publicat per A Contra Vent i, a més, agradi o no, és polèmic i genera visceralitat, és a dir sang, energia i vida, unes qualitats poc habituals en els mitjans de comunicació actuals, més acostumats als dictats generals i a la correcció política que al combat, sigui el que sigui.
D'altra banda, la idea de ser repetitiu, em temo que es pot aplicar al cent per cent dels columnistes i no per això els fan fora i també dona que pensar el fet que e vulguin fer fora i a la vegada mantenir-lo en una altra parcel·la.
És trist, i que consti que també haig de dir que hi ha vegades que després de llegir-lo si l'hagués tingut al davant l'hauria escanyat i, per contra, d'altres que em sabia greu que aquelles veritats monumentals i ben estructurades no portessin la meva signatura. Calç i arena, però sempre amb la màxima intensitat, més enllà de pensaments i ideologies, evitant també aquest simplisme màxim i per desgràcia cada vegada més habitual de "amb mi o contra mi". Això ha de ser el periodisme i la tristor és precisament aquesta, la de perdre un escriptor valent i decidit. Encara sort que hi ha moltes vies i la seguretat que, sigui com sigui, tornarà.
Sort!
