Caminar entre paraules: 3 rutes literàries per redescobrir Barcelona

El pla principal per Sant Jordi és buscar llibres per llegir, regalar o acumular a la tauleta de nit. Però hi ha històries que ens demanen més: que les caminem, que sortim de casa amb els ulls oberts i que vivim els carrers d'una altra manera. A Catalunya, i especialment a Barcelona, hi ha indrets marcats per la literatura, com si les paraules s'haguessin quedat impregnades en l'esperit de la ciutat. 

Sortim a passejar a través de tres rutes literàries per fer memòria i per perdre'ns (o trobar-nos) dins dels universos narratius d'autors com Rodoreda, Ruiz Zafón o Laforet que han deixat empremta.  

1. "La plaça del Diamant", de Mercè Rodoreda - Gràcia i la guerra des del cor d'una dona 

Si hi ha una veu que ha narrat l'ànima de Barcelona des de la seva quotidianitat més íntima, és la de Mercè Rodoreda. Vam recordar-la a "Club tàndem" i no ens cansem de compartir-la, aquest cop, però, amb "La plaça del Diamant". És molt més que una novel·la sobre la Guerra Civil: és un crit silenciós, una confessió femenina, una lluita per la supervivència enmig del soroll i les runes. 

Fer la ruta de la Colometa és fer-la de la mà d'una dona que, entre la repressió i el dolor, va saber posar paraules a allò que moltes callaven. Comencem a un punt cabdal i continuem per altres espais que també apareixen a l'obra: 

• La plaça del Diamant, a la vila de Gràcia, on es coneixen la protagonista del llibre i en Quimet i on acaba la novel·la. Enmig de la plaça hi ha una estàtua que representa la Colometa. 
• La plaça de Lesseps, passant per punts importants com el carrer de Montseny, on la parella marxa a viure després de casar-se; el carrer Gran de Gràcia, on passava el tramvia, hi havia l'aparador de les nines o la botiga dels hules; o el mercat de la Llibertat. 
• La plaça de la Virreina. 
• Els Jardinets de Gràcia, on passeja la Colometa quan està embarassada del seu primer fill.
• El Park Güell. 

Rodoreda ens mostra una Barcelona marcada pel conflicte, però també per la llum d'unes veus femenines que no volen ser silenciades. És una ruta per trepitjar el passat amb ulls d'avui i per entendre la força que amaga la fragilitat.  

2. "L'ombra del vent", de Carlos Ruiz Zafón - Barcelona de misteri i llibres 

Pocs llibres han creat un mapa tan poderós i seductor de Barcelona com "L'ombra del vent". Amb aquesta història, Carlos Ruiz Zafón va convertir la ciutat de principis del segle XX en un personatge més: carrerons boirosos, cementiris de llibres oblidats i secrets amagats entre biblioteques i palaus decadents. 

La ruta de la Barcelona fantasmagòrica arrenca al carrer de Santa Anna, prop de la Rambla, on es troba la llibreria de la família Sempere (al número 27). Ara, però, reconvertida en un local on es venen guants, ventalls o mitjons. A partir d'aquí, cada pas ens acosta més a una ciutat on la línia entre realitat i ficció es difumina: 

• La Rambla, més concretament el Centre d'Arts Santa Mònica, on el jove Daniel Sempere descobreix per primera vegada el misteriós Cementiri dels Llibres Oblidats.  
• La plaça Reial, on viuen Gustau Barceló i la seva neboda Clara, l'amor platònic del protagonista. 
• L'Ateneu Barcelonès, situat al Palau Savassona, el lloc on es troben per segona vegada Daniel i Gustau. 
• La primera trobada entre els dos personatges té lloc a Els quatre gats, al número 3 del carrer de Montsió, un mític cafè modernista que van trepitjar artistes com Picasso, Gaudí o Lorca.  
• La catedral de Barcelona, un dels llocs preferits de Clara. 
• El passeig de Gràcia. 

Aquests són alguns dels punts on la història pren forma. "L'ombra del vent" és una carta d'amor a Barcelona i als llibres, i fer aquesta ruta és viure l'encanteri de la literatura com a portal a altres mons. 

3. "Nada", de Carmen Laforet - L'estranyesa de viure en una ciutat ferida 

Amb només 23 anys, Carmen Laforet va escriure una obra que canviaria per sempre la narrativa espanyola de postguerra. "Nada" és una immersió en la Barcelona gris dels anys quaranta, en la vida d'una jove que arriba a estudiar a la universitat i es troba atrapada en una casa plena de silencis, misèria i relacions opressives. La novel·la és el crit silenciat d'una generació que va voler existir, malgrat tot. 

La ruta ens convida a seguir les passes d'Andrea des de l'estació de França, on comença la seva aventura, fins al carrer Aribau, on viu amb els seus tiets i la seva àvia. 

• La Via Laietana, on resideix la família benestant d'Ena, la companya d'universitat de la protagonista. 
• Al carrer Tallers hi ubiquem les peripècies de l'Andrea quan va enxampar la dona del seu tiet en un local jugant a cartes i fent trampes per aconseguir diners. 
• La Universitat de Barcelona és un dels llocs més importants d'aquest llibre, on la protagonista estudia al llarg de la seva estada a Barcelona. 
• La Rambla. 
• El carrer Muntaner, on viu Pons, l'amic (i en un moment pretendent) d'Andrea. 
• El passeig de Sant Joan. 

Són escenaris claus d'un relat que ens parla de desarrelament, de desig de llibertat i d'un futur que sembla que sempre s'escapa. A diferència d'altres rutes, aquesta té una bellesa ombrívola: caminar-la és mirar de cara una ciutat esgotada, però també somiar amb el desig de tornar a començar.  

Aquests tres recorreguts són més que passejades. Són viatges que ens connecten amb la memòria, la història col·lectiva i la màgia. Per Sant Jordi, agafa un llibre i surt al carrer. Llegeix amb els peus, escolta amb els ulls i mira amb el cor. Perquè les ciutats, quan les mirem des de les paraules, ens parlen d'una altra manera.