Sis llibres de poesia per iniciar-se al gènere
La poesia és un estil literari especial: et recomanem sis títols per perdre-li la por amb Anna Enrich i Adrià Targa
El gran pensador italià Benedetto Croce deia que fins als 18 anys tothom escriu poesia, però només dos tipus de persones continuen escrivint-ne: els poetes i els cretins. Això genera una pregunta: per què no escrivim poesia? És mandra, por, dificultat, mètrica...? Per redefinir el gènere i desprendre'n la magnitud que l'envolta, et recomanem 6 llibres de poesia per iniciar-t'hi i repassem algunes inquietuds de poetes que en són referents: Anna Enrich i Adrià Targa.
1. "El temps dorm sol", d'Eduard Sanahuja
Aquest volum que aplega poemes d'aquest autor escrits entre 1981 i 2022 ens demostra el poder i la força de la poesia. Un gènere literari que és un prisma des d'on mirar la vida, però també un lloc des d'on aprendre i reflexionar. Sanahuja explora una gran diversitat de temes com la solitud, el pas del temps o la fragilitat humana.
Publicada per Pagès Editors, és una antologia que demostra la maduresa poètica de l'escriptor i com és d'important la contemplació a través de la poesia per entendre'ns a nosaltres mateixos.
2. "Tots els versos", d'Arthur Rimbaud
L'obra del poeta francès que va viure jove eternament, Arthur Rimbaud, aplegada per primera vegada en català. Tot i que la carrera literària de l'autor va ser breu, únicament va durar sis anys, la seva poesia va ser molt fructífera. Les inquietuds i la crítica del jove poeta són clau en la seva obra, així com la innovació formal i el pes de les imatges.
En aquest volum serem partícips de tot allò que va caracteritzar l'autor i la seva creació poètica: la rebel·lió, la llibertat o la crítica social amb el segell d'Edicions de 1984.
3. "Aquesta sang", de Mireia Calafell
Després de guanyar el premi Carles Riba, l'autora comparteix aquesta antologia de textos descatalogats i poemes nous. L'epicentre de l'obra és la identitat, el cos, el desig i la ferida abordats des d'una mirada íntima i sensible incalculable. Una mirada profundament personal, però alhora universal que reflexiona sobre el dolor i la supervivència.
El domini del llenguatge per tractar un tema tan personal és clau en aquesta proposta de Calafell. Cafè Central s'encarrega de publicar aquest poemari per a aquells que busquen una poesia més profunda.
4. "Faràs créixer el vent del nord", d'Aina Torres
Els versos de l'autora en aquest llibre ens retornen als grans temes literaris: l'amor, la pèrdua o la resistència. Torres ens parla des d'una poesia directa i sincera sobre el poder transformador dels sentiments davant de les adversitats. I ho fa d'una manera en què la natura és una protagonista més.
Petites accions i la voluntat personal davant dels reptes poden "fer créixer el vent", ens transmet la poeta. Tot un missatge de lluita a través de les emocions de la mà de Lleonard Muntaner Editor.
5. "Febre amb gel", de Francesc Bombí-Vilaseca
El seu títol el delata, però la dualitat és clau en aquest poemari treballat durant més de vint anys. L'autor ofereix un joc de miralls per copsar el món a través dels versos. I sap justament com fer-ho: a través del dolor, el pas del temps i la fragilitat de les relacions humanes. Bombí-Vilaseca explora els límits de la condició humana i les nostres emocions enfront de situacions límit.
La seva escriptura beu de la metàfora, però alhora, de la precisió. Si vols passar del cel a l'infern llegint, aquesta obra intensa i profunda publicada per l'Editorial Fonoll és la teva elecció.
6. "Fonaments corcats", de Llucia Serra
El vincle de l'autora amb l'escriptura i l'instint maternal són els pilars d'aquesta obra, amb tot el que això implica: des de l'amor i l'optimisme fins a les inseguretats i les pors que acompanyen el procés creatiu. Serra aconsegueix fer universal aquesta mirada dels creadors que sembla tan personal tractant temes com la pèrdua o la nostàlgia.
Un llibre publicat per AdiA Edicions que és un viatge a través de les emocions humanes i una invitació a acceptar-nos amb totes les nostres imperfeccions.
Per què ens fa por llegir poesia?
La por és un motor creatiu per se en la creació poètica. La por, segons Anna Enrich, és un estat d'atenció i alerta, d'escolta profunda i, fins i tot, de passar a l'acció. Adrià Targa, en canvi, sent por més aviat pel món exterior i considera la poesia un refugi reconfortant.
Endinsar-se en un gènere literari com la poesia no és un procés fàcil. El rebuig o la por per llegir poesia està directament relacionat amb la incomprensió. Aquest concepte interessa de prop Enrich, perquè és l'evidència de la realitat en si mateixa.
Existeix una obsessió intel·lectiva de "no m'interessa la poesia perquè no l'entenc", però per què s'ha d'entendre tot? Hi ha moltes coses a la realitat que no s'entenen i no deixen de ser interessants i belles. Fins i tot les opinions o el que sabem es transforma amb el temps.
"La por és un estat d'atenció, d'alerta i de passar a l'acció" - Anna Enrich
Pots recuperar aquesta i moltes altres reflexions sobre la por poètica al capítol 4 del videopòdcast literari "Trames" de 3Cat.
