Cinc llibres sobre la mentida per explorar-ne els límits
La mentida és un element essencial per construir ficció: et recomanem cinc obres per reflexionar sobre el seu paper amb Jordi Puntí i Sergi Pàmies
Un dels personatges més emblemàtics de la literatura, en Pinotxo, ens advertia que no és ètic dir mentides. Però segons la periodista Anna Guitart, el pacte de la mentida a la literatura és ben diferent. Per conèixer la rellevància d'aquest concepte tan arrelat al món literari, et recomanem 5 llibres sobre la mentida i repassem algunes inquietuds d'autors que juguen amb la mentida a les seves ficcions: Jordi Puntí i Sergi Pàmies.
1. "Un cor furtiu", de Xavier Pla
Josep Pla va ser una de les figures més rellevants de la literatura del nostre país per la complexitat de la seva figura. En aquest volum, Xavier Pla s'enfronta a una tasca que requereix versemblança i fidedignitat: la de retratar els clarobscurs d'una figura polèmica i combativa. Una història per endinsar-se en l'evolució d'aquest escriptor i periodista gràcies a documents i testimonis inèdits.
Si t'inquieta conèixer la vida de personalitats destacables de la cultura, però no d'una forma convencional i biogràfica, aquest és el teu llibre. Edicions Destino publica aquesta biografia de Josep Pla que es pot llegir com una intrigant novel·la de ficció.
2. "El negoci dels nadons", d'Elena Crespi
El punt de partida d'aquest llibre és clar: "comprar un altre ésser humà no hauria de ser possible", i l'autora ho defensa amb dents i ungles. De manera fonamentada i argumentada, Crespi travessa la gran multitud d'aspectes que incideixen en la gestació subrogada. Des de les empreses que se'n beneficien o les dones gestants fins a les conseqüències per al nadó o les males praxis.
És un títol que explora els dilemes ètics d'un dels debats més controvertits des d'un punt de vista inequívoc: el de la defensa dels drets humans. L'escriptora planteja les vulneracions i mentides associades a la gestació subrogada en aquest llibre publicat per Raig Verd Editorial.
3. "Nostra senyora del Nil", de Scholastique Mukasonga
Continuant amb veus crítiques, Scholastique Mukasonga ens transporta a la Ruanda convulsa de principis dels anys 70 sota el domini del govern hutu. Més concretament, ens submergeix en la història d'un internat per a noies adinerades on un nombre limitat de tutsis poden accedir-hi. Un aparent escenari de pau on comencen a aflorar tensions racials i divisions ètniques.
Mukasonga, sota l'editorial Minúscula, ens ofereix una obra crua sobre el genocidi de Ruanda que explora els mecanismes de la veritat i la mentida en un dels episodis més sagnants del segle XX.
4. "Nits d'insomni", d'Elizabeth Hardwick
Un retrat sobre la Gran Poma dels anys 40 i 50 en un collage que trenca convencions narratives. A través de la imaginació, el record i les reflexions, Elizabeth Hardwick crea una imatge de les ànimes que circulen per la ciutat que mai dorm. Una història que transcorre en una de les èpoques daurades del jazz i que esborra els límits entre la realitat i la ficció.
La complexitat de la vida de l'autora i la dels altres són cabdals per construir aquest mosaic publicat per l'editorial Flâneur.
5. "Adeu, Birkenau", de Jean-David Morvan, Victor Matet, Ricard Efa, Cesc Dalmases i Roger Ibáñez
Una de les supervivents d'Auschwitz, Ginette Kolinka, recorda un dels episodis més crus de la humanitat en aquesta novel·la gràfica. Un testimoni inestimable que porta a l'actualitat un període històric que no ha de quedar en l'oblit. La protagonista recorda una adolescència truncada per la guerra, l'horror de la deportació i la lluita per sobreviure en condicions inhumanes.
La història està escrita per Jean-David Morvan i Victor Matet i la fan realitat a través de les il·lustracions Ricard Efa, Cesc Dalmases i Roger Ibáñez amb Norma Editorial.
Versemblança és igual a bona història
El conte "Dues espardenyes" de l'últim llibre de Sergi Pàmies aborda un debat entre el que es vol i el que realment passa a les històries literàries. Sovint, la necessitat d'inventar porta a crear escenaris que no són versemblants i a fer trontollar tota una narració.
"La versemblança és la mare dels ous i la base de tot bon relat" - Sergi Pàmies
La versemblança, segons Pàmies, és la base d'un bon relat. Com a mostra, un botó: una vivència quotidiana com arribar tard a casa quan els pares t'ho havien prohibit. Aquell moment, diu, "és versemblança o mort", i aprens a pols la importància que tota història sigui plausible.
Farsants com l'Enric Marco han funcionat precisament per aquest principi. Tot i narrar una història falsa, el moment d'extraordinària veritat que estableix amb l'audiència o els lectors gràcies a la versemblança és crucial.
Pots recuperar aquesta i moltes altres reflexions sobre el paper de la mentida a la literatura al capítol 8 del videopòdcast literari "Trames".
