5 llibres LGTBIQ+ combatius: amor, identitat i lluita
El col·lectiu LGTBIQ+ s'ha fet espai en la literatura a força de combatre: et recomanem cinc obres clau amb Isabel Franc, Marc Rosich i Àfrica Alonso
La lluita feminista, la visibilitat trans, l'alliberament gai i bisexual... Però a què ens referim quan parlem de tot això? I quin paper hi juga l'amor? De llibres combatius n'hi ha molts i de tota mena, però destaquem les veus literàries que han reivindicat la importància de traslladar-ho també als relats LGTBIQ+. Et recomanem 5 llibres sobre amor combatiu queer i repassem algunes inquietuds d'autors referents per a l'alliberament del col·lectiu: Marc Rosich, Àfrica Alonso i Isabel Franc.
1. "L'Afamada", de Violette Leduc
El París de després de la Segona Guerra Mundial és un escenari perfecte perquè els vincles es volatilitzin. En aquesta obra, Leduc hi bolca el seu desig desenfrenat per Simone de Beauvoir en una societat que la rebutja i condemna. L'autora, pionera de l'autoficció, explora temes com la solitud, el desig i la recerca d'identitat.
La segona novel·la de l'escriptora autodidacta és una narració sense filtres on confessa els seus sentiments i anhels més profunds. Tota una expressió radical de les lluites personals de Violette Leduc publicat per LaBreu Edicions.
2. "Qui té por del gènere?", de Judith Butler
Judith Butler és una de les filòsofes més influents del feminisme i els estudis queer. L'autora qüestiona la rigidesa del gènere i n'explora la complexitat en aquest text cabdal que per fi podem llegir en català. L'obra desafia la dreta, les formacions feixistes i el sector conservador més ranci que posa en dubte les identitats i existències dissidents.
Butler fa una anàlisi profunda i crítica sobre la teoria performativa del gènere en aquest títol publicat per Tigre de Paper.
3. "Dona aspirador(a)", d'Helena Tornero
Una obra de teatre que concentra la idea del gènere i de la funcionalitat de la societat. Helena Tornero, una de les dramaturgues més singulars, fa una crítica aguda sobre la manca del reconeixement social de la dona en l'àmbit privat i domèstic. Tot i estar escrit en forma de monòleg, l'autora ens fa sentir representades en la cerca d'una identitat més enllà de les convencions.
És una història publicada per l'Institut del Teatre que combina un humor i reflexió perspicaços per explorar les normes socials que sovint releguen les dones a un segon pla.
4. "Llibre de sang", de Kim de l'Horizon
Es tracta d'un fenomen internacional de l'escriptor de prosa i obres teatrals. "Llibre de sang" és un dels llibres més complexos que s'han publicat recentment. Kim de l'Horizon indaga en la identitat, el cos i la memòria familiar de forma entregada. L'obra segueix el protagonista, una persona no-binària que, en assabentar-se de la malaltia de la seva àvia, retorna al poble on va créixer. Un retorn que el connecta amb les seves arrels i la seva cerca personal en una societat estàtica.
Aquest llibre té un imaginari lingüístic i visual extraordinari que el va fer guanyar el Premi Alemany del Llibre el 2022, i el publica Club Editor en català.
5. "Baluards de supèrbia", de Martha C. Nussbaum
Un assaig de filosofia moral que planteja les dificultats legals i judicials de la transformació de l'amor. Nussbaum analitza com l'orgull, la supèrbia i altres formes de poder masculí són un problema estructural emparat per les institucions. El missatge que llença és inapel·lable: la cultura del poder masculí continua protegint abusadors i violadors i les lleis i la política pública haurien d'intervenir-hi de forma radical.
A través de referències a la filosofia de l'antiga Grècia, aquesta obra publicada per Arcàdia Editorial desglossa el masclisme tòxic amb figures d'assetjadors famosos com Harvey Weinstein.
Trencar amb els finals tràgics
Isabel Franc, escriptora referent en la literatura lèsbica, recalca que d'alguna manera el patriarcat els ha dit "no existiu", i en el moment en què comença a sortir literatura de temàtica lèsbica, tots els finals són tràgics. Això no és gratuït i, d'alguna forma, volen dir que "si existiu, acabareu en un pou i soles", reconeix l'autora.
"El que el patriarcat ens ha dit a les lesbianes és 'no existiu', i ara que volem existir, tots els finals són tràgics" - Isabel Franc
Aquest drama s'ha de superar i s'han d'explicar altres tipus d'històries que vagin més enllà del conflicte i la tragèdia. Franc defensa que la trama no ha de quedar definida i limitada per l'orientació sexual dels personatges, sinó per experiències i històries universals. El dramaturg Marc Rosich ressalta la necessitat de canvi de ruta: abans, les històries queer només giraven al voltant de l'orientació sexual sense anar més enllà.
Àfrica Alonso subscriu la necessitat de normalització de les històries LGTBIQ+, però confessa que té ganes d'amor combatiu. Quant a preferències, li interessa el drama a l'hora d'escriure. L'escriptora creu que des de la tristesa s'expliquen moltes coses i encara hi ha històries que no han vist la llum, com és el cas de la seva obra de teatre i llibre "Una llum tímida".
Pots recuperar aquesta i moltes altres reflexions sobre l'amor combatiu en la literatura LGTBIQ+ al capítol 5 del videopòdcast literari "Trames".
